Bandièra01 1180x150: País Invisible

Actualitats

crotz-tolosaCreated with Sketch.GasconhaVal d'Aran

Carlos Barrera, Sindic d’Aran

UA incremente en nombre de vòtes mès CDA guanhe en Conselh Generau. Revirada en ajuntament de Vielha, devarada deth PP en Espanha e pujada dera esquèrra e der independentisme en Catalonha

| Carlos Barrera

Ath delà de Mónegue qu’ei un estat sobeiran, Aran ei eth solet territòri d’Occitània damb autogovèrn. Agèr visquèc ua dobla jornada electorau, a on es aranesi elegien eth Conselh Generau d’Aran e es representants municipaus.


Carlos Barrera serà quate ans mès sindic d’Aran. Convergéncia Democratica Aranesa (CDA) a guanhat es eleccions ath Conselh Generau d'Aran damb 41,06% des vòtes en tot aténher 7 conselhèrs generaus. Barrera ei sindic d’Aran dempús 1995, e solament siguec ena oposicion en periòde 2007-2011, quan era maximala institucion aranesa siguèc presidida per Francés Boya, d’Unitat d’Aran (UA). Enguan, era formacion de Boya, a capitat fòrça mès vòtes qu’enes darrères eleccions, e quitament ei estada era fòrça mès votada en país, mès a demorat damb 5 conselhèrs. Eth Partit Renovador d’Arties e Garòs, que sosten UA en aqueth terçon, se manten damb un conselhèr. Eth Partit Popular e Corròp non an artenhut cap de representacion ena maximala institucion aranesa. Podètz veir es resultats en occitan en aran2015.cat.
 
Era participacion ei estada de 69,86%, mès baisha qu’enes eleccions de 2011 que siguec de 73,22%. Totun, s’agís d’ues eleccions especiaus pr’amor que son es prumères que se hèn jos era naua Lei d’Aran, e tanben a on an espelit naui partits coma era formacion occitanista d’esquèrra, Corròp, qu’a artenhut 2 còssos en Ajuntament de Les, e Ciutadans que n’a artenhut 1 en Ajuntament de Vielha e Mijaran. Per çò qu’ei deth cap-lòc aranés, Àlex Moga (CDA), damb un perfil mès occitanista e catalanista, a patit ua revirada en favor de Juan Antonio Serrano (UA), president deth Grèmi d’Ostaleria dera Val d’Aran. Eth Partit Popular a perdut eth còsso qu’auie en aqueth ajuntament.
 
 
Preséncia dera lengua occitana
 
En aqueres eleccions, Aran a tornat a veir coma era lengua deth país ère presenta enes bulletins de vòte, mès enguan tanben enes manuaus entàs membres des burèus de vòte, enes logiciaus de recompde, enes pagines web oficiaus de Catalonha... Ath delà, es compareishences qu’era vicepresidenta dera Generalitat de Catalonha e a hèt pendent tota era jornada en tot raportar es donades, son estades emetudes per television damb era opcion atraduccion simultanèa en occitan aranés.
 
 
Païsi Catalans: majoritat independentista en Catalonha e revirada deth PP en País Valencian e es Isles Baleares
 
Per çò qu’ei des resultats en Catalonha, cau soslinhar eth cambi istoric que s’ei produsit en ajuntament de Barcelona, a on era coalicion de partits d’esquèrra anticapitalista nomentada Barcelona en Comú, damb Ada Colau en cap, a guanhat es eleccions municipaus. Per çò qu’ei der ensems deth Principat de Catalonha es resultats son tanplan fòrça susprenents: Convergéncia e Union (CiU) ei era fòrça mès votada seguida d’Esquèrra Republicana de Catalonha (ÈRC). En tresau lòc serie eth Partit des Socialistes de Catalonha (PSC) e en quatau es Candidatures d’Unitat Populara (CUP). Era pujada des CUP, partit assemblari, dera esquèrra independentista, a experimentat ua increment fòrt per rapòrt as darrères eleccions, en tot arténher 372 conselhèrs municipaus. En 2011 n’artenhec 101.
 
Eth País Valencian e es Isles Baleares elegien tanben es sòns Parlaments autonomics, a on eth Partit Popular (PP) a patit ua fòrta revirada e poderie pérder eth govèrn autonomic e es ajuntaments principaus, coma eth de Valéncia.
 
 
Devarada deth Partit Popular en Espanha
 
En çò que tanh ar estat espanhòu, se celebraue eleccions municipaus e tanben autonomiques en totes es comunautats autonòmes exceptat Andalosia, Catalonha, Galícia e País Basc.
 
Per çò qu’ei des eleccions municipaus, eth Partit Popular se ten coma partit mès votat, mès en tot pérder un nombre considerable de vòtes e ac aurà complicat entà mantíer eth poder enes ajuntaments.
 
Per rapòrt as autonomiques, es populars pòden pérder Extremadura e Aragon e atenherien es govèrns de Madrid, Murcia e Castelha-Leon damb eth sosten de Ciutadans.
 
Er ajuntament de Madrid aurà 21 còssos deth PP deth temps que era naua formacion d’esquèrra nomentada Podem n’aurà 20. Es 9 còssos deth Partit Socialista auràn era clau deth cap-lòc espanhòu.
 
 
 
 
Ferriòl Macip

Articles relacionats

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

francesc palma de Mallorca
1.

Un esclafit de joia !, la colha avem celebrada la victòria del 24m fent una filera de personas urosas e contentas que nos donavem las mans, una jove anava davant fent passas amb gràcia e los altres la seguiem. Quina fresa. Cantavem : Una teringa de tot el carrer, qu'en mitja hora passa i en mitja hora ve, ué,ué,ué ! La Conga, Rosamunde, la balanguer,e tot lo que ens donava la gana.

  • 3
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article