Bandièra01 capçalera  1180x150: Novestivada

Opinion

Caritat limitada

Caritat limitada
Caritat limitada | Bartolomiej Pietrzyk / shutterstock.com
Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

Mai d’informacions

Au parat deu conflicte entre Hamas e Israèl, e benlèu mès que non pas pendent un aute, recebèm sus la telaranha un delavàs de propaganda que sosteng un “costat” o un aute. Boti “costat” entre verguetas pr’amor que, ende jo, s’agís meslèu d’un conflicte entre los que vòlen la Patz e los qu’an un interés a la Guèrra.

Sabi pas per vosautes, mes jo me retròbi dambe autant de contactes propalestinians coma de proisraelians. E doncas, tota la setmana, vesi passar:

 

“Israèl a lo dret, e quitament le dever, de’s dehéner”, “Israèl es lo sola democracia de la region” …

o

“Lo conflicte a començat aquò hè 75 ans”, “Un ancian de Tsahal explica qu’Israèl practica l’apartheid”…

 

Vos hèi aquí un resumit de çò que’s vei lo mès sovent. Mes dempuèi lo 7 d’octobre, la propaganda bota mès l’accent suus dròlles. Sabi pas perdequé, o meslèu tiò sabi plan pr’amor, i a ren de mès eficaç per la propaganda que los dròlles, que son victimas forçadament innocentas shens d’aver de’u desmostrar, hmmm, quitament se daubuns vésen a còps en eths futurs terroristas …

Doncas entre los nenets tuats dens l’ataca deu 7 d’octobre, los que son presonèrs deu Hamas e deus quaus la familha es estada tuada, coma los que demòran a Ghaza que’s morissen devath las bombas de Tsahal, am la causida per trobar de qué plorar.

Quan disi “am la causida”, es justament çò que truca. Pr’amor que la grana majoritat deus sostengs a una causa an dejà causit. Barrejan andadas de lagremas suu hat deus praubes mainatges, çò que’s compreng, en tot se desbrembar los autes.

E mès jògan sus la còrda sensibla en apelar a çò que l’òme a de mès uman dambe un vocabulari causit que pertòca los sentits, mès m’espantan peu sequèr de lor còr d’aver una tala sensibilitat a geometria cambiadissa.

Èi pas encara lejut que totis los dròlles son las victimas deu nacionalisme, deu militarisme, d’una vision estreta e violenta de la religion, o se preferissètz de la peguessa racista deus adultes.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article