Bandièra01 capçalera  1180x150: Botiga

Actualitats

L’extrèma drecha europèa se fractura a quinze jorns de las eleccions

Lo Recampament Nacional de Le Pen romp sas relacions amb Alternativa per Alemanha e complica la formacion d’un grop unic de l’extrèma drecha al Parlament Europèu

A iniciada aquela fractura una entrevista controversiada de Maximilian Krah, cap de lista de l’AfD per las eleccions europèas
A iniciada aquela fractura una entrevista controversiada de Maximilian Krah, cap de lista de l’AfD per las eleccions europèas | Vincent Eisfeld

Tèxte legit

Lo païsatge politic de l’extrèma drecha europèa coneis una brandida màger a doas setmanas de las eleccions europeas, çò rapòrta Vilaweb. Lo Recampament Nacional de Marine Le Pen a anonciada la rompedura de son aliança amb l’Alternativa per Alemanha (AfD – Alternative für Deutschland). Aquela decision, sostenguda per Matteo Salvini, menaire de la Liga italiana, illustra las prigondas divisions que brandisson aquel corrent politic sul continent.

A iniciada aquela fractura una entrevista controversiada de Maximilian Krah, cap de lista de l’AfD per las eleccions europèas. Pendent aquela entrevista, Krah a tenguts de prepauses revisionistas pertocant los SS, en afirmant qu’èran pas totes de criminals. Aquelas declaracions an sul pic suscitada l’indignacion de Marine Le Pen, qu’a acusat l’AfD d’èsser jos l’empresa de sa franja mai radicala, fasent venir aital lo partit ultradrechista alemand non fisable coma aliat. De notar que lo quite partit de Krah a agut de refusar que son candidat participe a de reünions publicas de campanha.

La decision de rompre amb l’AfD arriba dins un contèxt de tensions creissentas entre los dos partits aquestes darrièrs meses. Marine Le Pen cèrca tanplan de blanquir l’imatge de l’RN, sovent tacat per d’acusacions d’antisemitisme, sustot dempuèi l’epòca de son paire Jean-Marie Le Pen, lo fondador del partit, alara dich Front Nacional. Jordan Bardella, una figura montanta de l’RN, s’esfòrça quitament de negar aquel eiretatge antisemita.

Aquela rompedura complica seriosament la formacion d’un grop unic d’extrèma drecha al Parlament Europèu, que semblava a mand de venir lo segond grop mai important de l’assemblada legislativa. Sens lo sosten de l’AfD, l’RN deu d’ara enlà trobar de partenaris dins almens sèt païses diferents per formar un grop parlamentari, un prètzfach que lo rend encara mai complicat aquela scission.

Pr’aquò, lo RN pòt encara comptar sus d’aliats dins lo grop Identitat e Democracia (ID), tals coma lo Vlaams Belang flamenc e la Liga de Matteo Salvini. Pasmens, la primièra ministra italiana Giorgia Meloni, que dirigís los Fraires d’Itàlia, vei aquela fractura coma una oportunitat per son projècte ambiciós d’unir totes los partits d’extrèma drecha eurosceptics jos una sola bandièra. A per mira de remplaçar l’actuala coalicion al Parlament, compausada del Partit Popular Europèu (PPE), dels socialdemocratas e dels liberals de Renew, per una coalicion novèla qu’incluriá l’extrèma drecha e lo PPE.

Actualament, l’extrèma drecha es devesida en dos grands grops al Parlament Europèu. Lo primièr, Identitat e Democracia, compreniá l’RN, lo Partit de la Libertat d’Àustria, lo Vlaams Belang flamenc, l’SPD chèc, lo Partit del Pòble Danés, los conservators estonians, la Liga italiana e, fins a recentament, l’AfD alemanda. Lo segond grop, los Conservators e Reformistas Europèus, amassa de partits d’extrèma drecha e d’autras tendéncias, tals coma los espanhòls de Vox, lo Partit dels Fineses, los franceses de Reconquista, los Fraires d’Itàlia, los Democratas Suedeses e lo Partit Drech e Justícia polonés.

L’avenidor d’aquel païsatge politic fracturat demòra malsegur. Se la scission entre l’RN e l’AfD poiriá facultar la realizacion del projècte de Giorgia Meloni? La responsa serà coneguda après las eleccions europèas del 9 de junh venent.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Sibé Alan
3.

Que pensi aqueth tèxte que passa a costat dera contradiccion màger enter extrèma-dretas europèas. Totas qu'an nostalgics sia de Hitler, Mussolini, o Franco e d'autes. Era AFD que defen ua posicion mes sobiranista e qu'ei contra eras sancions impausadas per USA contra Fede de Russia qui hican Alemanha e era U.E. en ua crisi economica, sociau e politica deras pregondas. Mentre que Le Pen e Meloni, ath costat de Scholtz e Macron e d'autes que son ath comand de USA e CIA e plan segur que sostienen Ucraïna de Zelenski ath contra dera AFD. Aquera contradiccion enter alinhament sus atlantisme e sobiranisme que travèrsa era politica dera U.E. e lavetz extrèma-dreta. Er atentat contra eth ministre prumèr de Slovaquia, Ficho, que n'atèsta.
Que mes Lachaud qu'a arrason, que seré plan de parlar mes deths politics occitanistas. .

  • 0
  • 1
lachaude franccitània
2.

lachaud fera mielhs de s'occupar de son cuolde boomer pus leu que daus comenaris pourav' coma aquel

  • 5
  • 4
Lachaud
1.

Jornalet fera mielhs de s'occupar de l'occitan e daus opccitans pus leu que daus bejadis dins la dreicha.

  • 16
  • 18

Escriu un comentari sus aqueste article