Bandièra01 1180x150: País Invisible

Opinion

La Carta Ciutadana Universala

La democracia malauteja, camina a pè-ranquet. Anar despausar, cada cinc ans, un papieron dins una urna es pauc dire que nòstra democracia somelheja. La Carta Ciutadana Universala, la C.C.U. li balhariá un bel  còp de jovença amai se sabem ben qu’es pas una carta que fa la democracia. Podriá èsser emplegada per las ciutadanas e ciutadans de la planeta tota per votar de decisions que concernisson lor avenidor. Podriá èsser utilizada al nivèl europenc, al nivèl nacional, regional, inter-regional, local...
 
Que seriá aquela C.C.U.? Aquela carta de drech, a gratis, balhada tre la majoritat permetriá a cada femna , cada òme de la planeta de votar. Al format d’una carta d’identitat amb nom d’ostal, pichòt nom, reconeissença per detada e tres causidas prepausadas: PER, CONTRA, e?. Cossí se’n servir? Amb lo referendum. Per  votar, lo serveire seriá dobèrt lo jorn vengut pendent una durada dicha e cada ciutadana e cada ciutadan fariá sa causida amb sa C.C.U. sens se desplaçar. E las resultas, amb l’ajuda numerica,  podrián tombar gaireben sul pic. Permetriá una consulta regulara del pòble sus de demandas màgers.
 
De R.I.C.(s) - Referendum d’Iniciativa Ciutadana- podriá se’n organizar cada còp que nescite. Pas besonh d’esperar lo R.I.P. nòu meses e mai de 4,7 milions  de signataris per aquò far. Sus totas las grandas questions politicas, socialas, economicas, culturalas...de societat (la retirada per exemple) ciutadanas e ciutadans podrián èsser consultats sul pic e mai sovent. Passariam aital d’una democracia flaca a una democracia viva. S’aviam la C.C.U. e lo R.I.C. en França, la lei sus la retirada fa un brieu que seriá reglada.
 
Al nivèl de la planeta, sabem ben que la mesa en plaça de la C.C.U. serà pas aisida e demandarà temps e luchas bèlas. Imaginatz la revolucion que seriá dins maïtes paises:Iran, Afganistan ... Balhar una carta per votar a las femnas que las reconeis ciutadanas coma los òmes, amb los meteisses  dreches  de vòte qu’eles, necessitarà batèstas omericas mas avançada giganta seriá.
 
Segur, una C.C.U. mai ecologica que lo papieron. Coma l’auriatz dins la pòcha pas besonh de vos desplaçar per anar votar. Imaginatz, a cada vòte, la quantitat d’esséncia esparnhada. Soscatz a l’energia estalviada per aprestar las salas per votar. Pensatz a tot aquel papièr gastat per estampar los butletins. Quins arbres sauvats!
 
Plegam jos las cartas: la carta nacionala d’identitat, la carta Vitala, la carta SNCF, la carta Super U, la Castò, la Bricò... E pasmens  nos manca l’essenciala. La Carta Ciutadana Universala. Fa d’annadas qu’avèm una carta bancària per pagar mas la C.C.U. per votar, l’esperam encara. Benlèu la moneda es mai poderosa que la democracia? Qual sap? Estonent! Pas susprenent!
 
La democracia es pas un long flume e raja pas d’aiseta. La C.C.U. benlèu un ostís modèrn per l’ espandir e l’ajudar a viure? Podèm totjorn somiar...  
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Lachaud Pierre
2.

Lo monda volian una paia, los conjas paiats, la securitat sociala, las asseguranças, l'escòla obligatoria, gratuita e tot autre causa.
Mas a oblidat que los que boteran en plaça tot aquò es lo patronat o lo capitalisme. Aquel darrier a profitat que lo pòple era neci per en abusar. A far paiar daus impots sur aqueus revenguts, de las taxes tant e talament plan que l'òm pòd parlar, uei, d'una espleitacion de tot aqueus avantatges sociaus. La medecina es pas facha per soenhar mas per realisar daus profits. Los poderos an botat lòrs òmes de man a la testa de la quasi-totalitat daus principaus poders en plaça mesme los medias.
Avant de reclamar un referendum, una carta d'identitat per lo monde entier, seria bon de se damandar ente es la democracia.
Fasetz una eleccion mas las eleccions son trucadas, en prumier per los desbats que pausan jamai las questions fondamentalas, en segond per la tecnologia que permet de fraudar sens que quò se vesia.
Aitau sem arribat a far coma Don Quichòta ; se battre contre daus molins a vent.
Dins Jornalet porrian elevar un pauç nostra consciença.
Lo capitalisme agressa totjorn e sa victima a tojorn quauquas annadas de retard.

  • 0
  • 0
Lachaud Pierre
1.

Lo monda volian una paia, los conjas paiats, la securitat sociala, las asseguranças, l'escòla obligatoria, gratuita e tot autre causa.
Mas a oblidat que los que boteran en plaça tot aquò es lo patronat o lo capitalisme. Aquel darrier a profitat que lo pòple era neci per en abusar. A far paiar daus impots sur aqueus revenguts, de las taxes tant e talament plan que l'òm pòd parlar, uei, d'una espleitacion de tot aqueus avantatges sociaus. La medecina es pas facha per soenhar mas per realisar daus profits. Los poderos an botat lòrs òmes de man a la testa de la quasi-totalitat daus principaus poders en plaça mesme los medias.
Avant de reclamar un referendum, una carta d'identitat per lo monde entier, seria bon de se damandar ente es la democracia.
Fasetz una eleccion mas las eleccions son trucadas, en prumier per los desbats que pausan jamai las questions fondamentalas, en segond per la tecnologia que permet de fraudar sens que quò se vesia.
Aitau sem arribat a far coma Don Quichòta ; se battre contre daus molins a vent.
Dins Jornalet porrian elevar un pauç nostra consciença.
Lo capitalisme agressa totjorn e sa victima a tojorn quauquas annadas de retard.

  • 0
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article