Bandièra01 capçalera  1180x150: Novestivada

Actualitats

L’Universitat de Lhèida suprimís las matèrias facultativas en occitan

Durant l’an universitari 2019-2020, èran ofèrtas gaireben lo doble de matèrias en occitan dins lo cors de Filologia Catalana e Estudis Occitans

Tèxte legit

L’Universitat de Lhèida (UdL), qu’es la sola universitat de Catalonha a ofrir d’ensenhament d’occitan, ven de suprimir las matèrias facultativas d’occitan del cors de Filologia Catalana e Estudis Occitans. Ara rèsta sonque sièis matèrias en occitan e una a l’encòp en occitan e catalan.
 
Durant l’an 2019-2020, èran ofèrtas gaireben lo doble de matèrias en occitan, çò es: Occitan Referencial III, Occitan Referencial IV, Aranés II, Aranés III e Sociolingüistica Occitana. A l’ora d’ara, los estudiants pòdon sonque seguir Occitan Referencial I e II, Aranés I, Literatura Occitana I e II, e Dialectologia Catalana e Occitana (a l’encòp en catalan e occitan).
 
Segon l’UdL, aquela supression es causada per la politica de restriccions que l’aplica l’universitat e qu’obliga lo cursus d’occitan de levar 60 crèdits de las matèrias facultativas, çò es l’equivalent de 10 matèrias. La decision l’auriá presa lo Departament de Filologia Catalana e Comunicacion après consultar divèrses estudiants e la disponibilitat de qualques professors.
 
A l’ora d’ara, l’UdL es la sola universitat de Catalonha ont se pòsca far d’estudis occitans. Aquela universitat s’opausèt a la creacion d’un cors d’estudis occitans a l’Universitat de Barcelona amb l’argument que i aviá pauc de mond interessat e qu’aquò fariá demesir lo nombre d’inscriches. Ça que la, aqueles estudis son los que los devon far los futurs professors d’occitan, dont tanben los d’aranés.
 
 
 
 
Manel Navarro



abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

francesc palma
13.

Aital m'aguèri agradat poder aprene la lenga d'Oc:
UNIVERSITAT DE LLEIDA
La lenga d'Oc dels Trobadors es viva, tant la seva grafia coma fonetica.
-Cursos d'iniciacion amb viatges programats ont es conserva la fonetica trobdoresca, coma Nissa, Montpelhier, Aran, Lemotges, Alvernia, Bigorra ,Las Lanas,....Lo curs es gratuït.
-Cursos de grau mejan e superior, acreditatius per la docencia amb titulacion oficial.

  • 2
  • 0
boig lo tipe
12.

#11 Soi plan content de pas viure amb vos. Las discussions devon tastar lo dejà-vu, a l'ostal.

  • 1
  • 5
francesc palma
11.

Una vegada estava escoltant un disc de Claudi Martí e i avia amb mi una dona de Manocor que me diguet: qu' es un funeral ?, jo li vaig explicar qu' era un cantant occitan, però ela continuava disen que pareissia lo que canten als funerals. E me diguet canvia açò, posa una altra disc. Fa uns quaranta ans e m'enrecord com si fos ièr. Un altre pic a una amiga mallorquina proveri de li parlar en Oc amb la fonetic de -O, e es posèt a cridar istrerica que no volia que li parlàs pus mai d'aquela maniera, jo vai quedar acolhonat per la reaccion tan violenta que tenguet. E tanben record qu' en un viatge del CAOC que feia N'Enric Garriga, una catalan que venia en l'l'autocar me diguet : Quina maniera mai rara de parlar que tenen, Mario, porto,... que rar ? se veia que no li agradava. Jo alara ja m'avia fixat en açò, e me'n recordard la maniera de reaccionar en contra. D'aquesta maniera no anam ben, non arribarem en loc.

  • 16
  • 4
francesc palma
10.

I a una critica constructiva que mira de cercar respostas als problemas. Quan me referesc de parlar amb la fonetica dels tronadors, no me referesc al parlar amb la familia, amics , al carrier, al bar,... me referesc al parlar de la radio e la television, de l'ensenhament, etc. I a ensenhants que perquè al sieu redol pronuncian d'una maniera determinada los vielhs, ja non volen far cap canvi, per exemple J.T., coma si la lenga l'aguessin de salvar los vielhs que pot ser ni saben escriure la lenga., e per altra banda, n'i a que no posen la fonetica de com s'a de pronunciar, donant a entendre que s'an de respectar las duas o tres foneticas mai importantas, com En Loís Alibert al sieu Diccionari e Gramatica,. els melhors gramatic a nivelh cientific qu' a tengut la Lenga d'Oc.

  • 4
  • 5
Sauveir
9.

Demandem a l'assemblada occitana d'escríver un comunicat de tota urgéncia!

  • 7
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article