Bandièra01 capçalera  1180x150: Novestivada

Actualitats

Capitan mal las negociacions a l’ÒNU per aprovar un tractat que regule lo comèrci mondial de las armas

| El bloc de l'ICIP

Aqueste mes de julhet de 2012, s’es debanada a Nòva York la negociacion finala del primièr Tractat Internacional de Comèrci de las Armas (TCA), qu’a finit sens acòrdi.


Dins un encastre ont las decisions se devon prene a l’unanimitat, los Estats Units d’America, que son lo principal productor e exportaire d’armas, empleguèron lo lor poder de vèto per impausar los lors interèsses. Al blocatge dels Estats Units s’i apondèron d’autres estats. E la Conferéncia Diplomatica s’acabèt sens arribar al consens.
 
Aquò vòl pas dire que lo procès siá acabat. La nòta positiva es que 90 estats an presentat una declaracion ont afirman que son decebuts pel resultat de las negociacions, mas encoratjats per contunhar de trabalhar a fin de regular lo comèrci d’armas. Entre aqueles estats i a los europèus, los africans, los sud-americans e los de la Cariba. Atanben lo secretari general de l’ÒNU, Ban Ki-moon, planh lo resultat e vòl que lo procès contunhe endavant.
 
Una opcion pòt èsser d’aprovar lo tèxt a la davalada dins l’Assemblada Generala de las Nacions Unidas, ont las nòrmas son fòrça mai favorablas als acòrdis, pr’amor que las decisions se prenon a la majoritat. Mas es pas la sola opcion. Los procèsses d’Òslo sus las minas antipersonalas e d’Ottawa sus las armas de sosmunicions mostrèron que se podiá aténher de tractats internacionals de desarmament en defòra de las Nacions Unidas. Cal remembrar que los dos cases se debanèron coma consequéncia de la paralisi dels forums tradicionals de negociacion, dominats per la nòrma del consens.
 
Esperam qu’aquel procès aja contribuit a estigmatizar lo comèrci irresponsable de las armas. Tre ara los govèrns auràn d’explicar mai que ben quinas armas vendon, a qui las vendon e perqué.




Xavier Alcalde

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article