Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Reünion: França reconeis un estatut pel creòl per mejan d’un istoric “pache lingüistic”

La tòca principala del pache es d’incitar a l’usatge de la lenga creòla dins las manifestacions culturalas, los domenis publics e l’educacion

Reünion: França reconeis un estatut pel creòl per mejan d’un istoric “Pache lingüistic”
Reünion: França reconeis un estatut pel creòl per mejan d’un istoric “Pache lingüistic” | Valérie KOCH

Tèxte legit

França a reconegut oficialament un nòu estatut pel creòl de l’illa de la Reünion. Lo 29 de novembre passat, signèron un pache lingüistic la ministra francesa de la cultura , Rima Abdul Malak, e los representants de la region, del departament e de l’associacion dels cònsols màgers de la Reünion, çò rapòrta lo Diari de la Llengua.

La tòca principala del pache es d’incitar a l’usatge de la lenga creòla dins las manifestacions culturalas, los domenis publics e l’educacion. Demest las mesuras pachadas se pòt notar la promocion de la senhalizacion bilingua e la lucha contra l’analfabetisme, un problèma urgent dins l’illa.

Lo pache prevei la creacion d’un institut public del creòl de la Reünion, per permetre la coexisténcia publica de la lenga insulara e del francés. Segon la ministra, aquela iniciativa “farà istòria” en propagant “la riquesa e la valor de la lenga creòla”.

Aquela decision seguís la vesita del ministre de l’educacion, Gabriel Attal, a la Reünion en agost passat, dins la quala s’engatgèt a impulsar l’ensenhament del creòl reünionés, una lenga marginalizada en favor del francés, malgrat que siá la lenga mairala de la majoritat de la populacion.

E mai lo creòl siá permés dins las escòlas dempuèi 2001, solament lo 5% dels ensenhaires ne son qualificats.

 

 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Franc Bardòu
4.

Aquela iniciativa “farà istòria” en propagant “la riquesa e la valor de la lenga creòla” ? Aquela iniciativa ganhariá tanben a "far geografia" en propagan pertot "la riquesa e la valor de tota lenga istorica quina que siá" sus quin territòri que siá d'una republica o d'una autra…

E per ajustar a l'amic Manú unes arguments suplementars, vòli rapelar tanben que "l'egalitat republicana" entre los comptes de banca de Bernard Arnaud e lo fons de las pòchas traucadas dels trigossa-misèria que trèvan coma glaris dins los centres de las ciutats màgers de la famosa "Republica Francesa" demòra de demostrar matematicament, quand son aquí, aqueles milierats de paurasses de negar lor descasença societala dins d'alcoòl marrit per non se sentir mai crebar de fred jos la pluèja ivernala…

Lo mai clar del temps, "Egalitat Republicana" non vòl dire qu'una causa : totes assignats per una sola lei a endurar las meteissas injustícias capitalistas (o, eventualament, estalinanas, s'aquò se tròba un jorn o autre dins lo futur). La propagandalha francesa o confond tot, deliberadament.

Una meteissa lei per totes non significa necessàriament una meteissa lenga. "La republica" (valent a dire "la causa publica") es un concèpte ideologic, e non pas territorial, e mens encara d'un territòri linguistic o cultural. Lo que ditz qu'Occitania es occitana non devesís res, ni mens encara quina ideologia que siá. Dire que Occitania es occitana es coma de dire que l'aiga es banhada o lo fòc caud : es descriptiu, procedís d'un simple constat, e mai encara d'un truïsme.

Per contra, afortir pertot qu'Occitania es francesa, e metre en òbra tot un sant fum de mesuras per i donar d'aire, aquò si qu'es ideologic, e donc, per definicion, per principi, fòrça discutible. Òr o nos prensentan sempre qu'una lei de las Santas Taulas de Moishé davaladas del mont Sinai…

Al mercat republican de l'escambi liure de las idèas politicas sus la plaça publica, una idèa ne val una autra, ni mai, ni mens. Pretendre lo contrari, per exemple, tacitament, en considerar coma "terrorista potencial" un simple ciutadan republican per amor que considèra qu'Euskadia es basca es tant piòt e delirant — e tan pauc republican — coma de considerar coma un tuaire en seria una persona sonque per amor que considèra que lo fòc es caud.

"Egalitat Republicana" e "Indivisibilitat de la Republica" son venguts dos elements màger de la novlenga establida pel supremacisme autoritari francés tant de dreita coma d'esquèrra. Del mens i recorrerem e del mièlhs ne nos portarem…

  • 8
  • 0
Joanòt
3.

Mercés Manu per aquel punt de vista que tròbi just. As plan rason!

  • 8
  • 0
Emmanuèl Isopet
2.

Una bona novèla. Basta que siá aplicada (coma las autras leis per l’ensenhament o los tèxtes internacionals signats per França…).
Profiechi de la remarca del Joanòt per evocar un punt : l’argument de « l’egalitat republicana ». Es un element qu’ ensagi ara d’evitar per las rasons que seguisson :
- sabèm que « l’egalitat republicana » es una ficion : per exemple en Alsàcia-Mosèla, Gaiana e mai, la quita santa laïcitat es adaptada per permetre a l’Estat de salariar los religioses.
- « l’egalitat republicana » es totjorn estada compresa pels nacionalistas franceses coma « unificacion republicana », « indivisivilitat de la Republica ». Al nom de l’egalitat, tot lo monde deu parlar francés e abandonar son patoés. Al nom de « l’egalitat republicana » podètz par interdire lo glifosat dins vòstra comuna perque es pas interdich en França.
- argumentar al nom de « l’egalitat republicana » podriá justament se virar contra nosautres (los defenseires de las lengas en França) ; soi segur qu’al nom d’aquesta « egalitat republicana » e de la « republica indivisibla » los nacionalistas franceses denonciaràn la pacha reunionesa. Atal podràn empachar tota avançada dels uns o dels autres (còrses, bascos, reunionés…) en fasent pesar aqueste argument.
Donc, me contentarai de demandar simplament de seguir lo camin dels reunioneses, sens brandir l’argument de « l’egalitat republicana » que nos podrián tornar en plen morre.

  • 12
  • 0
Joanòt
1.

Per tant que sàpie i a una sola republica. E l'egalitat es la devisa de la republica. Doncas l'egalitat inevitabla fa que las mesuras devon èsser las memas per l'occitan. Pas mai! Nos cal impausar l'egalitat republicana !

  • 10
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article