Aqueste dissabte 3 de genièr, de matin, se tendrà un novèl mercat de la rabassa negra al pè de la Montanha Negra, a Mossolens (mercat del terrrador tre 9h; passejada rabassiviticòla; demostracion culinària, puèi mercat de la rabassa negra a 11h). Atal, dempuèi lo 13 de decembre, lo mercat se passeja d’un dissabte a l’autre entre Mossolens en Cabardés, Vilanòva de Menerbés e Talairan de las Corbièras.
La rabassa negra es mai presenta que los ans passats en rason de melhoras condicions climaticas per son espelida. Lo prètz qu’èra de l’òrdre de 1000 èuros lo quilograma las annadas passadas a baissat a 800 a 900 èuros lo quilograma.
Las Ampelofoliás de Cabardés, los 24 e 25 de genièr
A Mossolens, la manifestacion bèla consacrada a la rabassa negra, al vin e al terrador, las Ampelofoliás de Cabardés, se debanarà lo dissabte 24 e lo dimenge 25 de genièr.
Lo dissabte de matin, lo talhièr de cosina de la rabassa, animat per Mirèlha Braç, aficha ja complet, mas se tornaràn trapar las recèptas dins son libre Afogassets e trufariás, anonciat a las edicions Letras d’Òc per la prima. Lo vèspre, al Vilatge del Libre de Montoliu, lo comedian Grèg legirà de tèxtes sul vin d’un vintenat d’autors, entretant amb de citacions de Joan-Maria Petit e Leon Còrdas. La serada, presa en carga per l’IEO Aude, se juntarà amb las Ivernalas de Cabardés per un moment de contes amb lo Joan-Jaume Delpotz, A taula!, seguit d’un sopar-rescontre entre Cabardés e Brageirac que vendrà presentar sos vins (conte: 5 èuros; sopar: 15 èuros; conte e sopar: 18 èuros; inscripcions: ieo11(a)ieo-oc.org; nombre limitat de plaças).
Dimenge, serà la jornada bèla d’animacions a Mossolens: mercat del terrador; passejadas; demostracion de cavatge amb gosses e pòrc per trapar de rabassas; entrepans a la rabassa; musica amb l’Escòla de Bodega e la Fanfara de Menerbés; concors de recèptas; concors de poda; e a 15h, lo mercat de las rabassas negras. L’especificitat dels mercats d’Aude es que los campairòls meses en venda son contrarotlats pels tecnicians de la Cramba d’Agricultura.
La borra-mescla de Talairan
Talairan, en Corbièras, reçauprà lo mercat de la rabassa negra (batejat Fèsta de la Rabassa de l’An Nòu) lo dissabte 10 de genièr e lo 31 de genièr.
L’especialitat locala es la borra-mescla: “Dos jorns aperabans, botatz d’uòus e de burre mitat-sal amb una rabassa negra dins un bocal tampat. Per quatre personas, vos cal preveire 8 uòus e 60 gramas de burre mitat-sal. Dins una caçairòla del cuol espés, botatz de tres parts doas del burre e los uòus batuts (çò que cal, mas pas mai) en meleta. Pebratz leugièrament. Botatz la caçairòla dins un banh maria a fuòc doç. Fasètz cuèire en remenant de longa amb un culhièr de fusta fins a l’obtencion d’una crèma onchosa. A mièja coseson, rajustatz 40 gramas de rabassa raspada (o mens segon lo gost dels uòus: mai los uòus demòran dins lo bocal barrat, mens se met de rabassas; mèfi: los uòus devon pas demorar mai de quatre jorns dins lo bocal). En fin de coseson, ajustatz lo demai del burre en pichons tròces. La borra-mescla se servís en caçoletas individualas, o en crostadas, o sus de pan de campanha fresc o tostat o encara sus de fonzes de carchòfa.”
Vilanòva, sos rabassaires, son ostal, sa nuèit
Vilanòva de Menerbés reçauprà de mercats los dissabte 17 de genièr e 7 de febrièr. Clavarà la sason amb una Nuèit de la Rabassa (dissabte 21 de febrièr) e una manifestacion especifica “Rabassas e Patrimòni” lo dimenge 8 de març.
L’accion de valorizacion de la rabassa s’apièja a Vilanòva sus la Confrariá dels Rabassaires que ten un imne inspirat del Se Canta:
L’Ostal de la Rabassa de Lengadòc prepausa una descobèrta del campairòl magic long de l’estiu e per rendètz-vos lo demai de l’an.
