Ath deuant dera falta de preséncia dera lengua pròpia en encastre deth torisme dera Val d’Aran, conven aportar solucions.

Aconselhi era lectura dera leçon inaugurau deth cors 1986-87 dera Escòla de Torisme d’Osca liejut per Francho Nagore eth 28 de noveme de 1986. Nagore ei un escritor en aragonés, Membre numerari dera Acadèmia aragonesa dera lengua.

Eth torisme ei er element de major transformacion sociau dera Val d’Aran, eth factor economic per excelléncia e donques era activitat que majoritàriament a afectat er emplec dera lengua pròpia. Tanben ei eth factor qu’a facilitat que i agen recorsi e ua projeccion major der hèt identitari aranés.

I an quate linhes d’accion, enes que cau trabalhar era promocion der occitan en encastre deth torisme.

Era prumèra ei era toponimia, eth mantieniment des denominacions des lòcs damb caractèr, damb personalitat. I an denominacions que hèn a respirar aquera sensacion de qu’eth torista se trape en un lòc diferent, damb personalitat pròpia. Metegam coma exemple era denominacion dera capital, “Vielha”; aquera “lh” diferenta des digrafs des lengües vesies qu’escriuerien eth son damb “ll”. Entath torista encuriosit aquera forma escrita “Vielha” prononciada coma [Viella] en catalan o castelhan (son palatau centrau sonor) li cree era sensacion de qu’ei en un lòc especiau… e açò ath mon dera empresa toristica non li ei ua contrarietat; en tot cas li apòrte un benefici, era satisfaccion deth client. Certament era forma d’escritura “Vielha” dèc en sòn moment, a finaus des 70 e començament des 80 deth sègle passat, ua transformacion ena mentalitat des abitants dera Val d’Aran. Jamès anteriorament s’auie emplegat aguesta forma; per tot trobauem “Viella” e en bèra ocasion, en bèth document antic, “Biella”; era acceptacion vinculada ar exotisme siguec ben assumida.

I a agut, totun, contrarietats; en diuèrses ocasions, perè especiaument en un mitin electorau escotèrem a un destacat personatge dera politica de delà dera Val d’Aran prononciar [Viela] (lateral alveolar velarizada), damb tota era bona intencion d’apropar-se as emocions des votants. Non sabie coma prononciar “lh” e tot e qu’era sua intencion ère er apropament as aranesi, en aguest sentit, non podec aluenhar-se’n mès. Eth digraf de “lh” ei un d’aqueri que mos ven dera edat mieja, des trobadors… e mos identifique damb tota era lengua occitana. Mos hè particulars. Açò madeish passe damb “Escunhau”, “Unha”, “Casarilh”… Era toponimia major deth país ei un element d’identificacion e ath temps un atractiu toristic que conven profitar. E mès s’auem en compde qu’era toponimia dera Val d’Aran, pes leis deth Parlament de Catalonha, a coma soleta forma oficiau era occitana.

Cau, totun, destacar que i an massa circonstàncies enes qu’er emplec dera toponimia, en Aran ei un caòs que calerie solucionar, a qui correspongue. En aguest petit territòri podem trobar toponims en francés, barrejats damb d’auti en catalan, en castelhan o en occitan damb faltes d’ortografia. Hè mès de dètz ans qu’ena N-230, trobam “Aubert”, sense er accent que li correspon, ena entrada deth pòble; per tot podem veir “Lleida” en lòc de “Lhèida”, o “Esterri” en lòc de “Estèrri” e trobam “Toulouse” o “Bagnères de Luchon” en lòc des corrèctes “Tolosa”, e “Banhères de Luishon”. E i a “France”, per tot, en lòc de “França”… Aguesti toponims ben escrits en occitan, non desorientarien ad arres e crearien identitat. Trobam “era Bordeta” en lòc deth corrècte “Era Bordeta”. E… “Era Garona”, “Garona” e “arriu Garona”, tres formes tath madeish toponim. E i a bèth “Bossost” qu’a perdut eth sòn accent, e un “Benos” en lòc de “Benós”, e un “Garòs” damb er accent ahijut damb rotulador. Podem trobar “Portilló” ath cant de “eth Portilhon” e de “Eth Portilhon”. E trobam “Aiguamoix” en lòc d’Aiguamòig... e mès, e mès.

E se pòt veir “Vaquèira”, “Baqueira” e “Baquèira” es dus prumèrs corrèctes e eth darrèr ei un ibrid. Aguest toponimmereish un article especiau. Le haram!

E maugrat aguestes mancances, que creen caòs, eth torista pòt sénter que se tròbe en un país especiau: i contribuís en bona part er hèt de qu’es nòms des carrèrs de lèu lèu tota era Val d’Aran son en occitan e sonque en occitan. Era iniciativa des nòms des carrèrs ena lengua pròpia ven de hè 35 ans (Conselh Comarcau de Montanha) e ei consolidada. Contràriament ena Occitània de França es lòcs damb denominacion en occitan son generaument bilingües e tot soent damb traduccions estranhes coma era “Rue Pharaon” en centre de Tolosa qu’ei era traduccion de “Carrièra Raimond d’Alfaro” (Senescal de Tolosa Sègle XIII). I an es dus indicatius. Incredible! Faraons en Tolosa?

Cau possar era coeréncia ena toponimia: perque ei atau per Lei, perque mos permet mantier era nòsta identitat lingüistica e culturau e perque ei bon entath torisme, e donques tara economia.