Bandièra01 capçalera  1180x150: Novestivada

Actualitats

An salvat in extremis cinc lengas dels cinc continents

D’escolans d’una classa de gumbanynggirr
D’escolans d’una classa de gumbanynggirr | Centre Muurbay

A la fin del sègle XX, segon tota versemblança, lo livonian, lo sencoten, lo n|uu, lo gumbaynggirr e lo kusunda èran de lengas condemnadas a la desaparicion. Mas lo reviscòl de la comunautat e l’accion dels lingüistas n’an evitat la mòrt. L’escòla immersiva, las nòvas tecnologias e l’estrambòrd individual son qualques unas de las claus qu’o explican.


Se ditz que cada an morisson divèrsas lengas —que qualques unas los lingüistas arriban pas a temps per las estudiar— e qu’a la fin del sègle la mitat de las lengas que se parlan a l’ora d’ara dins lo Mond auràn desaparegut. Mas i a de cases de lengas que semblavan condemnadas a mòrt e, çò qu’es encara pièger, a l’oblit, e que se salvan al darrièr moment gràcias a l’accion de la comunautat o d’un grop de lingüistas arderoses. Es lo cas d’aquelas cinc, de cinc continents desparièrs.
 
 
Lo livonian (Letònia)
 
En 2013 moriguèt la darrièra parlanta primària d’aquela lenga de la còsta de la Mar Baltica, Grizelda Kristina. Mas la vielha emportèt pas la lenga al taüt: qualques ans abans de desenats de personas avián començat de l’aprene, sustot mejançant de corses regulars —qualques unes pagats pel govèrn—, davant l’urgéncia que la desaparicion de la lenga semblava imminenta. Ara tanben s’organiza de camps d’estiu, sustot a las localitats de la Còsta Livoniana, per practicar la lenga.
 
Los esfòrces an fach fruch: en 2012, un an abans lo decès de Kristina, lo nombre de personas que podián manténer una convèrsa en livonian se calculava a 40, e d’autras 210 personas començavan d’aquerir la lenga a de nivèls inicials.
 
 
Lo sencoten (Canadà)
 
Es la lenga del pòble saanich, o wsanec, format d’aperaquí 2200 personas qu’abitan a l’extrèm meridional de l’illa de Vancouver. La lenga foguèt a mand de s’esténher fa pas gaire, quand ne demorava solament un ponhat de parlants. Abans que foguèsse tròp tard, en 2009 s’implementèt un metòde d’immersion lingüistica pels escolars. L’experiéncia va delà las escòlas: los aprenents joves an de reünions setmanièras amb los darrièrs parlants naturals, de vièlhs, per saber cossí emplegar los mots amb lo bon biais. E se son dobèrtas encara de classas nocturnas per que los parents aprengan la lenga e la pòscan emplegar a l’ostal amb los enfants. Tanben s’es compilat un diccionari en linha, disponible sus iTunes.
 
Lo sistèma a agut de succès: i a d’estudiants qu’an atench un nivèl tan bon que son venguts de professors de la lenga. E la lenga, qu’èra a mand de se desmembrar per totjorn, ara a mai de 100 personas que la pòdon emplegar amb diferents gras de fluiditat.


Lo n|uu (Sud-Africa)
 
Vertat es qu’aquela lenga es arribada a 2015 dins una situacion critica. Demòran solament tres locutrises vivas: tres sòrres fòrça vièlhas. La lenga fa partida de la familha tuu, coneguda per los lingüistas per la profusion de sons fòrça especifics nomenats clics, produches amb doas pichonas oclusions seguidas e fachas amb la boca.
 
L’academiciana britanica Sheena Shah trabalha amb aquelas sòrres, e amb lo Centre per la Diversitat Lingüistica Africana de l’Universitat del Cap, per metre a l’escrich la lenga —s’es totjorn transmesa oralament—, per elaborar una gramatica e per començar de l’ensenhar als membres mai joves del pòble ǂkhomani. Una de las sòrres, Katrina Esau, transmet la lenga a sa felena, e amb son ajuda, de desenats d’enfants aprenon de frasas en n|uu. Shah ditz qu’es fòrça malaisit que lo n|uu recupère lo sieu ròtle de lenga d’usatge abitual entre la comunautat ǂkhomani, mas almens los sieus esfòrces ne faràn possibla una subrevivença parciala.
 