La rabassa s’espandís...
L’Associacion dels Rabassicultors d’Aude e los rabassaires menan d’accions per desvolopar la produccion e la distribucion. Dins las iniciativas divèrsas e multiplas, son de senhalar:
En Lengadòc
De manifestacions a l’entorn de la rabassa negra se tenon tanben dins tot Lengadòc:
De manifestacions trufandièras se tenon tanben en Catalonha Nòrd.
Dins los autres parçans d’Occitània
Lo Tuber melanosporum es tanben conegut jol nom de rabassa de Peiregòrd. Aquí, la fèsta bèla se debana a Sarlat dissabte 10 e dimenge 11 de genièr.
En Carcin, la mercat de L’Albenca del dimars constituís totjorn una referéncia. S’i ajusta una fèsta granda prevista los 24 e 25 de genièr. Lo dissabte 31 de genièr, un Ostal de la Rabassa serà dobèrt a Cusença en preséncia del president de la Region.
En Provença, la manifestacion mai tradicionala es la Messa dei Rabassas de Richarenchas que se tendrà lo dimenge 18 de genièr.
Aquela rabassa, de qué ne faire?
Bon, avètz crompat vòstras rabassas negras. Que lo prètz vos fasque pas tremolar: amb un trentenat de gramas, se pòt ja faire un fum de causas coma o explica un papafard de l’IEO Aude: La rabassa, de qué ne faire?
“D’en primièr, la brossar jos un rajòl d’aiga freja e la secar plan coma cal. Unis biaisses per la preparar:
Amb d’uòus. Metre una rabassa al mitan de sièis uòus fresques dins un bòl tampat per doas jornadas.
Atal, poiretz faire una moleta a las rabassas… sens rabassa! Mas degun (non, degun!) vos empacharà pas de rajustar unas lesquetas en mai! Aqueles uòus se pòdon tanben preparar borra-mesclats (cf. la recèpta de Talairan çai sus).
Amb d’òli. Metre una rabassa entièra dins 1 litre d’òli (d’olivas, val mai!) pendent dos jorns. La tirar: avètz un òli rabassat que balharà de gost a totas las vòstras ensaladas.
Amb de burre. I ajustar una capolada de rabassa, daissaretz confir dos jorns. Se’n servir per tostar de pan o amb de rabassas (excusatz: de patanas) cuèitas jos los cendres.
Amb de formatge. Prendre una porcion de brie, la copar en dos dins lo sens espés. Espandir una capolada de rabassa (mai ne metretz, melhor serà!), tornar tampar lo formatge, enrodar d’un filme alimentari e esperar dos jorns per se’n perlecar. Lo camembert o lo munster pòdon prendre la plaça del brie.
Amb de pan. Pan rostit caud onchat d’unas gotas d’òli d’oliva, una lesconetona de rabassa e un pecic de flor de sal!
Amb de carn. Rostit de pòrc, de vedèl o de polalhas de la bòria (de Pièja, per exemple) convendràn tot plen. Rabassar en picant (rostit) o entre pèl e carn (per las polalhas), enrodar de filme alimentari un o dos jorns abans de cuèire.
E tanben qualques conselhs per la conservacion de las rabassas:
Mas, se vos i entendètz en cosina, podètz utilizar vòstras rabassas per preparar una lèbre a la reiala. Aquí la recèpta que ne balha la Mirèlha Braç:
Alan Roch
La rabassa negra es mai presenta que los ans passats en rason de melhoras condicions climaticas per son espelida. Lo prètz qu’èra de l’òrdre de 1000 èuros lo quilograma las annadas passadas a baissat a 800 a 900 èuros lo quilograma.
Las Ampelofoliás de Cabardés, los 24 e 25 de genièr
A Mossolens, la manifestacion bèla consacrada a la rabassa negra, al vin e al terrador, las Ampelofoliás de Cabardés, se debanarà lo dissabte 24 e lo dimenge 25 de genièr.
