Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Lo Dimars magrinèl

Lo Dimars magrinèl
Lo Dimars magrinèl
Alan Roch

Alan Roch

Responsable de l’IEO-Aude. Contaire,escriveire, cronicaire (ràdio, premsa escrita). Afogat de rugbi de 13.

Mai d’informacions

Tèxte legit

Probable que plan d’unas e d’uns d’entre vautres passèron aqueste dimars 13 de febrièr coma se res non èra. Ça que la, èra Dimars-gras.

La data a perdut de son pes festiu. Dins lo temps, los pichons beneficiavan d’una jornada sens escòla (aqueste còp èra al còr de las vacanças ivernalas); d’unas administracions barravan las pòrtas al mens per una mièja-jornada.

Aquí, fòra Limós, ont s’ajustan unas sortidas carnavalescas a las sortidas del dissabte e del dimenge, passa que t’ai vist! E encara, es lo jorn de sortida de la banda dels Ancians, coma un remandadís de mai a la tradicion e a un còp èra.

En plaça, l’endeman, se festejava la Sant Valentin e se vesián de pertot d’afichas bèlas per vos butar d’anar al restaurant en amoroses (e beure champanha qu’aquò fa requist alara que la blanqueta es signe de païsanàs!) o crompar una jòia a vòstra ben-aimada. Lo comèrci que pren lo pas sus tot… Atal va la societat.

Lo calendièr daissa plan de monde indiferent, levat per gaitar los ponts que se trapan dins la seguida dels jorns e de las setmanas per se pausar o se divertir. Lo sens de la comunautat amb los rendètz-vos regulièrs del calendièr, coma la data de la fèsta locala, se pèrd dins la corsa dels jorns dins un temps ont lo govèrn vòl faire trabalhar lo monde en proposant la setmana de quatre jorns abans de passar benlèu al temps de la setmana dels quatre dijòus (en se sovenent que lo dijòus èra lo jorn sens escòla). Sens vos parlar dels jorns de fèsta forçada dels Vesins o del Barri, coma se caliá una injonccion estatala per festejar, beure un còp e manjar un bocin amb los vesins e las vesinas! Amb los desviraments possibles coma la Fèsta de la Musica qu’a la debuta èra l’expression musicala e cantada de totes dins un esperit d’escambis e de descobèrtas per virar ara a espectacles formals pas brica espontanèus.

Carnaval es un biais de se liberar dels problèmas dins la fèsta, lo beure e lo manjar: non pas un moment per s’autofotografiar dins un polit vestit sens cap ni centena. La possibilitat de chinar e d’expression jos la masqueta mòstra que cadun demòra jos l’agach finòt del vesinatge e que los escarts se pagaràn un jorn o l’autre. E un “Te coneissi…” a mai de sens qu’una falsa informacion espandida suls rasals a-socials!

Dimars-gras, se caliá plan emplenar la pança que puèi veniá lo temps de Carèsme. Aquela batèsta bèla que lo Teatre de las Originas ven de metre en scèna pels pichons en complement de lor Conferéncia Borlèsca d’Interès Occitan: Carnaval, bolega! en perseguissent a distància l’apòrt a la dinamica occitana del Bogre de Carnaval! del Claudi Alranq e del Teatre de la Carrièra. Aquelas pèças-testimònis pòdon prene mai d’ample se nos estacam a reviscolar las fèstas carnavalescas en partissent de las realitats localas. Demòra de tornar trapar los ligams d’una trasmission rompuda per Carnaval e per plan d’autres rendètz-vos, d’autres trabalhs, d’autres moments de l’annada, sens parlar de la transmission de la lenga, dels cants, de las recèptas…

Lo poèta escriguèt: Farai de Carnaval la fèsta nacionala. Aquela nacion es probable pas França qu’avèm pas enveja de manjar arencadas coma a Dunkerque. S’aquela nacion es Occitania, i a encara mai d’òbras de faire per una presa de consciéncia populara e activa!

 

Un pauc de gras

 

Dires

Per Dimars-gras, se presa lo farç. Per Dimars-gras, se presa lo farçum. Per Dimars-gras, se presa la farcejada. Val mai Dimars-gras que blue-grass! Un jorn gras, l’autre jorn cendres: atal va la vida. Dimars-gras de març pasqueja en abril. La carabena es lo det de la justícia vertadièra. Lo Valentin tindoneja del còr. Valentin pòt pas sofrir la Valentina en pintura. Dimars-gras bota la carn aval, mas tornarà. Pòrc gras e Dimars-gras son cosins. Jos la masqueta, la libertat del dire.

Dos messatges en occitan suls panèus lumenoses de Carcassona per la Sant Valentin

  • L’amor es desmesura. Vos rend capbord. Aquò es causa segura.

  • Dins l’erba verda, anirem cercar l’aiga de vida que noirís la Tèrra. Gardarem l’aiga per far créisser lo blat, amor de la Tèrra.

 

 

 

Magrostin Roch

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article