Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Lo mesprètz, encara e totjorn…

Lo mesprètz, encara e totjorn…
Lo mesprètz, encara e totjorn…
Andriu de Gavaudan

Andriu de Gavaudan

Autor de la cronica occitana setmanièra al Petit Bleu de l’Agenais desempuèi 1978 e editorialista de La Setmana fins que quitèt de paréisser

Mai d’informacions

Figuratz-vos que la novèla es arribada fins a Lutècia dins l’emission “28 minutas” de la canal de television Arte; e es una cronicaira, especialista de las “brèvas” —coma se ditz dins lo girgon jornalistic— que se vòlon umoristicas o curiosas tot simplament  que la portèt a la coneissença del public, un public redusit ça que là que Arte es pas una canal que recampa milions de personas cada ser.

E òc, cadun a sas feblesas e ieu es d’agachar une emission amb de gents que son pas agressius, que laissan parlar lo vesin, etc. N’ai mon confle dels “Soi ieu la republica”, “Los Franceses de soca” e de la rèsta!

Es pas de creire! Nosautres que demoram dins lo fons del trauc del cuol de l’exagòn, i a un brave brieu qu’aquesta novèla es arribada dins las conversacions… al vilatge, dins la viloteta vesina e repotegam. Quand disi que repotegam, es un repotegadís “intèrne” per çò sabèm que, del costat de Lutècia, reagisson sonque quand los tractors del país prigond se desplaçon o quand considèran qu’aquò relèva del domeni regalian… Alara fan servir las fòrças de l’òrdre e tan pièg se unes manifestants se pèrdon un uèlh o una man! “I a pas d’aumeleta sens copar qualques uòus!” disiá ma grand qu’ai pas coneguda.

Quand o vos vau dire, soi segur que totes los qu’an la paciéncia de me legir cada setmana auràn una reaccion identica.

Los vilards, lor calrà un pauc  de temps benlèu per çò que son nascuts en vila o i an emigrat desempuèi un brave brieu  e que carrièras e baloards amb numèros pars e impars fan partida de la vida vidanta. Los del campèstre, eles, venon de dintrar dins la civilizacion e d’esposar lo sègle XXIen sens que degun lor aja demandat lor avís.

Qualques consideracions “istoricas”:

  • Qu’es aquò qu’una vila — quitament Lutècia? Son un fum de vilatges e vilatjòts que, al brieu del temps, se son agrumelats al borg mai important. Ara, vesèm un fenomèn identic amb las vilòtas e los vilatges del campèstre alentorn. Òc, pel moment, sèrvan lor nom mas, lèu lèu, lo cònsol màger de la vilòta qu’es lo mai poderós farà prevaler — d’unes l’an deja fach — qu’es mai eficàç d’acampar las doas licalitats, la granda e la pichona, per far d’estalvis… Argument de pes dins nòstra societat de la mòda estatsunidenca ont la moneda es la religion màger…

  • A la campanha, avèm ara las comunautats de comunas que, a l’estigança del poder, passan de cinc o sièis a dotze o tretze… e puja que pujaràs, creisson e creisson… A la comunautat de comunas de mon canton, ne sèm a trenta-tres comunas regropadas… E los estalvis son tant importants que las talhas aumentan, aumentan al lòc de demingar…

Ai degut mancar quicòm dins mon cors d’economia!

Avètz endevinat la “brèva” de la cronicaira, ne soi segur. Per los que trastejarián encara, o vos vau dire. Parlèt de la disparicion previsibla e accelerada dels noms dels luòcs-dits dempuèi que l’Estat, jos la pression dels PTT d’autres còps —e d’autras administracions de segur— e amb l’excusa de “la fibra”,  a legiferat que cada estatjant de l’exagòn deviá aver una adreça postala que li foguèsse pròpria… exactament coma lo numèro de seguritat sociala.

Pas question que doas personas estrangièras una a l’autra demòren a Escota-se-plòu, Pren-t’i garda o Bèl Èrm!

“La fibra” a besonh d’una adreça precisa, es a dire nominala; una letra tota simpla, es parièr coma los amics que vos venon visitar e qu’an besonh del GPS; coma lo paquet qu’avètz comandat sus Amazon… Cossí volètz que vos arribe se l’adreçatge es pas confòrme? Sèm al sègle XXIen, sai que !

La cronicaira ajustèt tanben que los mots “en patois” anavan daissar la plaça…

Tot aquò se fa sens bruch mas sabètz que “degun es censat ignorar la lei!” Cal ben dire que las comunas semblan pas repotegar e coma tota via deu aver un nom, unes cònsols màgers an organizat o organizan un referendum per trobar de noms modèrnes… A ! l’inventivitat de nòstres conciutadans, Occitans o pas, vesèm florir: route Céline Dion e autres artistas dins lo vent… La modernitat, vos disi.

L’Estat francés, al nom de l’egalitat —sap pas çò qu’es l’equitat—, perseguís son lengüicidi de las lengas istoricas de l’exagòn; sens o dire, gràcia als mejans audiovisuals, destrusís los accents.

Dins gaire, los noms dels luòcs-dits seràn tombats, eles tenben, dins lo nonres de l’istòria, de nòstra istòria locala que per los elèits autoproclamats a pas cap de valor coma es pas de Lutècia.

Que soi bèstia! Las “gents que son pas res” pòdon pas aver una istòria… Son pas de comptar… existisson pas!

 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

pierre Lachaud
1.

En a ton confle de veire lo vilatge rurau passat dau statut de Lutece a d'aquel de Paris?
En a ton confle de veire que la situation se degrada de jorn en jorn, que los politics an pus de poder o que se catan los uelhs?
Es ben t'ai trobat l'òme que benleu te fau.
S'agis d'una ancian jornaliste (Richard Brouty) que tots los jorns fai une emission sur lo site : "la minute de Ricardo" (minuta dau 20 de genier 2023) e que prepara sa campagne per la presidenciela en appelar a unir tots los frances e prener lo revers dau discors oficiau de l'estat coma de tots los partis. Me sembla qu'ai legit quauqu'a part qu'era nascut a Bordeu.
I a de bonas analisas que porian servir aus occitanistes per bostar lòr discors.
Occitaniste, sem sur lo bateu França e quò impacta nòstre biais de veire. La revòlta es en cors e pas solament en França. L'Euròpe es mas un discors e lo discors, òm pòd lo cambiar.

  • 1
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article