Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Era Constitucion en occitan

Era Constitucion en occitan
Era Constitucion en occitan
Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau ei èx-president der Institut d'Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana (IEA-AALO)

Mai d’informacions

Era Constitucion espanhòla non s’a traduït ar occitan. Voi díder que non s’a publicat pera institucion qu’ac a de hèr. Possiblèment quauquarrés l’age traduïda, però aquerò non a valor se non la publique er Estat.

Eth darrèr article dera Constitucion ditz: “Aguesta Constitucion entrarà en vigor eth madeish dia dera publicacion deth sòn tèxte oficiau en Bulletin Oficiau der Estat. Se publicarà tanben enes demès lengües d’Espanha”. En BOE deth 29 de deseme de 1978 ei publicada en totes es lengües oficiaus d’aqueth moment. Er occitan, alavetz, non ère oficiau.

Es Leis son interpretables e depenent der intèrpret va en ua línia o en ua auta, tostemp en benefici des pròpis interèssi e dera ideologia. En aguest cas podem suposar que des de qu’er occitan ei oficiau en Catalonha, an 2006, quede includit en aguest article dera Constitucion. Cau pensar qu’abans d’èster oficiau tanben auie d’auer aguesta consideracion de “lengua de Espanha”, però poderíem entrar en interpretacions contràries. Ath delà dera sua oficialitat, non se pòt negar qu’era Constitucion ei clara e qu’eth manament includís tanben era lengua occitana. Er article ditz “se publicarà”, ei a díder que “se harà publica”, que se difonerà e que coma mínim, talament coma damb es autes lengües oficiaus se publicarà en Boletin Oficiau der Estat.

An passat 18 ans d’oficialitat der occitan e non s’a publicat. E se guardam enes pagines deth Gobierno, dera Monclòa, deth Congrès, deth Senat, dera Casa Reiau… trobam era Constitucion en castelhan, catalan (damb era sua varianta valenciana), euskera, galhèc, anglés...; però non en occitan

En 2019 era Oficina para las lenguas oficiales, deth Ministerio de Política Territorial y Función Pública presentèc er “Informe de diagnóstico sobre el grado de cumplimiento del uso de las lenguas cooficiales en la Administración General del Estado”; diguie textuaument que “...respecto al aranés, se acordó promover la firma de convenios con la Generalitat de Cataluña para llevar a cabo la traducción a esta lengua de la Constitución…” Non coneishem que s’age realizat aguest acòrd. Non sabem que s’age publicat era Constitucion en occitan; però sabem qu’er Estat ac sap. Er informe tanben diguie que calie “identificar es mieis periferics dera Administracion Generau der Estat ena Val d’Aran [entà incorporà’i era lengua] e que non i a ua version de carta de servicis en aranés, maugrat èster lengua cooficiau, ne ena delegacion deth Govèrn en Catalonha, ne ena subdelegacion deth Govèrn en Llèida”. Entar Estat er occitan non existís, la mensprede. Se se publiquèsse era Constitucion en occitan, segurament aurie conseqüéncies enes planes web de toti es ministèris.

En 2017, Carles Mulet Garcia, Senador de Compromís, hec era següenta pregunta escrita ath Gobierno: “¿Qué ediciones de la Constitución Española ha editado la Administración General del estado en idioma aranés desde du publicación, con qué tirada, presupuesto y distribución?” Eth Gobierno contestèc: “...el Gobierno ha consultado las bases de datos del Sistema de Gestión para la Coordinación de las Publicaciones Oficiales y el Catálogo de Publicaciones de la Administración General del Estado (AGE), que contienen información sobre publicaciones desde el año 2001, así como los Programas Editoriales desde el año 1997 hasta el año 2000 y respecto a los años anteriores, los catálogos de la Biblioteca Nacional y de otras bibliotecas públicas. El resultado de estas búsquedas es que no se han localizado referencias a la edición de la Constitución Española por la AGE en (…) aranés. Únicamente se han localizado referencias a ediciones de la Constitución Española, realizadas por la AGE, en las lenguas oficiales: español, gallego, catalán, valenciano, vasco y mallorquín... Madrid, 27 de abril de 2018”.

Era respòsta der Estat ei desconsiderada, en tot plaçar er occitan entre es lengües non oficiaus; n’ère des de hège 12 ans.

Eth 6 de març de 2018 eth grop d’Unidos Podemos-En Comú Podem-En Marea presentèc ua mocion en Senat en favor de qu’er occitan siguesse respectat peth Gobierno. Eth 26 de març de 2018 ERC en Senat presentèc ua mocion entà qu’er occitan siguesse equiparat ena Administracion Generau der Estat as autes lengües oficiaus. En madeish 2018, eth 17 d’abriu, eth Grop de Unidos Podemos-en Comú Podem-En Marea damb eth supòrt de ERC, presentaue era proposicion non de lei entà que “la lengua occitana, aranés en la Val d’Aran, sea conocida y utilizada con la misma categoria que las otras lenguas oficiales por parte de la Administración del Estado en la Val d’Aran”. Non se’n hec cap de cas.

Catalonha a publicat en occitan, er Estatut d’Autonomia e mès de 100 leis. Darrèrament, a compdar d’iniciatives de ERC en Congrès e en Senat i a auut bèth cambi; semble que i aurà bèth auanç en Estat; semble qu’eth respècte as lengües per part der Estat espanhòl comence a cambiar; cau creir… e dilhèu calerie que comencèsse per publicar era Constitucion en occitan.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

artur quintana i font
1.

En 1978 sonque lo castelhan era lengua oficiau.

  • 1
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article