 
Lo gumbaynggirr (Austràlia)
 
Coma lor arriba a fòrça autres grops autoctòns d’Austràlia, la majoritat dels membres del pòble gumbaynggirr an perdut l’usatge de lor lenga ancestrala. Lo gumbaynggirr intrèt dins lo sègle XXI amb mens de 50 parlants, segon las donadas dels recensaments australians. Mas alavetz avián ja començat un esfòrç grandàs per lo revitalizar: de vièlhs que servavan la lenga s’engatgèron, en 1986, a iniciar un projècte per n’evitar la desaparicion. Se faguèt un grand esfòrç per documentar la lenga —en i comprenent d’enregistraments de votz e la compilacion d’un diccionari e d’una gramatica— e se fondèt lo Centre Muurrbay, que fa de classas de la lenga pels adultes, fòrça orientadas vèrs la tòca que los estudiants sián capables de transmetre lo gumbaynggirr a d’autras personas. Aital, l’ensenhament de la lenga anèt delà las salas de l’Escòla Saint Mary’s, a Bowraville, que sos escolans son principalament de gumbanynggirrs.
 
Totas aquelas mesuras an fach que la lenga ganhe de parlants pauc a cha pauc. Lo cens australian de 2006 donava la chifra de 37, del temps qu’en 2011 aviá pojat fins a 60. E segon de donadas del Centre Murrbay, en 2009 i aviá almens mai d’un centenat de personas amb una coneissença parciala de la lenga.
 
 
... E lo cas mai extrèm, lo kusunda (Nepal)
 
“La lenga kusunda morirà amb ieu”, çò declarava en 2012 Gyani Maiya Sen, dins sos 78 ans, qu’èra la darrièra parlanta d’aquela lenga en Nepal. Delà Gyani, i a una autra femna —Kamala Khatri, de 39 ans—que lo sap parlar, mas viu en defòra del país. Lo kusunda es una lenga isolada, li an pas trobat de ligams amb cap d’autra lenga, coma se passa amb lo basco. Los kusundas —aperaquí 160 personas— se maridan normalament amb de gents de defòra del grop e es aital que pèrdon l’usatge de lor lenga. De fach, fa paucas annadas que los lingüistas saupèron l’existéncia de Gyani e de Kamala; abans cresián que demorava pas cap de persona capabla de parlar lo kusunda.
 
D’ara enlà, un ponhat d’expèrts de l’Universitat Nacionala d’Austràlia e de l’Universitat Tribhuvan an trabalhat intensament per salvar la lenga de l’oblit immediat. An ben capitat: s’es compilat de tèxtes, de gramaticas, de vocabularis e d’enregistraments sonòrs. Un d’aqueles lingüistas, lo jove nepalés Bhojraj Gautam, a aprés recentament lo kusunda e a donat l’oportunitat a Gyani de tornar parlar la lenga que la femna parlava amb sa maire fins qu’ela moriguèt en 1985. Quand la vièlha Gyani morirà, Bhojraj serà lo darrièr abitant de Nepal amb mestritge del kusunda. Gràcias a aquel prètzfach de compilacion, qualqu’un dels autres 160 kusundas aurà l’escasença, pendent los decennis venents, de se reapropriar la lenga de lor comunautat e evitar que demòre embarrada dins de musèus.
 
 
 
 
 

Aquesta nòva es adaptada de Nationalia, amb qui Jornalet a un acòrdi de cooperacion.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Amalric de Montreal Montreal de Carcassés
1.

« A la fin del sègle XX, segon tota versemblança, lo livonian, lo sencoten, lo n|uu, lo gumbaynggirr e lo kusunda èran de lengas condemnadas a la desaparicion. Mas lo reviscòl de la comunautat e l’accion dels lingüistas n’an evitat la mòrt. L’escòla immersiva, las nòvas tecnologias e l’estrambòrd individual son qualques unas de las claus qu’o explican. » Se vei pro clarament qu'aquelas lengas son pas estadas salvadas de França (ni de Turquia…) Per salvar lengas d'estats aital, cal al mens qu'aqueles estats s'abausen dins sas quita arroïnas !

  • 9
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article