Bandièra01 capçalera  1180x150: Novestivada

Actualitats

Los ciutadans de Larzac s’organizan contra l’installacion de la legion al país

Dins los jorns avenidors se publicarà un comunicat signat collectivament amb una posicion publica contra l’installacion dels militars en Larzac

| Lesyeuxpourvoir
Mai d’un centenat d’abitants del Causse de Larzac, e d’autres endreches del país, s’amassèron dimars passat a sit istoric de la Jaça per comentar la decision del Ministèri de la Defensa francés que vòl installar en Larzac la 13a mièja brigada de la Legion Estrangièra de l’armada francesa, çò rapòrta Midi Libre. De nombrosas voses se levèron per denonciar “lo mesprètz de la democracia” en acusant los elegits de trabalhar “d’escondilhons” amb l’estat sus aquel dorsièr, sens consultar los ciutadans.
 
Dins los jorns venents se publicarà un comunicat signat collectivament ont s’adoptarà una posicion publica d’aqueste movement qu’es a renàisser contra l’installacion dels militars en Larzac. S’es creat un collectiu amb tres comissions de trabalh: acions, comunicacion e avenir civil de Larzac. L’assemblada que ven se debanarà lo 31 d’agost a 20h30 a la Sala de la Fustariá [salle de la Menuiserie] a Milhau, per “preparar la rintrada de setembre”.
 
 
La ciberaccion amassa ja mai de 2100 participacions
 
Mentretant, se lancèt fa qualques setmanas una ciberaccion, o peticion en linha, qu’amassa ja mai de 2100 participacions. Amb aquela ciberaccion se manda una letra al president de la Republica Francesa, François Hollande, per li demandar l’anullacion d’aquela decision. Entre lo lançament d’aquela letra e son enviament, en solament qualques jorns, aperaquí 200 personas demandèron de s’associar a la signatura. La letra se mandèt lo 10 d’agost passat. Mentre que s’espèra una responsa, se contunha d’amassar de signaturas. Lo sit d’aquela ciberaccion permet tanben d’interpelar los elegits. Lo logicial vos permet de los apondre en còpia del messatge. Podètz signar sul sit de la ciberaccion o demandar mai d’informacions per e-mail a: stm.larzac@...
 
 
Un milièr de legionaris al país
 
Coma o raportàvem al començament d’agost, lo Ministèri de la Defensa francés a previst qu’en 2016 i aja en Larzac una basa de 450 òmes, que passariá puèi a un milièr dins los ans seguents. Lo ministèri afirma que “se restarà estrictament dins lo perimètre del camp existent”. Lo Causse de Larzac es sinonim d’una lucha dels ciutadans occitans dins los ans 1970 contra l’extension d’aquel camp militar.
 
La mièja brigada que ven per s’installar al país, ara se tròba als Emirats Arabis Units dempuèi 2011 e los 49 ans precedents èra estacionada en Jiboti. Se creèt en Argeria en febrièr de 1940 e combatèt en Indochina e Argeria. Son efectiu actual es de 70 òmes, qu’aumentarà a 450 òmes quand seràn en Larzac per passar progressivament a un milièr. Sembla que “la Legion recruta pus aisidament que d’autres còrses d’armada”, çò precisa France 3 de Miègjorn-Pirenèus.
 
Aquela installacion arriba dins l’encastre de la restructuracion de las armadas francesas prevista en 2016; qu’un total de 4500 emplecs, civils e militars, seràn suprimits dins l’encastre d’un vast plan pluriannual de restructuracions, mas 6800 autres emplecs seràn creats per refortir l’armada de tèrra, en primièra linha dins la “proteccion del territòri” e tanben per la ciberdefensa.
 
 
La lucha antimilitarista de Larzac
 
Larzac es un país occitan agricòla, famós dins lo Mond entièr per la produccion del formatge de Ròcafòrt. Mas Larzac venguèt tanben conegut per la resisténcia dels ans  1970 que portèt Occitània a las primièras paginas dels mèdias per sa lucha contra l’estat. En 1970, lo ministre de la defensa francés Michel Debré crompèt per l’armada francesa lo Plan de Canjuers (Draguinhanenc), de 35 000 ectaras, per i far un poligòn militar de tir. E mai, a Canjuers, l’estat francés evacuèt de fòrça lo vilatge de Bròva de 1970 a 1972. E voliá far puèi, aut o bas, la meteissa causa sul Causse de Larzac. Aquel segond camp de tir en Occitània provocariá la pèrda de 107 esplechas agricòlas, de 25 000 fedas, d’1,3 milion de tonas de lach e de damatges economics e ecologics irreparables. Los 107 proprietaris de Larzac volguèron pas vendre lors proprietats e en 1971 Occitània tota los sostenguèt.
 
Organizèron una “tractorada” de Rodés a Orleans, e a París empliguèron la Tor Eiffel amb de fedas. Lo movement Lucha Occitana desvolopèt l’activisme e a partir de 1973 organizèt de concentracions multitudinàrias e d’accions de divèrses cantautors occitans, e en 1974 culminèt amb l’acte nomenat “Gardarem lo Larzac”, amb 100 000 personas acampadas, dont lo quite François Mitterrand, lo pacifista Joseph Lanza del Vasto, los salariats de Lip e mai de representants dels indians nòrd-americans, dels sindicats e dels nacionalistas còrses e irlandeses. Amb aquela pression, en 1978 s’èran vendudas solament 1500 de las 13 000 ectaras necessàrias pel projècte.

Articles relacionats

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Francesc Palma de Mallorca
1.

Lo que s'ha de far es desmilitarizar França e l'UE. Intervenir pas en guerras colonialas e sortir de l'otan per ser una zona desmilitarizada del mond ont lo pentagon hi pugui mandar pas gens, ni a una formiga.

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article