Lo dissabte de matin, lo talhièr de cosina de la rabassa, animat per Mirèlha Braç, aficha ja complet, mas se tornaràn trapar las recèptas dins son libre Afogassets e trufariás, anonciat a las edicions Letras d’Òc per la prima. Lo vèspre, al Vilatge del Libre de Montoliu, lo comedian Grèg legirà de tèxtes sul vin d’un vintenat d’autors, entretant amb de citacions de Joan-Maria Petit e Leon Còrdas. La serada, presa en carga per l’IEO Aude, se juntarà amb las Ivernalas de Cabardés per un moment de contes amb lo Joan-Jaume Delpotz, A taula!, seguit d’un sopar-rescontre entre Cabardés e Brageirac que vendrà presentar sos vins (conte: 5 èuros; sopar: 15 èuros; conte e sopar: 18 èuros; inscripcions: ieo11(a)ieo-oc.org; nombre limitat de plaças).
Dimenge, serà la jornada bèla d’animacions a Mossolens: mercat del terrador; passejadas; demostracion de cavatge amb gosses e pòrc per trapar de rabassas; entrepans a la rabassa; musica amb l’Escòla de Bodega e la Fanfara de Menerbés; concors de recèptas; concors de poda; e a 15h, lo mercat de las rabassas negras. L’especificitat dels mercats d’Aude es que los campairòls meses en venda son contrarotlats pels tecnicians de la Cramba d’Agricultura.
La borra-mescla de Talairan
Talairan, en Corbièras, reçauprà lo mercat de la rabassa negra (batejat Fèsta de la Rabassa de l’An Nòu) lo dissabte 10 de genièr e lo 31 de genièr.
L’especialitat locala es la borra-mescla: “Dos jorns aperabans, botatz d’uòus e de burre mitat-sal amb una rabassa negra dins un bocal tampat. Per quatre personas, vos cal preveire 8 uòus e 60 gramas de burre mitat-sal. Dins una caçairòla del cuol espés, botatz de tres parts doas del burre e los uòus batuts (çò que cal, mas pas mai) en meleta. Pebratz leugièrament. Botatz la caçairòla dins un banh maria a fuòc doç. Fasètz cuèire en remenant de longa amb un culhièr de fusta fins a l’obtencion d’una crèma onchosa. A mièja coseson, rajustatz 40 gramas de rabassa raspada (o mens segon lo gost dels uòus: mai los uòus demòran dins lo bocal barrat, mens se met de rabassas; mèfi: los uòus devon pas demorar mai de quatre jorns dins lo bocal). En fin de coseson, ajustatz lo demai del burre en pichons tròces. La borra-mescla se servís en caçoletas individualas, o en crostadas, o sus de pan de campanha fresc o tostat o encara sus de fonzes de carchòfa.”
Vilanòva, sos rabassaires, son ostal, sa nuèit
Vilanòva de Menerbés reçauprà de mercats los dissabte 17 de genièr e 7 de febrièr. Clavarà la sason amb una Nuèit de la Rabassa (dissabte 21 de febrièr) e una manifestacion especifica “Rabassas e Patrimòni” lo dimenge 8 de març.
L’accion de valorizacion de la rabassa s’apièja a Vilanòva sus la Confrariá dels Rabassaires que ten un imne inspirat del Se Canta:
“Se trufa que trufe,
Trufa pas pel gos
Mas trufa per ieu
Que soi trufarèl.
Al fons de la prada
I a un garric traucat.
La trufa i flaira,
A mai i a nisat.
Dins aquelas montanhas
Traparem las trufas.
Farem petar las cantinas
E las manjarem.”
Trufa pas pel gos
Mas trufa per ieu
Que soi trufarèl.
Al fons de la prada
I a un garric traucat.
La trufa i flaira,
A mai i a nisat.
Dins aquelas montanhas
Traparem las trufas.
Farem petar las cantinas
E las manjarem.”
L’Ostal de la Rabassa de Lengadòc prepausa una descobèrta del campairòl magic long de l’estiu e per rendètz-vos lo demai de l’an.
La rabassa s’espandís...
L’Associacion dels Rabassicultors d’Aude e los rabassaires menan d’accions per desvolopar la produccion e la distribucion. Dins las iniciativas divèrsas e multiplas, son de senhalar:
— la creacion d’un Conservatòri Rabassicòla amb l’ajuda d’Euròpa a Mossolens per presentar l’environa del diamant negre
— dobertura d'un magazin-restaurant dedicat a las rabassas a Carcassona (barri de la Trivala)
— la dobertura a Vilanòva per genièr d’un mercat de la rabassa del gròs (pels professionals)
— de manifestacions de presentacion de la rabassa d’estiu
— la dobertura a Trebes d’un talhièr d’aprendissatge pels gosses
— cronica de l’IEO Aude sus Ràdio Lenga d’Òc-Narbona, del dimars al divendres: Melanosporum, rapatapom!
