Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

D’isclas dins Occitània

D’isclas dins Occitània
D’isclas dins Occitània
Laurenç Revèst

Laurenç Revèst

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

Mai d’informacions

Un fach que m’a sempre estonat es de veire que lo poler politic e/o los moviments de populacions linguisticament non occitanas an poscut se desvelopar a caval sus de limites dialectals intra occitans.

 

Dos exemples:

 

  • l’enclava en tèrra occitana “gabaia” (o pichina gavacharia, cadun a los sieus gavòts per los provençaloniçards, gavaches per los lengadocians basses o autres gavatxos per los catalans) de Montsegur, exclava peitavina-santongesa, extrema sudesca, creaia amb la despopulacion degüa per la pèsta de la Guèrra de cents ans, lo fèrre de lança de la desoccitanizacion quora metèm en perspectiva geografica dinamica amb la poncha en triangle de las Charantas de lenga d’Oui. Montsegur es reoccitanizaia d’alhors per la vila mas non completament per los vilatges entorn. Es una terra occitana gascona despoplaia mas al limite de l’airal lengadocian aut. Coma se i èra de la plaça per crear un pòl autre entre dos dialèctes occitans,

  • l’exclava genovesa de Mónego, situaia al limite quasi entre occitan niçard a l’oèst e vivaroalpenc al nòrd e a l’èst. De fach lo limite es entre Berluec (oc. niç.) e Esa (oc. viv.), quasi al ras. L’actual Principat, país independent, es una tèrra qu’èra -fa de temps- de Provença, dependent dal Consulat de Pelha. Donaia pi per l’emperaire germanic Enric IV a la República de Génoa e doncas colonizaia per de genoeses, al mens a l’origina (malgrat la presença d’un estatjant local que seria sonat la “velha” (o la sieu foncion?) segon lo sieu patronime citat per PASSET (quora los genoveses ne’n pilhan possession) en 1191 “Vegius” (o per aprochar d’un patronime exisent ”Vegio”)?

 

Per far lo pendent:

  • sabo ren se La Bastida Clarença es sus un limite entre dos dialèctes bascos, una mapa dals dialèctes bascos sembla m’indicar qu’es entre lo navarrolabordin e lo soletin, mas una autra ditz que vesina amb lo navarrolabordin. Un lector-comentator avisat va segurament agir, La Bastida es una creacion politica, naissua en lo 1315 de la volentat dal rei de Navarra Loís 1er,

  • sabo ren se Sent Eutròpi es devèrs lo limite entre parlar santongés e parlar peitavin, a la fin dal fèrre de lança de la poncha de Sent Amanç de Boissa? Aquesta anciana comuna al revenge es traça de reculaia de l’occitan dins l’airal de Peitau. E sembla que se sigue fondua dins lo peitavin santongés al final. Enfin, tot es mesclat dins lo francés aüra mi diretz ben.

 

Autra causa, Aigas mòrtas (avèm totjorn dins Gard Aigas vivas, es la vita!) es la creacion politica francesa de Loís 9 en lo 1240, al limite entre dialècte occitan provençal amb l’occitan lengadocian (e entre reialme de França e Comtat independent de Provença). Mas es tanben per aténher Mediterranèa. E benlèu per talhar lo camin sud occitan e una unitat occitana...

Encara avans de se quitar, pensar al Principat sobeiran de Bidaisha, reconoissut coma tal en lo 1570 per Antòni 1er, coma airal politic tampon occitan gascon al contacte dal Bascoat. Pensar al Marquesat de Saluces, airal entre occitan vivaroalpenc e airal piemontèis. Pensar al Marquesat de Doçaiga, airal genovés alpenc al contacte de l’airal occitan vivaroalpenc.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Loïson Ispora
1.

Gueratz lo comentari "avisat": La Bastida Clarença es situada a 40km deu 1èr vilatge de parlar soletin. Tà estar precís, lo basco parlat alentorn es tot baish navarrés.
Lo navarrolabordin es lo nom balhat a un suberdialècte fusion entre dus dialèctes vesins, e qui a servit de basa a un estandard literari (suu quau s'es hargat en partida lo basco unificat).

  • 1
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article