Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Las regions autonòmas de França (IV). Nòva Caledònia o Kanaky

Jean-Charles Valadier

Jean-Charles Valadier

Adjunt al cònsol de Tolosa en carga de la lenga e cultura occitana de 2008 a 2014, es membre de la comission Regions e Federalisme del partit Euròpa Ecologia Los Verds.

Mai d’informacions

La tresena region de l’actuala Vena republica francesa que gasanha un estatut d’autonomia aprèp Polinesia francesa e Corsega es Nòva Caledònia.

Aprèp la fin del regim colonial d’apartheid dels kanaks en 1945 amb l’abolicion del codi de l’indigenat, los Kanaks devenon de mai en mai minoritaris en Nòva Caledònia en seguida de l’immigracion metropolitana e de las colonias francesas organizada per l’estat francés per enfortir la minoritat d’origina europèu, sense sensibilizacion à la cultura kanak dominanta. Ara, sonque 40% de la population se sentisson de cultura kanak.

Es sonque en 1957 que los abitants Kanak obtenon lo dreit de vòte. D’annadas de revendicacion dels kanaks s’acaban per lo drama de l’isla d’Ovea en abril de 1988 amb la mòrt de dètz e nòu independentistas e sièis militars. En seguida, foguèron negociats los acòrdis de Matignon de 1988.

Son concratizats en 1998 per l’acòrdi de Nomea que prevei de transferiments de competéncias en Nòva Caledònia dins de nombroses domenis a l’excepcion de la defensa, de la securitat, de la justícia e de la moneda. Aquel estatut d’autonomia foguèt oficializat per la revision constitucionala del 20 de julhet de 1998. S’inspirèron fortament de l’estatut d’autonomia de la Polinesia Francesa.

 

L’estatut d’autonomia

 

Lo Congrès de Nòva Caledònia legiferís per la votacion de “leis de país”. A l’iniciativa dels tèxtes que vòta (leis de país, deliberacions, vòts), conjuntament amb lo govèrn de Nòva Caledònia.

Lo govèrn executiu de Nòva Caledònia fa executar la politica volguda pel Congrès, dins l’encastre dels transferiments de competéncias previstes per l’Acòrdi de Nomea. A la diferéncia de la Polinesia Francesa, es lo Conselh Constitucional que pòt èsser sasit per deliberar sus la validitat d’una lei del país.

En seguida al “Non” als tres referendums sus l’independéncia de Nòva Caledònia, un cicle nòu de discussions es aviat entre lo govèrn francés e los actors locals. Una novèla reforma constitucionala novèla èra prevista per 2024.

 

La lenga Kanak

 

En 3000 ans d’istòria, la lenga Kanak s’es diferenciada en de multiplas varietats segon los territòris de l’isla[1], diferenciacion en favor del francés, lenga de comunicacion comuna dins tota l’isla e adaptada a las evolucions tecnologicas modèrnas.

Lo Kanac non a d’estatut oficial, e mai se l’Acòrdi de Nomea prevesiá la cooficialitat amb lo francés. Cooficialitat que lo govern francès non faguèt aplicar fàcia a l’oposicion de la part de la populacion de l’isla que se vòl sonque francesa. Concretament, lo Kanak es minorizat e es en situacion de diglossia[2].

En 2007, es enfin fondada l’Académia de las Lengas kanak, establiment public del govèrn de Nòva Caledònia, prevista dins l’acordi de Nomea de 1998. A per missions de “fixar las règlas d’usatge e de concorrir a la promocion e al desvolopament de l’ensemble de las lengas e dialèctes kanak”.. Son aquelas varietats del Kanak que son consideradas coma lengas d’ensenhament e de cultura dins las qualquas escòlas, collègis e licèus dels differents territòris de l’isla ont son ensenhadas.

Non ai pas trobat de donadas subre lo budget de l’Académia de las Lengas Kanak, sonque que fa part del finançament de 1 Millions d’euros de la delegacion generala a la lenga francesa e a las lengas de França (DGLFLF) als differents oficis de las lengas minorizadas de França, tal como l’Ofici de la Lenga Occitana. Pensi qu’aquel budget deu èsser minime en comparason al finançament de la lenga francesa en Nòva Caledonia.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article