Bandièra01 1180x150: País Invisible

Actualitats

Candelièra o Candelosa: es jorn de manjar de pescajons

S’agís d’un dessèrt tradicional que los occitans fasèm normalament dins las fèstas màgers coma Carnaval, Pascas e, sustot, per la Candelièra

Uèi, 2 de febrièr, es lo jorn de la Candelièra o Candelosa. S’agís d’una fèsta plan tradicionala d’origina religiosa ont s’alucava de candelas en memòria de la presentacion de Jèsus al Temple de Jerusalèm, coma o caliá far segon la tradicion josieva, 40 jorns après la naissença. Mas una de las tradicions mai panoccitanas que i a es la de cosinar e manjar de pescajons.
 
Los pescajons son ja documentats pels grècs e pels romans, e se tròban dins los libres de recèptas medievals d’Euròpa. Totun, es en Occitània que los pescajons s’elabòran tradicionalament e son fòrça abituals, mai que mai lo jorn de Candelosa.
 
Son nomenats crespèls, crespèus, crespèths, crespèras, pastèras; o ben pescajons, nom que deriva probablament de Pascas. Lo lingüista catalan Joan Coromines, dins son libre El parlar de la Vall d’Aran, ditz que poiriá tanplan derivar dirèctament del latin pescatium (peis), de la meteissa faiçon que lo mot catalan truita (pascada e trocha), pr’amor que se fa sautar los uòus batuts sus la padena coma sauta lo peis dins l’aiga.
 
En tot cas, los pescajons son fòrça presats, s’agís d’una sucrariá que normalament agrada a totes. Aital o ditz ditz lo provèrbi bearnés: “N’ei pas estar lecapadèra que d’aimar las crespèras”.
 
Dins la tribuna de nòstre especialista en cosina occitana, Vicent Marqués, publicam uèi l’onzen e darrièr capítol d’un bèl e complet article consagrat als pescajons. De pas mancar la tribuna de Vicent Marqués entitolada «La bona taula».
 
 


    
fffff fffff
 Recèpta dels pescajons
 
Ingredients (per una dotzena o dotzena e mièja): 150 g de farina, 3 uòus, 3 dl de lach —o d’aiga—, 100 g de sucre glaçat, de grais (segon las regions: òli d’oliva, òli de nòses, lard, burre, grais d’auca), de sal e d’aromatizant: rom, aigardent, pastís…
 
Preparacion. Començarem per far una pasta amb la farina, los uòus, un pecic de sal, la mitat del sucre e una petita copa de l’aromatizant causit. I apondrem après lo lach e o tornarem batre tot fins que i aurà pas de coquèls. Amb l’ajuda d’un pincèl o d’un tròç de tela —qu’aurem ligat al margue d’un culhièr—, oncharem amb lo grais una padena de margue pichon e la metrem a fuòc doç. Amb lo grais plan caud metrem un culhierat de pasta dins la padena —un culhierat de caça— e ensajarem de l’estendre per tota la superfícia. Daissarem còire lo pescajon una minuta o doas d’un costat, fins que se serà daurat leugièrament, e lo virarem après e lo coserem de l’autre; se n’avèm practica, lo farem virar en l’aire, senon o farem amb l’ajuda d’una forqueta o d’una espatula. Lo trairem, lo salpicarem amb de sucre, lo plegarem en dos o en quatre —o l’enrotlarem—, lo daissarem sus un luòc caud e tornarem iniciar lo procès fins que s’acabarà la pasta. Tant que sortiràn de la padena los amolonarem, los unes suls autres.
 
Variantas. Se pòt apondre a la pasta un rajolet d’òli o un culhierat de grais. Las proporcions son variablas: mai liquida farem la pasta, mai crespats sortiràn los pescajons. Abans de los plegar o los enrotlar, se pòdon onchar amb de confituras. Qualques unes preferisson daissar la pasta repausar doas oras, cobèrta amb un lençòl.
 
