Bandièra01 1180x150: País Invisible

Opinion

Era valor dera lengua

Eth 10 de noveme passat siguec inaugurada en Eth Pònt de Suert era exposicion “Aranés, er occitan de Catalonha”
Eth 10 de noveme passat siguec inaugurada en Eth Pònt de Suert era exposicion “Aranés, er occitan de Catalonha”
Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau ei èx-president der Institut d'Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana (IEA-AALO)

Mai d’informacions

Maugrat es dificultats eth Govèrn der Estat ei ua realitat e damb eth ua sèria de compromisi aquerits damb es partits independentistes catalans, a nivèu de lengua, que de ben segur, se s’artenhen (?), representaràn un auanç important entara lengua nòsta. Peth moment er occitan ja s’a emplegat en Congrès des deputats, pera deputada Montse Bassa. Açò represente ua hita. Es auanci son dificils, complicats, son era causa de gent valenta.

Son es principis qu’anunciaue Nietzsche: “er individu a lutat tostemp entà non èster absorbit pera tribu. S’ac sajam, tot soent seram solets, e a viatges mos espantaram. Però non i a cap de prètz massa naut entath privilègi d’èster un madeish”. Se tracte de mostrar qu’auem un bagatge diferent que mos da personalitat: aciu naut, en nord der Estat i a es darrèrs emplegaires d’ua lengua millenària, portada dera edat mieja, portadora de civilizacion, cargada de literatura... Non cau mès rasons. Era preséncia der occitan en Congrés e en d’auti lòcs enlà dera Val d’Aran ajudarà a mantier era lengua, li darà prestigi.

Non hèn a auançar aqueri que coneishen era lengua e non l’empleguen, o aqueri que des des sòns despachi s’atrevissen a opinar que non servís d’arren emplegar er occitan en Congrès, que çò que cau ei que sigue enes escòles d’Aran. Ei cèrt qu’a d’èster enes escòles, però eth sòn emplec dehòra dera Val d’Aran e mès en Parlament de Catalonha, en Senat o en Congrès des Deputats li da prestigi e reconeishement, la hè viua... Non ei important? Se sonque emplegam era lengua dita comuna (?), perdem, ac perdem tot.

Era exposicion “Aranés, er occitan de Catalonha” creada en 2019, promoiguda peth Secretariat de Politica Lingüistica dera Generalitat ajude ena promocion dera lengua nòsta. Era exposicion presente en 13 plafons era istòria, era vitalitat, es caracteristiques dera varianta aranesa dera lengua occitana. Ena version originau ei en plafons de husta, però i an, tanben còpies en version de lòna enrolhabla qu’an corrut per tota Catalonha, universitats, instituts, centres de cultura, institucions, ajuntaments, associacions… Era exposicion va tot soent acompanhada de bèra activitat, ua conferéncia, un petit concèrt, un jòc… que contribuïssen a dar valor ara lengua occitana e a conéisher era su existéncia. Hè un repàs sus qu’ei er espaci occitan, es arguments que convertissen a Aran en ua realitat nacionau occitana, es formes basiques dera lengua, es parlants, era literatura, era istòria des dera edat mieja, era vida culturau (mieis de comunicacion, produccions escrites, manifestacions culturaus, emplec sociau…). Tota era contribuís a dar un coneishement der aranés, dera cultura occitana, viua, de Catalonha.

Eth passat 10 de noveme, siguec inaugurada en Eth Pònt de Suert (aguesta ei era forma occitana). Compdèc damb era presidéncia dera Directora des Servicis Territoriaus de Cultura en Naut Pirenèu e Aran, era Sra. Ròsa Noray e damb era Alcaldessa de Eth Pònt de Suert, era Sra. Iolanda Ferran. S’auie convidat a diuèrses persones e institucions dera Val d’Aran e sonque i anèren tres representants der Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana. Arrés mès... en particulars, en institucions. Era inauguracion compdec damb era assisténcia d’ua trentia de persones.

En 2022 era exposicion siguec ena Val d’Aran, però arrés se n’enterèc. Un mistèri! Pendent tot eth mes d’agost siguec exposada ena glèisa de Sant Estève de Tredòs. Er accés ad aguesta glèisa ei complicat. Non s’i arribe en coche. I a ua pujada de 300 metres, a pè, entar accés ara glèisa. Poderíem díder qu’era exposicion ère ath miei dera montanha, e sense accés en coche. Personaument procuri èster ath corrent des causes que se hèn en mèn país sus era lengua e non vedí cap de publicitat sus era madeisha, en lòc. M’arribèc casualament un avís dera sua existéncia e hi ua consulta entà comprovar que i ère era exposicion. En un aute lòc aurie gaudit d’ua grana assisténcia e interès. Aquiu non la visitèc arrés, e açò pendent eth mes en que mès visites culturaus receben es centres dera Val d’Aran. E a mès, non figure ena relacion des lòcs per a on a passat.

Era preséncia der occitan dehòra dera Val d’Aran, eth son emplec en Congrès des deputats e en d’autes instàncies, era sua difusion… mos ajuden a èster nosati madeish, da valor ara lengua, demòstre era sua utilitat… Voler argumentar que sonque mos cau preocupar deth sòn emplec en territòri ei condemnar-la ara desaparicion de forma accelerada. A viatges, e eth cas aranés n’ei ua pròva, eth territòri non pòt tot solet crear es recorsi de besonh entara sua mantenença. Sense era ajuda e preséncia exteriora eth sòn estat se tornarie lamentable e se a mès li ahigen eth pòc interès que, en moltes ocasions, eth territòri mòstre pera sua lengua, alavetz ei tot perdut.

Ua lengua a mès valor qu’era que li da eth numèro d’emplegaires en sòn territòri naturau.

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Franc Bardòu
1.

"Aranés, l'occità de Catalunya". Assagi d'adaptar aquela formula, pro plan sentida, a l'espaci politic francés. "Aranais, l'occitan de France" ? Non foncciona. "Comengeois, l'occitan de France" ? Aquò pòt far sorire un pauqueton, a broa de Vinhana o a ras de Niça, non ? Non vesi qu'una solucion seriosa "L'occitan standard, l'occitan de France"… Es segurament per aiçò que l'Academia Aranesa dera Lenga Occitana dispausa d'una seccion "Occitan estandard", en mai del sieu trebalh preciós sus la varianta aranesa de l'occitan !

Mercés tot plen pels vòstres poces roges que me fan caut al còr, qu'ai lo còr roge e negre. Aquò fa plan aparelhat e tot bragard amb el.

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article