Bandièra01 1180x150: La Passem

Opinion

Qualques personatges claus occitans dins l’istòria nòstra (III): lo duc d’Aquitània refusa de se sometre a son rei; e Catalonha

Ugue Capet
Ugue Capet
Laurenç Revèst

Laurenç Revèst

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

Mai d’informacions

— Longtemps, s'es afirmat que los subjèctes meridionals avian sistematicament regetat lo primier capecian. Recentament, d'estudis an emés de las nuanças. Semblariá que lo regèt sigue puslèu d'òrdre politic (la captura de Carles de Lorrena) puslèu que dinastica.

D’efièch, lo duc d'Aquitània refusa de se sometre a son rei, « reprovant aquel crimi dals francs [la captura de Carles] » e l'evèsque de Laon es comparat a Judàs lo traite. Fin finala, fan la patz sus las ribas de Léger.

Aquela remarca es encara mai explicita dins la ciutat de Limòtges. Los actes afirman que, fins al 988, se reconoisse Ugue e l’associacion de Robèrt vist que se data de lor regne ansin: signat de la segonda annaia dal regne dal rei Ugue e de la primiera de son filh Robert. Mas aquò durarà gaire, qualques meses mai tardi, las cartas son plus ges dataias dals regnes. Semblaria que lo cambiament sigue degut a la presa de conoissença de l'afar de la captura de Carles de Lorrena e de la traïson d'Adalberon de Laon. Un còup meses al corrent, las ciutats meridionalas aurian regetat la legitimitat d’Ugue e de Robèrt cf. Richard Landes, « L'accession des Capétiens : une reconsidération selon les sources aquitaines », dans Dominique Iogna-Prat et Jean-Charles Picard (dir.), Religion et culture autour de l'an Mil. Royaume capétien et Lotharingie : actes du Colloque Hugues Capet, 987-1987, la France de l'an mil, Auxerre, 26 et 27 juin 1987 ; Metz, 11 et 12 septembre 1987, Paris, Picard, 1990, 350 p. (ISBN 2-7084-0392-3, présentation en ligne [archive]), p. 151-166.

De notar qu’i son encara, jol regne d'Ugue, de costumas carolingianas.

 

— Los catalans son sovent mostrats coma estent los primiers d’aver regetat la legitimitat d’Ugue. Arrancat als musulmans per los carolingians, lo comtat de Barcelona a longtemps reconoissut los carolingians. Pasmens, lo primier capecian visita ren las abaïas meridionalas, e doncas aquestas recorron plus a el per confirmar lors privilègis. I a puslèu alunhament que rompeüra? En mai, Michel Zimmermann a mostrat que la rompeüra entre la corona de Francia e Catalonha es ren novèla : « Despí Carles lo Simple e los darriers carolingians, s'assiste a una manca de dals sobeirans a reclamar la prestacion de fidelitat davans lor incapacitat a fornir la proteccion en contrapartia. Los còmtes de Barcelona renóncian doncas, après lo 900, a far lo viatge per l'omenatge reial.

Se capisse alora perqué Catalonha refusa l'exigéncia d’Ugue en genier dal 988. Mentretant, Barcelona es agüa assetjaia en lo 985 per Al Mansor. Lo còmte Borell 2 recorre al sieu protector lo rei dals francs, mas Lotar se mòre la mema  annaa dal 986 e Loís 5 a un regne tròup brèu per preparar una expedicion.

A l'endeman de l'aveniment d’Ugue Capet, Borrell renovèla son apèl e Ugue promete la sieu ajua en escambi d'un omenatge en Aquitània. Sensa efièch, cf.  M. Zimmermann, « Entre royaume franc et califat, soudain la Catalogne », La France de l'an Mil, Seuil, Paris, 1990, p. 81.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article