CAPÇALERA PAIS INVISIBLE

Actualitats

La vila pus cauda

Segon l’Institut París Region, la diferéncia de temperatura entre la vila e d’airals rurals pòt arribar a mai de 10ºC. Los 2ds e 9ns arredondiments ne presentan lo risc màger, pr’amor d’una manca generala de vegetacion

La vila pus cauda
La vila pus cauda | pxhere

Segon un recent estudi, la vila europèa pus cauda pendent l’estiu seriá... París. E amb lo cambiament climatic s’escalfa de mai en mai cauda, sustot pendent la canicula. L’estudi confirma que i a fòrça mai de mòrts dins la capitala francesa a aquela epòca que dins la rèsta de l’an. La causa n’es pas res mai que la calor. E es per aquò que cal tornar pensar l’urbanisme s’òm vol tanben protegir la siá populacion.

L’estudi inclutz 854 vilas europèas, analisadas entre los ans 2000 e 2019, per las lors populacions, societats, economias e environaments. L’estudi foguèt comandat per Eurostat, entre d’autres organismes. E tanben foguèron estudiats los lors climas.

 

Un continent pro caud

 

L’Euròpa de l’Oèst ven fins a quatre còps pus cauda que la rèsta de Mond. E a un nivèl de mortalitat òrre pr’amor de la diferéncia de temperatura entre lo freg e la calor. L’estudi, publicat pel numeric , demòstra que Londres e París son doas vilas dangierosas per la santat de l’èsser uman uèi lo jorn.

París, pasmens, es la vila pus dangierosa, car presenta lo màger risc de morir de la calor. Lo risc pus naut de morir pel freg s’atròba a Londres. Es possible, tot aquò, comparat amb cèrtas vilas italianas, espanhòlas o catalanas? Es aital pr’amor d’un urbanisme pas brica adaptat al calimàs.

Segon l’Institut París Region, la diferéncia de temperatura entre la vila e d’airals rurals pòt arribar a mai de 10ºC. Los 2ds e 9ns arredondiments ne presentan lo risc màger, pr’amor d’una manca generala de vegetacion. Mas, malgrat aquò, i a mai de mòrts del freg al Mond que de la calor (203 620 decèsses al Mond pel freg e 20 173 per la calor). (Legissètz la seguida).

 

 

 

 

 


Aqueste article es publicat dins Sapiéncia, la revista occitana de divulgacion scientifica, amb la quala Jornalet a un acòrdi de cooperacion. Podètz legir l'article entièr aicí.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article