Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

1r de l’an

| Anderson Mancini
Laurenç Revèst

Laurenç Revèst

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

Mai d’informacions

L’an comença mal?

Serà jamai acabat lo conflicte de lengas?

Cal se’n avisar que Russia a pilhat pretèxt de la minoritat lingüistica russofòna ucraïniana per atacar l’èst dal país. Tot aquò dal temps que de minoritats ucraïnofònas existon a l’èst de Belgoròde. Fau als autres Ce que vòlo ren que mi fagesson.

Sio tranquille dins un comèrci. Fau la coa.

Un gus arriba darrier, auturós, vestit coma a la television e demanda cash en anglés, es la filanha per esperar aquí? Qualqu’un respònde darrier un iès cortés.

A un moment lo gus cèrca de mi greujar e doblar en faguent estil d’agachar ce qu’es dins las veirinas. Mi parla en anglés per saber se fau la coa d’una ària: e alora!?. Ben de segur que li respòndo. Mas ren en anglés. Facha de...

Finalament un pichon deu sortir pissar, laisso passar lo gus que parla anglés. Mi ditz ren mercés.

El parla dirècte e anglés al comerciant. Sensa minga mòt en autra lenga, al mens per cortesia.

E encara una frema que sembla aürosa de li far la traduccion. Un dals comerciants quasi s’excusa e ditz qu’a emparat l’anglés dins los òstes ont trabalhèt avans.

Lo conflicte de lenga es clar. Mi peta al morre.

La Republica de França nos impausèt lo francés. E laissa far las lengas d’empèri mas non las lengas qu’a minorizaias.

E parier per los russofònes que parlan fòrt dins los comèrcis. Aicí ont sio E s’adreiçan a de gents en russo. O fau ieu en occitan quora sio a l’exterior de l’espaci occitan??

Son d’extremistas a nos impausar lor lenga?

Mi pauso la question. Nosautres que avèm degut se plegar al francés e renonciar per totplen d’entre occitans a lor lenga, l’occitan. Per encara dever èstre someses a d’autras lengas?

Es l’Epifania. Se disèm anam a la messa, coma lo prèire es italian es totjorn un eveniment la Befana, e pi se canta.

Se canta a la fin de la messa la Marche des Rois... Petan de bòn Dieu! La marcha dei Reis (Magues). Es cantat en francés. Ieu la conoisso qu’en occitan. Paure monde. A la fin, ne’n parlo a un e mi ditz es poëtic aquel cant. Li diso subretot qu’es una arnaca de non aver de precision que sigue una reviraia d’un cant occitan. Degun o sap. Se ve en ges d’endrech.

Benlèu degun trobarà util d’o cantar meme en francés a l’avenir. L’occitan passa per malha, sota vernís es nòstra cultura. Empachaia la lenga.

Meme per lo simbolic, comèrci o religion. Tròn de lenga.

Ma familha mi fa un sorire. Va melhor. Bòn principi d’an, e ancara melhora fin!

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article