 
Variantas regionalas
 
Auvèrnhe. S’i pòt apondre mièg veire de crèma de lach e un culhierat de farina de blat negre. A Sant Flor fan una còca en amolonant un vintenat de pescajons sens doblar, prèviament onchats amb de crèma e perfumats amb qualques gotas d’aigardent. La crèma se pòt cambiar per de gelarèa de fragosta.
 
Gasconha. Normalament se fa la pasta amb d’aiga, o mitat d’aiga e mitat de lach. Se pòdon perfumar amb d’armanhac o de raspaduras d’irange. Un còp faches se pòdon enfarinar amb de sucre vanilhat. Val d’Aran. Se servisson plegats en quatre, arrosats amb de rom o d’aigardent e flamejats. La vanilha se pòt cambiar per de sucre vanilhat.
 
Lemosin. Se pòdon perfumar amb d’anís. Lo lach se pòt barrejar amb d’aiga. Los podèm onchar amb de mèl.
 
Lengadòc. I a la costuma de los onchar amb de crèma (purèa doça) de castanhas; après se pòdon enrotlar, ensucrar e rostinar qualques minutas al forn. I a tanben de mond que los farcisson amb de crèma o amb de gelarèa de codonhs o de cassís. Dins qualque endrech i meton mitat d’aiga e mitat de cervesa. Se pòdon perfumar amb de raspaduras de limon, amb d’anís en liquor o en tisana. Los podèm enfarinar amb de sucre vanilhat. Tanben ne podèm far un pastisson en amolonant un dotzenat de pescajons sens doblegar, prèviament onchats —alternativament— amb de crèma de castanhas e de compòsta de pomas.
 
Peiregòrd. La pasta se pòt perfumar amb d’anís o amb d’aigardent de prunas. Lo lach se pòt mesclar amb d’aiga. En luòc de los ensucrar, se pòdon onchar amb de mèl. Se pòdon tanben farcir: cal preparar una crèma perfumada amb de cafè, i metre un culhierat dins cada pescajon, los enrotlar e los rescalfar dins lo forn.
 
I a una varianta que se prepara en daissant caire la pasta en espirala, amb lo resultat que lo pescajon demòra plen de traucs; en seguida se met qualques gotas de grais dins cada trauc e lo pescajon rèsta crespat e cruissent.
 
Provença. La pasta se pòt far amb de lach e d’aiga; tanben se pòt far amb d’aiga e de crèma de lach. S’i pòt apondre de raspaduras de limon o una copeta d’aigardent. Las claras dels uòus se pòdon batre en nèu e apondre dins la pasta al darrièr moment. Podèm onchar los pescajons amb de mèl. N’unes que i a apondon qualques gotas de liquor d’artemisa.
 
Roergue. La farina pòt èsser mitat de blat e mitat de blat negre. D’unes que i a la fan mitat de vin blanc e mitat d’aiga. S’i pòt apondre un pauc de levadura en polvera. 
 
 
  



 
 
abonar los amics de Jornalet

 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Marc
5.

Jo utilitzo molts estris de cuina com per exemple aquestes batidores PHILIPS per cuinar bones receptes.

  • 0
  • 0
francesc palma
4.

Per la festa de la Candelera que foguet dimenge passat, es donan a missa unas espelmas o ciris prims, e per Sant Blai qu'era air diluns la gent porta a benesir caramels per endolcir e non aver mal de gola, e fins i tot altres aliments.

  • 1
  • 0
Franc Bardòu
3.

#2 Totun, "era haria" aquò t'a una autra sabor que de farina banala, non ?

  • 3
  • 0
Darl Vase Occitània Centrala
2.

M'agradan pas tròp las recèptas ultra-localas, preferissi las recèptas estandardas.

  • 1
  • 8
oksitanlaştıramadıklarımızdanmısınız Apraquital, tresena tenda apèi lo tuc còsta lo riu ont se banhan nusas las zègas a negrenuèch
1.

Cal ensatjar totas las recèptas .... :-)

Nos anam congostar !

  • 4
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article