Bandièra01 capçalera  1180x150: Novestivada

Actualitats

crotz-tolosaCreated with Sketch.GasconhaVal d'AranCastièro

Se comence a trabalhar en ua òbra enciclopedica sus era istòria d’Aran

Er IEA-AALO a presentat es sòns projèctes e es sòns darrèrs trabalhs

Tèxte legit

Er Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana (IEA-AALO) presentèc dimars passat es sòns projèctes e es sues darrères publicacions dera normativa, es diccionaris bilingües que sarren er occitan aranés deth catalan e deth portugués, es projèctes de microtoponimia, era publicacion analisada e comentada dera Pireneido de Bernat Sarrieu —ua òbra epica de 32 000 versi—, eth còrpus de traduccions catalan aranés damb lèu cinc milions d’entrades se compdam es traduccions de 136 leis deth Parlament de Catalonha e es traduccions dera literatura classica hètes per Antòni Nogués... D’aqueres traduccions se presentèren tanplan es darrères publicacions coma Es mil e ua nets, Era Odissèa, Era Iliada, Romèu e Julièta, Era Isla deth Tresòr...
 
Ath delà de tot aquerò, er IEA-AALO vò seguir eth prètzhèt d’autoritat normativizadora damb era ampliacion des documents normatius, coma era aportacion annau de 500 mots ath diccionari digitau e papèr, era dubertura a lingüistes deth Mond entièr damb un congrès posterior entà mercar era referéncia der occitan estandard e un collectatge dera oralitura deth país damb enregistraments àudio e vidèo des persones de mès de 85 ans.
 
 
Istòria d’Aran
 
Totun, eth projècte màger que presente era acadèmia aranesa ei ua òbra enciclopedica dera istòria dera Val d’Aran damb era participacion de 45 especialistes dont Isaura Gratacòs, Patrici Pojada e Natalie Roquerol, entre fòrça d’auti.
 
Eth projècte, escrit integraument en occitan, ei dirigit per Josep Maria Canabal que lo descriu coma “ua òbra màger” pr’amor qu’enquia ara “era istòria dera Val d'Aran s'auie arrecuelhut solament en articles puntuaus, mès non en ua òbra completa”, çò arrepòrte Catalonha Informacion.
 
Per ara ja s'an publicat cinc des articles que formaràn era nomentada Istòria d'Aran. Tracten tematiques coma era mitologia e era religion des ancians pòbles de Garona; es singularitats identitàries der urbanisme en Aran o es lengües preromanes.
“Cadun des articles que formaràn era Istòria d'Aran a estat encargat a un expausant màger d’aqueth domeni. Auram ues 40 o 50 pagines per article, çò que vò díder que, quan auram era òbra completa, serà d'un volum considerable”, çò precise eth president der IEA-AALO, Jèp de Montoya. Tanben se tractarà eth miei fisic, era importància dera indústria idroelectrica ena Val d'Aran, era guèrra d’Espanha o tematiques fòrça concretes, coma era hujuda des judius a trauès des pòrts des montanhes araneses.
 
Es promotors dera òbra calculen qu'en cinc ans, quan ja seràn alestidi toti es articles, se poderà presentar era Istòria d'Aran en ua edicion especiau ordenada cronologicament. Mentretant, er IEA-AALO en publicarà es trabalhs ena mesura que siguen alestidi.




FM/R





abonar los amics de Jornalet

 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article