Opinion
Vos cal legir occitan…
Tèxte legit
En aquesta fin del mes de mai, lo libre occitan serà mes en evidéncia dins unas manifestacions. Ne vos en presentam tres. Es plan que libres, autor-a-s e editors anen al rescontre del monde.
Los rescontres de Salinèlas
A Salinèlas (Gard), los rescontres literaris, elaborats per l’editor L’Aucèu Libre, dins l’encastre de Total Festum, proposaràn dissabte 25 e dimenge 26 de mai un brave salon del libre occitan. La dobertura se farà lo divendres 24 amb una serada medievala dedicada al trobador Cercamon.
Lo dissabte de matin, se parlarà de teatre d’un biais istoric (lo teatre de Besièrs al sègle 17) e actual amb un escambi entre comedians. De vèspre, se farà un punt sus l’actualitat editoriala occitana e s’escotaràn cants d’escolans. Renat Sette interpretarà poèmas de Joan-Ives Roièr. En serada, Moussu T e lei Jovents animaràn un concèrt.
La discutida del dimenge de matin se farà sul tèma: “La musica d’ièr fins ara: cossi la tradicion pòt noirir la modernitat?”. Una bona question que se pòt alargar a maites domènis.
Salon del Libre del Grand Narbona
A Narbona, dissabte 25 e dimenge 26 de mai, se tendrà lo Salon del Libre del Grand Narbona, davant lo Mercat cobèrt, long de la Robina. L’IEO-Aude i representarà l’edicion occitana e tendrà taulièr.
Quatre autors seràn presents[1]: Joan-Loís Segondy que ven de publicar a l’IEO-Erau un libre bèl e illustrat ont aprendretz e descobriretz fòrça causas sul monde d’alas e de plumas: D’aucèls e d’òmes; la trobairitz bigordano-audenca Paulina Kamakina qu’a signat recentament amb Franc Bardou lo recuèlh L’àngel que renais (ed. Tròba-Vox), mas qu’escriu tanben pels mainatges, revira poètas e a realizat l’antologia de la poesia femenina occitana. Lo narbonés Miquèl Deit, perseguís sos racontes quasi-biblics. Aprèp L’uèlh de Caïn, s’interèssa a son biais a unes episòdis del Novèl Testament, coma lo reviscòl de Lazar, amb la publicacion de De sants, d’àngels e de brave monde que passavan pr’aquí, seguit de A l’azard de las soscadissas. Personalament, i signarai mon recuèlh de poèmas sus l’òrt, los arbres, la frucha e la vinha: Vèrses ortalans que n’agèretz un abans-tast dins aquesta cronica l’an passat (en junh e en setembre)[2].
Passejada literària a Narbona
Del costat de l’Egassieral, lo Pargue dels Espòrts e de l’Amistat de Narbona, lo dimars 28 de mai, se debanarà la Passejada literària amb mai de 600 escolans de las Calandretas que, long de l’annada, an trabalhat sus una tièra comuna de libres: contes, novèlas, BD,… coma Monsur Jorn e Dòna Nuèch, La Mala Hami de Mainadet, Paraulinas, Peir e lo lop, Lo Becarut, La Mala diccion de Viramot, L’Odissèa de Dracon, Contes del mèrle devinhaire, Mitat de galo Vesins trasfolesits e autras istòrias de mon immòble...
Aqueste dimars 28, rescontraràn autors, editors, illustrators e contaires per d’escambis e d’activitats long de la jornada en esperant que d’unes prenen la pluma per contunhar l’aventura de l’escrit occitan.
Legescriveire Roch
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
• Al Patrici : Salinèlas es tanben un brave rendez-vos dobèrt coma ba faguèrem a Montoliu.
• Per l'Andrieu : L'inclusion es quand ven nos la pluma, ams i es pas acostumada !
Plan coralament.
Nos remembra, un pauqueton, l'epòca que i aviá una crana manifestacion a Montoliu a l'entorn del libre e de l'escritura en occitan. Aquò manca. Aqueles tres cases, que se'n parlan dins l'article, son unes exemples per ne desvolopar d'autres, pertot ont se pòsca.
Adieu,
perque autor-a-s e res mai dins lo tèxte ?
Personalament, m’agrada pas mas o faguèssi o fariá pertot.
Levat aquò òsca per ton activitat intensa per promòure la lenga
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari