Bandièra01 capçalera  1180x150: Novestivada

Actualitats

La guerrilha toarèg ofrís lo dialòg a Mali e es reticenta a se desarmar, çò que li demanda la CEDEAO

Combatents de l’MNLA
Combatents de l’MNLA | http://tamazgha.fr/

Los estats de l’Africa Occidentala considèran que l’abandon de las armas de la part de l’MNLA es la condicion prèvia per quin dialòg que siá “intermalian”. La guerrilha de majoritat toarèg a paur que, se liura las armas, l’armada maliana desencadene una granda ondada de revenge contra las populacions toarègs.


Lo Movement Nacional de Liberacion d’Azawad (MNLA) a refusat de se desarmar, en observant pas çò que li avián demandat los estats de l’Africa Occidentala, agropats dins la Comunautat Economica dels Estats de l’Africa de l’Oèst (CEDEAO). La CEDEAO demandèt al grop rebèl de majoritat toarèg qu’abandonèsse las armas abans d’iniciar un dialòg “intermalian” per metre lo ponch final al conflicte que s’inicièt arunan.
 
En responsa, e en nom del quite MNLA, lo sieu secretari general, Bilal Ag Acherif, a signat un document dins la vila de Kidal ont afirma que lo movement es estonat per la posicion de la CEDEAO perque esperava qu’aquel organisme foguèsse “imparcial” per poder trobar una solucion justa e durabla al litigi. L’MNLA se ditz frustrat perque “las concessions” fachas pel movement per avançar sus aquela dralha son pas tengudas brica en compte.
 
L’escrich remembra que los toarègs an respectat l’alta al fuòc, an acceptat la mediacion prepausada per la CEDEAO e an collaborat a l’elaboracion d’una plataforma politica destinada a trobar una sortida “justa, aürosa e definitiva” al conflicte que los afècta. La nòta soslinha que l’MNLA es arribat al ponch d’acceptar una negociacion dins l’encastre del respècte de l’integritat territoriala de Mali, principala preocupacion de las autoritats malianas e de lors aliats. De mai, coma an totjorn fach —çò dison—, luchan contra lo terrorisme, sens comptar amb cap de supòrt, ni interior, ni exterior, ni quitament pas de Mali.
 
Malgrat aquela apreciacion, es cèrt que dins lo territòri d’Azawad, a l’ora d’ara, non i a solament una preséncia militara de l’MNLA, tanben i a de tropas francesas e chadianas. Fa qualques jorns, Le Figaro explicava qu’afrontan d’elements jihadistas dins lo territòri desertic e son justament los chadians qu’afirman aver tuat lo cap d’Al Qaida del Magrèb Islamic (AQMI), Mukhtar Balmukhtar, una mòrt qu’AQMI a negat.
 
 
Malfisança de las intencions dels malians
 
La question es que l’MNLA se fisa pas brica de l’armada maliana, que compta amb una longa istòria de violacions dels dreches umans dins lo territòri toarèg. La guerrilha ditz que las siás armas servisson a protegir las gents e evitar los crimes massisses e las multiplas exaccions que poiriá cometre l’armada maliana sus las populacions civilas, s’arribèsse dins la region de Kidal, e que ja s’es denonciat aquelas exaccions dins d’autras zònas mai meridionalas d’Azawad. L’MNLA considèra que pòt pas tolerar lo sieu desarmament davant “los massacres de las populacions civilas d’Azawad, comesas de la part de l’armada maliana dins l’impunitat mai absoluda”.
 
Lo comunicat de la guerrilha acaba en demandant a la CEDEAO de far pression sus Bamako perque s’engatge en trobar una solucion justa al conflicte d’Azawad. Demanda tanben a las Nacions Unidas d’establir una fòrça per “manténer la patz” e metre fin “a las violacions dels dreches umans”.

 
 
 
 
 
 
 
Aqueste article ven del jornal catalan Nationalia.cat, amb qui Jornalet a un acòrdi de cooperacion.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article