Bandièra01 capçalera  1180x150: Novestivada

Actualitats

Lo lengatge dels elefants

Un estudi revèla de capacitats cognitivas evolucionadas dels elefants que suggerís la possession de la pensada simbolica

| Dominique Racki

Segon un estudi de l’Universitat Estatala de Colorado (CSU en anglès) publicada dins la revista Nature Ecology & Evolucion, los elefants de la savana africana (Loxodonta africana) poirián utilizar de sons especifics per s’adreiçar a cada membre de lor tropèl. Segon çò que rapòrta lo jornal Ara, aquela descobèrta suggerís que los elefants possedisson un certan gra de pensada simbolica, una capacitat fins aquí atribuida principalament als umans.

Michael Pardo, estudiant de tresen cicle de la Fondacion Nacionala de las Sciéncias dels Estats Units, a menat aquela recèrca. Dempuèi près de 40 ans, de scientifics del CSU e de la fondacion Salvatz Los Elefants enregistran los bruches emeses pels tropèls. Pardo a pogut, doncas, analisar 469 enregistraments de cent elefantons de divèrses pargues nacionals e resèrvas de Kenya. Los resultats mòstran que cada elefant reagís a son pròpri «nom» en levant lo cap o en se dirigissent cap a la font del son. Per contra, reagisson pas als «noms» d’autres elefants. Aquela capacitat d’associar un son especific a un individú particular, sens recors a l’imitacion, es similara a la faiçon dont los umans utilizan los noms per se distinguir.

L’estudi de Pardo e sos collègas, qu’a durat 14 meses, s’es apiejada sus de tecnicas d’aprendissatge automatic per analisar las vocalizacions dels elefants. Antonio J. Osuna Mascaró, especialista de cognicion animala a l’Universitat de Medecina Veterinària de Viena, considèra aquel estudi coma un pas important dins la compreneson de la comunicacion animala.

Los elefants, coma los umans, evolucionan dins d’estructuras socialas complèxas, compreses d’unitats familialas e de grops socials. Fan servir una varietat de vocalizacions per transmetre d’informacions talas coma l’identitat, l’edat, lo sèxe e l’estat emocional. Aquelas descobèrtas afortisson los arguments al benefici de la conservacion dels elefants, que lors populacions son menaçadas pel braconatge e la pèrda d’abitat.

Las estapas venentas de la recèrca consistiràn a determinar se los elefants emplegan de noms especifics per cada membre de lor familha o s’un individú pòt aver mantun nom. En mai d’aquò, encara se deu explorar s’aqueles noms pòdon designar d’individús absents o d’autres elements de lor environament, coma la noiridura o los luòcs.

Miquel Llorente, director del mastèr en primatologie a l’Universitat de Girona, soslinha que la pèrda dels elefants significariá tanben la pèrda d’escasenças per melhor comprene nòstras pròprias evolucion e natura coma èssers biologics e culturals. Aquel estudi met en lum l’importància de preservar la biodiversitat e de promòure la conservacion de las espècias menaçadas.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

.t.
1.

Shens estudis sabents , quauqu'un accostumat de víver damb las bèstias, be ic sap aquò : las bèstias "parlan", se coneishen e se "parlan" entre eras, parlan aus umans tanben . E cada bèstia a una "votz" especiau . Com los umans. Sufis de las observar. damb paciéncia
Tots los umans que víven damb cans, gats eca... , ic saben ..
E los elefants , tan intelligents , segur !
Crabas , ne teni un dotzenat , Víven libras. Tota la jornada , s'apèran : "Ou ! on ès? Ven ací !" o "Espera-me !" . Caduna conèish la votz de caduna, cada mair la votz de son pichon , e lo pichon la votz de sa mair. Caduna coneish la de la(s) soa(s) filha(s), e la votz de las que son d'una "familha" auta. E saben los lors ligams de familha. Caduna a lo son caractère, timidòt, hardit, agressiu a còps.. Guèitan tot , saben tot, calculan tot.
Jo tanben coneishi la votz de caduna , sabi la quau es a cridar . M'apèran , a jo tanben , per me venir díser un "adiu" lo matin, o au ser, per me demandar una careça, / mei d'aiga per béver , o un chic de blaspanha.., / o .. se per cas, n'i auré pas una boniquèra... .Saben tot çò que sui acostumada de hèser... Saben quin òra es .. Saben los "ritmes biologics" per minjar , se pausar, dromir.. Saben las èrbas bonas per minjar e las que ne fau pas minjar, e quan.. Saben qué minjar per se suenhar....
Segur que pensan, que ''parlan", que communiquan..!
Perqué tròp d'umans s'imaginan que las bèstias son pègas ...?

  • 5
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article