Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Catalonha festeja uèi sa Diada dins un ambient de decepcion

L’independentisme met en question l’inaccion del govèrn de la Generalitat e ÈRC decidís de boicotar la manifestacion independentista

Tèxte legit

Catalonha festeja uèi sa Diada nacionala dins un estranh ambient de division. Entre los divèrses eveniments previstes per aquesta jornada, cal soslinhar la manifestacion independentista, que dempuèi las  darrièras dètz annadas es tostemps fòrça nombrosa. Mas ongan, los representants d’Esquèrra Republicana de Catalonha (ÈRC), partit qu’es al cap de la coalicion de govèrn de la Generalitat, i participaràn pas. ÈRC a quitament mandat un corric a totes sos militants per tal de criticar aquela manfiestacion, e se planh que l’ANC critique lo govèrn de la Generalitat. D’autre caire, lo president en exili, Carles Puigdemont, a soslinhat que la mobilizacion es una condicion necessària per aténher l’independéncia, e considèra qu’es normal que la societat civila quiche los partits. Cossí que siá, après aquela batèsta, l’ANC a doblat lo nombre d’autobuses comandats per transportar los manifestants a Barcelona. De veire se la manifestacion es massissament seguida e quinas consequéncias pòt aver sus la politica catalana.
 
Cal dire que la decepcion dins l’independentisme catalan es màger. Son ja passats cinc ans dempuèi lo referendum d’autodeterminacion e la proclamacion de l’independéncia qu’i respondèron una repression enòrma e l’encarceracion del govèrn. Son tanben passats los dos ans del nòu govèrn de la Generalitat: es la coalicion de dos partits independentistas qu’amb l’esquèrra radicala de la CUP, tanben independentista, obtenguèron pel primièr còp lo 52% dels vòtes per l’independentisme, mentre que paradoxalament, ara, l’independéncia sembla de s’alonhar cada còp mai. Se comença de dire per carrièras, dins los forums e suls rets socials, que la gràcia dels presonièrs politics la caliá benlèu pas pagar.
 
En tot cas, la repression de l’estat espanhòl contra l’independentisme es pas acabada, e los exiliats pòdon pas encara tornar al país.
 
 
L’11 de setembre
 
L’11 de setembre, los catalans se remembran la casuda de Barcelona en 1714 davant las tropas borbonosas. Lo País Valencian èra tombat en 1707 e Malhòrca anava èsser vencuda en 1716. Aquela desfacha representèt la fin de las institucions catalanas e la castelhanizacion del país.
 
 
 

   
 
 
 


abonar los amics de Jornalet

 




 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article