Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Vene tara libreria e triga un libre!

Vene tara libreria e triga un libre!
Vene tara libreria e triga un libre!
Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau ei èx-president der Institut d'Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana (IEA-AALO)

Mai d’informacions

En noveme de 2020 eth Govèrn dera Generalitat creèc eth Conselh nacionau dera lectura. Ei un organ collegiat de carácter consultiu entà elaborar eth Plan Nacionau entà promoir er àbit lector en uns moments enes que s’an detectat diuèrsi problèmes de lectura entre es joeni. Er Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana en forme part. Era prumèra amassada se celebrèc eth 28 de deseme de 2020.

Era preocupacion pera promocion dera lectura ei quauquarren que figure en toti es govèrns deth nòste entorn. Er estat espanhòl projèctèc en 2021 un “Plan de Fomento de la Lectura” jos eth lèma “lectura infinita” damb ua sèria de programas qu’iniciaument s’auie previst de presentar tanben en occitan. Ja s’auien hèt es prumères traduccions, però finalament quauquarrés bloquejèc aguesta opcion.

Eth Conselh nacionau se formèc damb 46 vocalies e a artenhut a elaborar eth Plan nacionau deth libre e era lectura entà milhorar es indexs de lectura.

Eth passat 13 juriòl eth Conselh nacionau dera lectura, presidit per conselhères de Cultura e Educacion aprovèren eth Plan. S’an determinat 73 mesures (bibliotèques, centres educatius, ajuda as famílies, ajudes ara edicion, bèques entara creacion literària, plans locaus e comarcaus…) e er objectiu, entre d’auti, ei qu’er an 2030 eth 76% dera poblacion liege, au mens, un libre per trimèstre. Eth 18 de juriòl eth Govèrn de Catalonha aprovèc eth Plan.

Però... eth problèma non ei sonque que non se lieg; ei que non se sap liéger, que maugrat qu’es nòsti estudiants coneishen es tecniques basiques dera lectura, non comprenen lo que liegen. E... se non comprenen ei impossible que s’aficionen ara lectura.

Era corrècta lectura, entre es estudiants, a ua relacion dirècta damb er exit escolar. Non se tracte de liéger rapid; se tracte de hèr lectura comprensiva. En Catalonha un de cada tres mainatges qu’acaben er ensenhament primari, non an comprension de lo qu’an liejut, en catalan, en castelhan o en aranés; liegen però non saben qué; an lo que se’n ditz un baish nivèu lector, analfabetisme foncionau. Es mainatges damb aguestes dificultats non pòden compréner un enonciat de matematiques o ua descripcion literària o istorica, non poden opinar sus ua notícia liejuda… an dificultats entath sòn aprenentatge e entà cèrtes activitats dera vida d’adults. Enes molti ans de “profe de mates” damb mainatges de 13 e 14 ans è podut comprovar era pèrta de capacitat ena comprenença des enonciats. Hè 30 ans es mainatges realizauen un esfòrç superior e èren capables de compréner en un percentatge elevat es enonciats de problèmes qu’ara sonque comprenen ua petita part dera classa. E coma tostemp aguestes mancances van relacionades damb eth nivèu economic e culturau des famílies. Cau intervier enes famílies.

En coeréncia e coordinacion damb eth Plan nacionau deth libre e era lectura ja hè un parelh d’ans qu’era Generalitat de Catalonha a possat era campanha “Fas 6 anys tria un llibre” qu’en occitan hè “Hès 6 ans, escuelh un libre”. Toti es mainatges de Catalonha que complissen 6 ans receben ua carta personalizada, qu’entàs aranesi ei escrita en occitan, ena que se les obsèquie damb un libre que pòden anar a cercar en quinsevolha des libreries aderides ara campanha e escuélher eth que mès les agrade. Era targeta que recep eth mainatge ditz: “Descurbís un mon plen d’aventures, emocions, mistèris…” Era campanha perseguís qu’es mainatges e mainades vagen entara libreria damb un adult e qu’aprenguen a dar valor as libres e ara lectura. Era iniciativa ei interessanta e estimulanta. Eth problèma entàs mainatges aranesi ei qu’ena Val d’Aran non i a cap de librería aderida e donques non pòden anar a cercar cap de libre se non se desplacen entara Nauta Ribagòrça o eth Palhars. Terrible! E pendent dus ans arrés ac a descubèrt, o arrés i a metut remèdi. Era felicitacion que recep eth mainatge continue “Vene tara libreria e triga un libre!”. Totes es comarques de Catalonha an bèra libreria ara que pòden anar; era Val d’Aran non. En tot eth territòri catalan i an mès de 450 libreries aderides. Cap ena Val d’Aran. En 2022 eth 53% des mainatges de Catalonha que complien 6 ans anèren entara libreria. Er objectiu ei qu’en 2023 eth numèro sigue superior. Non sabem guaires mainatges aranesi an profitat d’aguesta iniciativa, però posqui aventurar, sense pòur d’equivocar-me, que se tracte deth percentatge mès baish de Catalonha, e açò non ei culpa des mainatges, ne des pares, ne dera escòla, ne dera lengua... Es mainatges receben era felicitacion però non pòden recuélher eth sòn obsèqui. En aguest cas er obsèqui ei motiu de frustracion.

Un aute problèma ei era quantitat de libres en occitan qu’es mainatges aranesi poderàn trobar enes libreries. Escàs!, però aguesta ei ua auta analisi que cau deishar entà un aute dia: enes darrèrs ans se publique pòc en aranés.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article