— dobertura d'un magazin-restaurant dedicat a las rabassas a Carcassona (barri de la Trivala)
— la dobertura a Vilanòva per genièr d’un mercat de la rabassa del gròs (pels professionals)
— de manifestacions de presentacion de la rabassa d’estiu
— la dobertura a Trebes d’un talhièr d’aprendissatge pels gosses
— cronica de l’IEO Aude sus Ràdio Lenga d’Òc-Narbona, del dimars al divendres: Melanosporum, rapatapom!
En Lengadòc
De manifestacions a l’entorn de la rabassa negra se tenon tanben dins tot Lengadòc:
— en Erau: Sant Geniès de Morgas (11 de genièr), Clarmont d’Erau (25 de genièr), Sant Joan de Buèjas (8 de febrièr), Claret (15 de febrièr) e la fèsta del Pòrc e de la Rabassa de Sant Ponç de Tomièras (22 de febrièr)
— en Gard amb la 23a Dimenjada de la Rabassa los dissabte 17 e dimenge 18 de genièr a Usès
— en Losera, a La Canorga (lo 1r de febrièr).
— en Gard amb la 23a Dimenjada de la Rabassa los dissabte 17 e dimenge 18 de genièr a Usès
— en Losera, a La Canorga (lo 1r de febrièr).
De manifestacions trufandièras se tenon tanben en Catalonha Nòrd.
Dins los autres parçans d’Occitània
Lo Tuber melanosporum es tanben conegut jol nom de rabassa de Peiregòrd. Aquí, la fèsta bèla se debana a Sarlat dissabte 10 e dimenge 11 de genièr.
En Carcin, la mercat de L’Albenca del dimars constituís totjorn una referéncia. S’i ajusta una fèsta granda prevista los 24 e 25 de genièr. Lo dissabte 31 de genièr, un Ostal de la Rabassa serà dobèrt a Cusença en preséncia del president de la Region.
En Provença, la manifestacion mai tradicionala es la Messa dei Rabassas de Richarenchas que se tendrà lo dimenge 18 de genièr.
Aquela rabassa, de qué ne faire?
Bon, avètz crompat vòstras rabassas negras. Que lo prètz vos fasque pas tremolar: amb un trentenat de gramas, se pòt ja faire un fum de causas coma o explica un papafard de l’IEO Aude: La rabassa, de qué ne faire?
“D’en primièr, la brossar jos un rajòl d’aiga freja e la secar plan coma cal. Unis biaisses per la preparar:
Amb d’uòus. Metre una rabassa al mitan de sièis uòus fresques dins un bòl tampat per doas jornadas.
Atal, poiretz faire una moleta a las rabassas… sens rabassa! Mas degun (non, degun!) vos empacharà pas de rajustar unas lesquetas en mai! Aqueles uòus se pòdon tanben preparar borra-mesclats (cf. la recèpta de Talairan çai sus).
Amb d’òli. Metre una rabassa entièra dins 1 litre d’òli (d’olivas, val mai!) pendent dos jorns. La tirar: avètz un òli rabassat que balharà de gost a totas las vòstras ensaladas.
Amb de burre. I ajustar una capolada de rabassa, daissaretz confir dos jorns. Se’n servir per tostar de pan o amb de rabassas (excusatz: de patanas) cuèitas jos los cendres.
Amb de formatge. Prendre una porcion de brie, la copar en dos dins lo sens espés. Espandir una capolada de rabassa (mai ne metretz, melhor serà!), tornar tampar lo formatge, enrodar d’un filme alimentari e esperar dos jorns per se’n perlecar. Lo camembert o lo munster pòdon prendre la plaça del brie.
Amb de pan. Pan rostit caud onchat d’unas gotas d’òli d’oliva, una lesconetona de rabassa e un pecic de flor de sal!
Amb de carn. Rostit de pòrc, de vedèl o de polalhas de la bòria (de Pièja, per exemple) convendràn tot plen. Rabassar en picant (rostit) o entre pèl e carn (per las polalhas), enrodar de filme alimentari un o dos jorns abans de cuèire.
E tanben qualques conselhs per la conservacion de las rabassas:
Longa. Al congelador o esterilizar (doas oradas amb un chic d’aiga al fons de la consèrva).
Corta. Dins de vin blanc salat, al refrigerador (per conservar una quinzenada). De mai, se pòt utilizar lo vin per realizar de salsas.Se pòt tanben metre la rabassa dins un barreg mitat-mitat de fina de Lengadòc e de vin blanc: la rabassa se conservarà atal quauques meses.
