capçalera biera tobiers

Actualitats

Jornada de mobilizacion al benefici de las proteccion e promocion de las lengas mespresadas

Los acamps an per mira de sensibilizar los elegits locals e estatals a aquela causa e de lor demandar de sosténer una revision constitucionala

| Collectif Pour Que Vivent Nos Langues

Uèi, 1r de junh, es una jornada de mobilizacion al benefici de las proteccion e promocion de las lengas autoctònas de l’estat francés davant las prefecturas e las comunas. Los acamps an per mira de sensibilizar los elegits locals e estatals a aquela causa e de lor demandar de sosténer una revision constitucionala. Los membres del collectiu Per Que Viscan Nòstras Lengas encoratjan tanben los ciutadans a participar a aquela accion pacifica, amb de bandeiròlas e de messatges de sosten. La tòca ultima de la mobilizacion es de crear un environament legislatiu propici a la preservacion e l’espandiment de las lengas en França, en reconeissent aital lor importància culturala e identitària.

L’adopcion de la Lei Molac en 2021 a representat una avançada significativa dins la reconeissença de las lengas autoctònas de França autras que lo francés, dont l’occitan, la lenga territorialament mai espandida. Mas los defensors d’aquelas lengas contunhan de plaidejar per una proteccion juridica mai solida. D’efièch, malgrat que la Lei Molac siá estada un pas dins la bona direccion, repausa actualament sus una simpla circulara, çò que daissa encara de mancas juridicas e una fragilitat evidenta pertocant sa perennitat e son aplicacion concreta.

L’article 2 de la Constitucion francesa, qu’estipula dempuèi 1995 que “la lenga de la Republica es lo francés”, es percebut coma una barrièra per la plena reconeissença e la proteccion de las lengas non oficialas de França, e de fach los legislators e lo Conselh Constitucional fan servir sistematicament aquel emendament dins aquel sens. Aquí perqué lo collectiu Per que Viscan Nòstras Lengas crida a una revision constitucionala per tal de garentir un estatut duradís e securizat per aquelas lengas dins lo païsatge lingüistic francés.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

joan
1.

Soi nèci, òc, e tant que compreni pas que l'occitanisme siá pas fotut de se mobilizar per aquel 1er de junh. Tot peta de pertot al nivèl de l'ensenhament de l'occitan pr'aquò vesi pas cap de comunicat levat Calandretas. Qu'esperam?

  • 16
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article