Bandièra01 capçalera  1180x150: Novestivada

Opinion

Era normativizacion der occitan en Catalonha (III)

Segons Jacme Taupiac, membre dera Acadèmia aranesa dera lengua occitana, «La solucion rasonabla que deueriá prepausar l’organisme encargat de la nòrma deueriá èsser de tornar lo mai possible a l’unitat occitano-catalana»
Segons Jacme Taupiac, membre dera Acadèmia aranesa dera lengua occitana, «La solucion rasonabla que deueriá prepausar l’organisme encargat de la nòrma deueriá èsser de tornar lo mai possible a l’unitat occitano-catalana» | IEA-AALO
Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau ei èx-president der Institut d'Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana (IEA-AALO)

Mai d’informacions

Istòria d’un vici normatiu contra eth catalan

 

(Intervencion ena amassada dera Seccion Filologica deth IEC e der IEA-AALO de 17-5-2024)
(seguida)

 

Er Estatut d’Autonomia de Catalonha deth 2006, convertic er occitan en lengua oficiau en Catalonha e en aplicación dera normativa, en 2014, ara hè dètz ans, se creèc era Acadèmia dera lengua occitana. D’alavetz ença era Acadèmia a desvolopat diuèrses accions, publicacions normatives: eth diccionari, era gramatica…

Ena analisi dera determinacion dera norma occitana mos trobam soent damb un paradigma: era referéncia ara lengua catalana ei considerada coma ua contrarietat. S’an ignorat es ensenhaments d’Alibèrt e des classics e s’an assomit propòstes profranceses o sonque anticatalanes.

Ena Occitània deth costat francés s’an mantengut, d’una forma fòrça majoritària es propòstes alibertines; però s’an afrancesat un pialèr. An sorgit diuèrses estructures qu’an mantengut es referéncies der Institut d’Estudis Occitans, damb bères excepcions. Es literats, es ensenhants e es estudiosi an produït documentacions, gramatiques, diccionaris… qu’an ajudat a consolidar era normativa classica. Però era poténcia dera lengua francesa a hèt que totes es òbres n’agen malheus, propòstes lexiques que s’an referenciat ath francés e s’a generat un aluenhament deth catalan.

Pendent mès de trenta ans de normativizacion der occitan en Catalonha es referéncies dera Occitània francesa an portat a generar solucions profranceses ena varianta aranesa, que non auien existit jamès. Es creadors aranesi e catalans qu’emplegauen er occitan acodien as produccions dera rèsta d’Occitània entà solucionar es sòns dobtes lingüistics, actuacion plan corrècta; però atau, consolidauen eth vici d’apropar-se a solucions profranceses, en tot húger des recorsi qu’oferie eth catalan. Açò a generat, en fòrça mieis, er emplec dera paraula “catalanisme” entà referir-se a formes a evitar , en tot apropar-mos as produccions que partissen des influéncies deth francés. “Catalanisme”, a estat detectat coma ua decision negativa. Aguest vici ja auie estat prevengut per Alibèrt, però s’i a queigut. E s’era varianta aranesa dera lengua ère qu’era qu’auie mantengut un  aluenhament mès clar d’aguesta deformacion, era que mantenguie ua distància mès prononciada deth francés, es darrèrs ans deth sègle XX, l’an orientat en aguesta negativa direccion.

Metegam bèth exemple entà compréner tot açò: en catalan escriuem bres, dansa, tros, pessigar, tassa...  e en occitan, suposadament amparats ena etimologia, escriuem breç, dança, troç, pecigar, taça… Se cree ua distància damb eth catalan…

Subscríuem era clara opinion de Jacme Taupiac, Membre dera Acadèmia aranesa dera lengua occitana: “La solucion rasonabla que deueriá prepausar l’organisme encargat de la nòrma deueriá èsser de tornar lo mai possible a l’unitat occitano-catalana.” I èm d’acòrd. era solocion ei qu’era Acadèmia determine que “lo fonema /s/ se pot escriure en occitan siá confòrmament a la grafia mai socializada actualament (lo breç, la dança, pecigar, lo troç, la taça, etc), siá a la catalana (lo bres, la dansa, pessigar, lo tròs, la tassa, etc)” E Taupiac continue  “[…]  Lo mai sovent, l’occitanografe (es a dire la persona qu’escriu en occitan) a pas res d’un etimologista professional: a pas la mendre idèa del mot latin qu’es l’etime del mot occitan e que justifica tal o tal grafema. Dins aquel cas, lo sol critèri important per el es: una norma clara e fixa (que, sustot, càmbie pas!). Que Pompeu Fabra aja o aja pas agut rason de codificar las grafias bres, dansa e tros, puslèu que breç, dança e troç, segon la bona etimologia aquò deuriá pas aver cap d’importància”.  En 1937 en segon volum dera Gramatica Occitana, qu’incorpòre un vocabulari ortografic, Alibert escriuie bres, dansa, tassa… coma en catalan. Alibèrt moric en 1959. Eth Dictionnaire Occitan-Français que gessec en 1966 coneishut coma eth Diccionari d’Alibèrt, met breç, dança, taça... Auie estat reformat e acabat per un corrop de persones, e non pas per Alibèrt, que son es responsables d’aguesti cambiaments e qu’analizaram en un aute Cimalh. Aué en dia ja non quede cap de diccionari des considerats coma fiables e referenciaus que contengue “bres, dansa…”. Taupiac seguís “Mas lo fach es que, pels mots d’aquela mena, dins l’immensa majoritat des cases aviam l’unitat occitano-catalana en 1935 e qu’avem pas mai despuei lo paure Dictionnaire occitan de 1966. Es pas gaire gloriós qu’al nom d’una semblajustificacion etimologica en realitat completament bufeca, nos calga escriure dança, quand en provençal mistralenc s’escriu la danso, en francés la danse e en catalan la dansa.”

Er emplec de formes dobles ei fòrça corrent en lengues damb mès parlants e mès consolidades qu’era nòsta. Calerie qu’er Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana recuperèsse es formes alibertines en tot passar pera acceptacion de formes dobles. Ath cap deth temps se regularizarie.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Lop cervièr
1.

Reprodusi del tèxte:
"lo sol critèri important per [l'occitanografe] es: una nòrma clara e fixa (que, sustot, càmbie pas!)"
"Aué en dia ja non quede cap de diccionari des considerats coma fiables e referenciaus que contengue “bres, dansa…”."
Me volètz dire ont es ara lo besonh de venir embestiar amb aquò?

  • 2
  • 8

Escriu un comentari sus aqueste article