CAPÇALERA PAIS INVISIBLE

Actualitats

crotz-tolosaCreated with Sketch.Gasconha

Ua garba navèra de Miquèu Baris: Sus camins de Nadau

| Miquèu Barís

Obrèr infatigable per l’illustracion de la lenga nòsta, lo Miquèu Baris met a disposicion un heish de navèths contes de Nadau. Un bèth present de hicar au pè de l’avet nadalenc …o meilèu dens los dorsièrs de l’ordenador.


Tostemps valent e imaginatiu, Miquèu Baris qu’a preparat ua navèra garba d’escriuts de la soa sèria “Suus camins de...” Au hiu deus ans, aqueth contaire e pedagòg qui’s consacra completament a la defensa e a la promocion de la lenga nòsta, qu’a assemblat liberets de contes (eth qu’emplega la forma deu conde). Que son sortits de la soa imaginacion, deus sons encontres capvath las Lanas de Gasconha au parat de seradas, estagis e hèstas, o putzats dens l’immens tesaur deus “contes e legendas de pertot”. Per estar complet (enqüèra que...), sembla important de senhalar duas autas causas:
 
1) qu’a obrat recentament tanben per hargar audioguidas en linha suus parçans de Baiona, deu Baish Ador e deu Senhans vesin;
 
2) que participa a las emissions “De Begar enlà” e “Deu Baish Ador enlà” sus Ràdio Cap a Cap que pòden totparièr escotar sus Ràdio País.
 
Donc, après los sons condes Suus camins de Sent Jacmes o meilèu de Sentiagues[1] (...e de l’amontanhatge deus pòrcs!) e mei d’auta istòria, qu’a amassat aqueste còp ua bèra punhada de 21 tèxtes suu tèma de Nadau. En pensant au son arrèrhilh de dus ans e miei au quau e comença de transméter tanben la lenga, e dab ua reconeishença amistosa per hemnas e òmis deus nòstes parçans, gascons e occitans en generau, qui an pregondament ancorada l’enveja de har conéisher e víver la cultura nòsta. Qu’a causit de balhar, en simetria sus cada pagina, la version francesa: qu’es la soa causida, se pòt discutir mes n’es pas responsable de la situacion de “diglossia”, fòrt desequilibrada d’alhors, dens la quau e’ns trobam. Lavetz, d’aquò, rai!
 
Atau, qu’i trobam lo sovenir de la grana pastorala jogada a Baiona-Sent Esperit (glèisa Senta Crot, sus l’arriba dreta d’Ador) en deceme de 2003, qui avè mobilizat pro de monde e qui èra estada inspirada per las pastoralas de Nadau representadas en Bearn las annadas precedentas (Lescar, Ortés, Auloron). Qu’i a contes arribats de Medoc, d’autes vienuts de Bigòrra (e inspirats per lo “Panteon pirenenc” d’Olivier de Marliave e illustrat per lo praube Pertuzé[2]) o recuelhuts en Basadés e Petitas Lanas de Ròcahòrt. Que trobam, plan solide, la celèbra e estranha “Nueit de Nadau”, conte fantastic transcrivut per Joan-Francés Blader a Leitora. Qu’a putzat dens l’òbra (francesa) deu bearnés Jules Supervielle e qu’a trobat inspiracion dens los Condes de la Bidosa, recentament editats[3] en “país charnègo”. Qu’a perucat tanben en Lemosin e dens la literatura anglesa. E, a pena se gausi ic díser, qu’a quitament arrevirat contes de Nadau pareishuts dens lo jornau Sud-Ouest (edicion de las Lanas) las annadas darrèras. Per recéber lo descargament deus contes deu Miquèu, que sufeish de’us demandar: barismic.oc@gmail... o +33(0)6 09 62 52 99.
 
 
 
 
Joan Jacmes Fénié
 

 
 
[1] Un vilatjòt au mijorn de la Gran Lana s’apèra Sent Jàguen (Sent-Yaguen en fòrma administrativa franchimanda); que’u prononcian a còps «Sentiagues»: lo Santiago de l’Espanha vesina…
[2] Sortit en 1991 en çò de Loubatières.
[3] Per l’associacion Bidàishen Cultura (www.bidacheculture.com)




abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

francesc palma
1.

En primier loc un reconeissement a Miquèl Baris per sa dedicacion a la cultura Occitana populara.
"Ferme la porte Marie," Tanco la porto Mario," Tanca la porta Maria": Als voltants del 1500 quan la gent ja escrivia a la francesa, e avia perdut lo contacte amb las altras regions Occitanas, segons dis lo gramatic Josèp Salvat la gent pronunciava la -A finala: -OE neura, per la zona Centrala. Quan aquesta ten un son gutural mai que palatal, no se sap ben si es una -E o una -O, e a l'ora descriure no sabien si posar una -E o una -O. Benlèu per oposar-se al francès escrivian amb -O. Alara naisset la forma escrita e parlada amb -O. Actualment que se sap que no era ni una -E ni una -O, e que s'escriu ben amb -A, cal tamben pronunciar -OE o -A.

  • 1
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article