Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

L’empèri - las batalhas - Volhèc

La batalha de Volhèc ve la victòria dals francs. Los visigòts perdon lor rei Alaric II al combat
La batalha de Volhèc ve la victòria dals francs. Los visigòts perdon lor rei Alaric II al combat
Laurenç Revèst

Laurenç Revèst

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

Mai d’informacions

La batalha de Vouillé (forma occitana Volhèc) opausant l'armaia dals visigòts e dals alvernhats en lo futur territòri dals Païses d’Òc, fàcia a l’armaia dals francs (de l’airal Frància, segon la proposicion de Jean-Charles Valadier dins Frància versus Occitània (Jornalet 14.04.2021) s'es debanaia a la prima dal 507.

Aquela batalha ve la victòria dals francs, los visigòts perdon lor rei Alaric II al combat. Seràn obligats d'abandonar a lors venceires un vaste territòri entre Léger e Pirenèus, mai o mens l’actual territòri d’Occitània. 

Los francs an lo supòrt de l'emperaire roman d'Orient Anastasi, ben inquiet de l’agach expansionista dals gòts crestians arians. L’arianisme es una doctrina professaia per Arius e sos discípols qu'es fondaia sus la negacion de la divinitat de Jèsus. L'arianisme negava la consubstancialitat, valent a dire, l'egalitat de substància dal Filh amb lo Paire e considerava Jèsus lo Filh de Diu coma una natura inferiora, subordinaia.

Clovís, o Ludovic o Loís dal franc latinizat, derivat dal francic (lenga germanica) Hlodowig, Clodoweg, compausat de las raïces hlod (« famós, illustre ») e wig (« combat »), valent a dire « illustre dins la batalha, al combat ». S'ataca alora als visigòts que dominan la màger partida de la peninsula Iberica e Septimania o lo marquesat de Gotia, fins a Léger al nòrd e fins a las Cevenas a l'èst. 

Pi remake amb las crosaias anticatara?

 

Una recenta vidèo interessant: 

 

 


P.S.: remercio aquels que m’insolentan en dire qu’escrivo en occitan estandard per melhor m’escupir sus ieu. Escrivo en occitan vivaroalpenc dals Alps. Avètz que de legir e vos entreSSenhar (doas S!) sus ce qu’es aquest occitan que conoissètz ren.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Lachaud
1.

Merci plan per aquela vidéò.

Per parlar dau post scriptum, direi que dempuei que coneisse l'occitanisme (annadas 1970), ai belcòp pus sovent auver parlar de division que d'unitat que que siaja la diferença entre dialectes occitans, entre categorias sociaux-professionalas, entre accents differents, entre membres d'una mesma familha... que d'unitat occitaniste. Sabe pas d'ente ven tant de divisions, (segur divisar per mielhs renhar) mas seria temps de pensar a l'unitat.

Quò es lo manca d'amor dins son còr que vos mena a una corsa a esser pus fòrt que los autres. Alaidonc botatz de l'amor dins vòstre còr. Imaginatz que dins vòstre còr, i a una flamba d'amor que grandis, que grandis, que grandis que vos envelòpa, que banhatz entierement dins una sorça d'amor incondicionala que vos nuris e qu'exista dins vòstra consciença a un niveu plan superior. Tornatz i pensar tot los jorns. Puei laissatz la vita se far. Veiretz que quò vos balhara, amor, santat, abondança e qu'auretz lo còr pus seren..

  • 2
  • 2

Escriu un comentari sus aqueste article