Bandièra01 capçalera  1180x150: Botiga

Actualitats

crotz-tolosaCreated with Sketch.GuianaBordalés

Los aqueriments chineses de las vinhas de Bordèu serián fòrça productius

E mai aqueles “consums ostentatòris” semblèsson condemnats a la malescasuda, produson una granda valor simbolica

L’actritz chinesa Zhao Wei es proprietària de qualques domenis bordaleses, dont lo Castèl Montlot
L’actritz chinesa Zhao Wei es proprietària de qualques domenis bordaleses, dont lo Castèl Montlot | Château Monlot

Tèxte legit

D'investidors chineses an aquerit mai de 200 proprietats de vinhas de Bordèu. S’agís sustot de mond dels elèits politics, economics e artistics del gigant asiatic. Aquelas transaccions, que se fan dempuèi 2012, menan aquelas personalitats en Euròpa, que se fan conéisser dins lo domeni dels afars; per aquela rason li dison “d’acòrdis d’ègo” o “de transaccions d’interès pròpri, e son fòrça criticadas pels mèdias financièrs academics perque —çò dison— son d’afars condemnats a la malescasuda.

Sembla que de castèls crompats per de chineses sián completament abandonats e poirits e qu’a l'entorn d’una cinquantena sián estats tornats vendre. Totun, segon una enquista recenta, la majoritat de las vinhas de Bordèu aqueridas per de chineses son luènh de la malescasuda.

Una recèrca del numeric The Conversation assegura qu’aquelas proprietats produson una granda valor, de còps mai simbolica qu’economica, valent a dire que l’aqueriment d’aquelas tèrras adutz de prestigi a lors proprietaris. Los nòus mèstres veson las tèrras coma una extension d’eles meteisses, las suènhan fòrça, i investisson, las entretenon, melhoran la qualitat del vin e an evitat de quincanèlas de castèls, en i portant de nòvas tecnicas e d’enològs de prestigi. En consequéncia, an fach pojar la valor de lors proprietats dins los classaments de las guidas.

Aquel apròchi nos ajuda a comprene las rasons que i a darrièr los “consums ostentatòris” realizats a l’escala internacional per d’elèits economics, esportius e artistics. Aquel concèpte, aduch perThorstein Veblen, ven del sègle XIX e analisa lo comportament aquisitiu d’aquelas classas, en donant una justificacion sociala a aquelas estrategias. Aqueles movements se concentran dins de sectors coma l’espòrt, las estacions toristicas, lo sector immobilièr e las ostalariás de luxe, faches per d’individús fòrça amonedats, e s’accelèran a causa de las politicas neoliberalas. Una partida d’aquelas fortunas se despensan en crompas amb de tòcas socialas per aver accedir a l’elèit internacional o i consolidar lor posicion.

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article