Bandièra01 capçalera  1180x150: Novestivada

Actualitats

Lo país del Mond amb mai d’illas

En Euròpa, qualques unes dels païses mai insulars del Mond entièr son los païses escandinaus

Suècia a 267 570 illas e es lo país mai insular de la planeta
Suècia a 267 570 illas e es lo país mai insular de la planeta | Manolo Franco

Quin es lo país amb mai d’illas al Mond? Benlèu l’estat francés, qu’a un fum d’illas? O benlèu qualque autre país europèu? Sèm segurs qu’es pas qualque estat asiatic o oceanian pr’amor qu’ailà i a sovent d’illas e d’illas? L’estat francés a sonque un pauc mai de 1000 illas mas es pas sus la lista dels estats de la planeta qu’an mai d’illas. E l’estat del Mond que n’a mai es una vertadièra descobèrta.

Una illa es un tròç de tèrra amb d’aiga al sieu entorn. Qualques estats actuals son considerats coma d’illas. Son çò que los cercaires coneisson amb lo nom d’estats insulars. Qualques unes dels pus celèbres son Islàndia, Jamaica, Madagascar, Taiwan o Cuba. Lo continent d’Asia es pas, malgrat çò que podèm pensar, la region del Mond ont i a mai d’illas. L’estat d’Asia que n’a mai es Indonesia amb 18 307 illas. Après arriba Japon, amb 14 125 illas, e las Filipinas, un pauc mai luènh, amb 7l 641 illas.

 

Los estats mai insulars

 

En Euròpa, qualques unes dels païses mai insulars del Mond entièr son los païses escandinaus. La majoritat d’aquelas illas son pas abitadas. La primièra plaça es per Suècia, qu’a 267 570 illas, e qu’es lo país mai insular de la planeta. Puèi ven Norvègia amb sas 239 057 illas. Lo tresen país europèu amb mai d’illas es Finlàndia, amb 178 947 illas.

Sonque aqueles tres païses europèus an mai de 100 000 illas cadun. Puèi ven Canadà amb 52 455 illas. Mas son situadas dins los oceans Artic, Atlantic e tanben Pacific. Aquò fa de Canadà lo país mai costièr del Mond. Après Canadà i a los Estats Units, qu’a 18 167 illas dont l’archipèla d’Hawaii, Puerto Rico o encara Guam.

A respècte d’aqueles païses, l’estat francés a sonque 1300 illas e d’aquestas sonque 30 son abitadas. Las illas màgers son a la còsta de Bretanha o en Mediterranèa. L’estat francés a de departaments entièrs que son d’illas, dont Guadalope, Martinica, la Reünion e Maiòta. D’autre caire, tanben a de collectivitats d’otramar coma Polinesia, Sant Bartomieu, Sant Martin, Sant Pèire e Miquelon e Wallis e Futuna.

L’illa de Corsega es l’illa pus granda de l’estat francés metropolitan amb 8722 km². La superfícia d’aquesta illa representa mai del 90% de totas las illas de la França metropolitana. De son caire, l’illa de la Reünion, amb 2512 quilomètres cairats, es la pus abitada de tot l’estat francés, amb 870 000 abitants.

E Austràlia, es una illa o un continent? Austràlia a 7 600 000 km2 e sonque per aquela rason es lo seisen país màger del Mond après Russia, Canadà, los Estats Units, China e Brasil. Mas es pas sovent classificat coma una illa. Se considèra qu’es un continent. Austràlia a 8222 illas dins las siás frontièras marinas. Tasmania es la mai importanta, amb 68 332 quilomètres cairats. (Legissètz la seguida).

 

 

 


Aqueste article es publicat dins Sapiéncia, la revista occitana de divulgacion scientifica, amb la quala Jornalet a un acòrdi de cooperacion. Podètz legir l'article entièr aicí.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article