Corta. Dins de vin blanc salat, al refrigerador (per conservar una quinzenada). De mai, se pòt utilizar lo vin per realizar de salsas.Se pòt tanben metre la rabassa dins un barreg mitat-mitat de fina de Lengadòc e de vin blanc: la rabassa se conservarà atal quauques meses.
Mas, se vos i entendètz en cosina, podètz utilizar vòstras rabassas per preparar una lèbre a la reiala. Aquí la recèpta que ne balha la Mirèlha Braç:
La lèbre a la reiala
Per 8 o 10 personas, vos cal:
Per 8 o 10 personas, vos cal:
— una lèbre de 3 quilos;
— la marinada: 2 decilitres d’armanhac, 2 decilitres de vin blanc sec, sàlvia, majorana, serpol e laurièr;
— lo farç: 300 gramas d’escaluènhas capoladas, 5 dòlças d’alh, 200 gramas de fetge gras, 200 gramas de gòrja de pòrc, 150 gramas d’esquina de pòrc, 100 gramas de mica de pan banhada e escorrida, 1 rabassa negra de la grossor que volètz (podètz?), 2 uòus, sal, pebre, 4 espècias.
Salsa:
— un litre e mièg de vin roge (un fitor per exemple),
— 3 litres de fons de vedèl redusit,
— un ramelet garnit,
— fons de legum: un ramelet garnit, una liura d’escaluènhas, 8 carròtas, 4 cebas, 3 cabòças d’alh, 100 gramas de fetge gras crus.
— la marinada: 2 decilitres d’armanhac, 2 decilitres de vin blanc sec, sàlvia, majorana, serpol e laurièr;
— lo farç: 300 gramas d’escaluènhas capoladas, 5 dòlças d’alh, 200 gramas de fetge gras, 200 gramas de gòrja de pòrc, 150 gramas d’esquina de pòrc, 100 gramas de mica de pan banhada e escorrida, 1 rabassa negra de la grossor que volètz (podètz?), 2 uòus, sal, pebre, 4 espècias.
Salsa:
— un litre e mièg de vin roge (un fitor per exemple),
— 3 litres de fons de vedèl redusit,
— un ramelet garnit,
— fons de legum: un ramelet garnit, una liura d’escaluènhas, 8 carròtas, 4 cebas, 3 cabòças d’alh, 100 gramas de fetge gras crus.
Desossar tot plen la lèbre, l’adobar (l’assasonar) de sal e pebre e la far marinar pendent 24 oras. Far rossir los òsses dins de grais de guit amb un ramelet garnit. Banhar amb lo vin e lo fons de vedèl redusit. Lo farç: passar las carns a la maquina de capolar (o demandatz al carnsaladièr d’o far). Barrejar totes los ingredients del farç. Pausar de lescas de fetge gras crus e de lescas de rabassas crusas. Espandir la lèbre sus un bon tròç de gasa (se pòt crompar en farmacia). Repartir lo farç sus tota la longor de l’animal, lo rotlar dins la gasa e ficelar pas tròp sarrat. Far rossir los ingredients pel fons de legum. Prene una cocòta longa (per far cuèire los peisses per exemple): i pausar lo fons de legums, la lèbre e cobrir amb la salsa. Far prene lo bolh, puèi metre al forn caufat a 250 gras pendent mièja ora; baissar la calor a 170 gras pendent quatre oras (aprèp doas oras de coseson, virar la lèbre: mèfi de la copar pas, s’ajudar amb una palustra de fusta). Levar la lèbre e la daissar enfregir fins a l’endeman. Mièja ora abans de servir: sortir la lèbre del refregidor. Far redusir la salsa que demòra dins la cocòta, ajustar tres grans d’alh cuèits amb la lèbre. Copar la lèbre en lescas d’un det d’espessor, las passar al forn caud pendent un vintenat de minutas cobèrtas d’un papièr d’alumini, las pausar sus un polit plat e cobrir amb la salsa. Se pòt servir amb de patanas bolhidas, de pastas «tagliatelle» frescas, de purèa de castanhas e de purèa d’api-raba.”
Es pas necessari de convidar lo lop e lo rainal per se manjar la lèbre!
Es pas necessari de convidar lo lop e lo rainal per se manjar la lèbre!
Bonas rabassas!
Alan Roch
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari