Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Lo govèrn francés impausarà la reforma de las pensions en aplicant l'article 49.3

Aquel article de la Constitucion francesa permet de la far adoptar sens l'aprobacion parlamentària

| Ludovic Marin / AFP
La polemica reforma de las pensions sera impausada sens vòte de l’Assemblada Nacionala francesa. Lo govèrn recorrerà a l'article 49.3 de la Constitucion francesa, que permet al primièr ministre d'engatjar sa responsabilitat sus un tèxt de lei e de lo far adoptar sens l'aprobacion dels deputats. Lo quite primièr ministre, Édouard Philippe, o anoncièt dissabte passat a la tribuna de l'Assemblada après aver lo fuòc verd del conselh dels ministres.
 
"Totas las oposicions son legitimas, totas las contestacions son exprimidas, mas dins lo respècte de la democracia", çò diguèt Philippe que se justifiquèt en disent que voliá “metre fin a aqueste episòdi de non-debat”.
 
 
Segon France 3, lo primièr francés aviá anonciat la possibilitat d'activar aquel article, en afichant son objectiu "d'adoptar la reforma abans l'estiu" e en soslinhant qu'èra necite qu'en març foguèsse adoptada en primièra lectura a l'Assemblada dicha nacionala.
 
En mai dels elegits d’LREM, Philippe ten lo sosten dels deputats centristas del MoDem que creson que l'aplicacion de l'article 49.3 es la "sola pòrta de sortida possibla a aqueste blocatge inconsiderat e perilhós per nòstra democracia".  Pasmens, tanben creson que lo tèxt somés "deu incontestablament èsser enriquit de las avançadas ja discudidas entre los partenaris socials e lo govèrn".
 
 
Una reforma contestada socialament
 
Dempuèi lo començament de decembre, an luòc de protèstas e de caumas per denonciar aquela reforma, que vòl impausar un sistèma unic que faga desaparéisser los 42 regims de retirada existents a l’ora d’ara, segon lo mestièr.
 
Aquel nòu sistèma foncionariá per ponches, es a dire que l’argent que los salariats cotizan per pagar las pensions dels retirats seriá tresmudat en de ponches que se transformarián en una pension mesadièra lo jorn de la retirada. Los sindicats qualifican la reforma d’ultraliberala e asseguran que farà davalar fòrça las pensions. En mai d’aquò, la pension se recalcularà en foncion de la situacion economica e del PIB. Totes los ans comptaràn per la transformacion en ponches: tanben los ans de salaris fòrça basses, o los ans de caumatge o de pausas. Atal, los sindicats calculan qu’amb aqueles cambiaments las pensions demenirián d’entre un 20% a un 30%.
 
 
181 novèls emendaments jamai examinats
 
De son costat, Jean-Luc Mélenchon, assegura dins son blòg qu’aquela aplicacion del 49.3 valida 181 novetats jamai examinadas. L'elegit esquerrista francés, president del grop de La França Insomesa, assegura que lo govèrn a apondut 181 emendaments que degun, ni majoritat ni oposicion, ni "partenaris socials" an pas jamai vistes, legits, estudiats. Segon Mélenchon, demest aqueles 181 esmendaments i a lo contengut de 7 ordenanças qu'introduson de centenats de disposicions desconegudas.

 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

francesc palma
6.

Seguint amb la serie d' insults que deia Jesús a sos enemics, un altre : Rabosa = mandra, guèine,rainal.
Es curiós que l'educació religiosa oficial en temps de Franco deia molt que J. parlava que s'avia d'estimar a sos enemics. Aquestas frases estan tretas del seu context. Però el que diu J. està clar que per una banda insultava d'una manera molt forta. Referint se a que s'avia d'estimar a sos enemics, es referia que totas las personas tenen tamben uns drets umans qu' an de ser respectats per molt dolentas que sian

  • 0
  • 0
francesc palma
5.

Ipocrites.
Raça de serps, Raça d'escursons.
Raça d'escorpins .
Sepulcres emblanquinats, blancs per fora e plens de cucs e podridura de dins.

  • 5
  • 3
Joan Jaurés
4.

#3 A partir de Mythe Errant, los socialistas elegits per anar a esquèrra, mas clarament passats a dreita, utilizan mai sovent lo 49.3 que non pas la dreita ela-meteissa. Lo problèma es pas de n'acabar amb lo 49.3 ni amb la macronalha. Lo problèma es de n'acabar amb lo neoliberalisme destructor de ligam social e familial.

  • 15
  • 5
oksitanlaştıramadıklarımızdanmısınız Apraquital, tresena tenda apèi lo tuc còsta lo riu ont se banhan nusas las zègas a negrenuèch
3.

Desempuèi , 1959 lo 49.3 es estat utilizat 84 còps.

Jol Mitterrand lo guèine, fuguès utilizat

Edith Cresson 8 còps en 10 meses
Michel Rocard 28 còps en tres annadas

Fin finala lo 49.3 est estat utilizat 84 còps diuns la cinquena republica per un cinquentenat de tèxtes.
E jos la cinquena cap de govèrn es tombat per un 49.3.

  • 5
  • 1
Guilhem Pujol
2.

Se coma o-ditz un contaire occitan d'uèi los trobadors èran vegans e inventèron lo rap, es pas pus fantasieros de constatar que lo 49.3 existis en França dempuèi las originas del reiaume parisenc fa mila ans. De Philippe Auguste a Napoléon en passant per De Gaulle e Sant Louis lo govèrn francés, que siague reial, imperial o republican, a totjorn impausat per la força aquo que volia. Se resumis dins la devisa de Louis 14 : "L'état c'est moi !" . Aquel modus operandi nos es de longa presentat amb fiertat coma caracteristic de l'excepcionala "Exception Francaise" que segon la formula consacrada "lo mond entièr" es censat nos enviejar. Lo parèl Philippe-Macron perseguis sens sorprèsa aquel absolutisme francès jupiterian de "L'état c'est Moi" , foguèsse jos l'acronim-vaselina-alibi del 49.3.

  • 15
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article