Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

editorial

Gardarem los trens

Al començament dels ans 1990, dins la Val d’Aspa e per tot Bearn, se podiá veire de tags en occitan bearnés que revendicavan lo “dret d’estar”. Aquel movement occitanista agissiá amb un movement ciutadan que demandava la redobertura de la linha de tren entre Saragossa e Pau. L’estat francés desdenhèt aquelas revendicacions ciutadanas, e en luòc d’adobar lo tunèl ferroviari del Sompòrt, abandonèt lo camin de fèrre entre Campfranc e Auloron e preferiguèt traucar tornarmai la montanha per far un tunèl estradièr e degalhar la Val d’Aspa. Lo transpòrt privat ganhèt aquela batalha. L’occitan dins la Val d’Aspa, e la vida a la faiçon del país, la perdèron.
 
Aquesta setmana passada avèm legit dins Jornalet que de movements ciutadans se son organizats e protèstan per salvar de linhas de tren, petitas mas importantas per vertebrar lo país. De linhas coma la de la Val de Ròia entre Niça e Coni, o coma lo Cevenòl entre Clarmont-Ferrand e Marselha, son un destorbe per un estat centralista, mas fan besonh per Occitània. Los usatgièrs d’aquelas linhas de tren, e de fòrça autras, tròban pas de bilhetas per Internet, an d’oraris incomòdes per las correspondéncias, tròban las estacions abandonadas, los fenestrons barrats, e patisson un agarriment pervèrs que l’SNCF l’a planificat per los descoratjar de prene lo tren.
 
Lo modèl ferroviari francés, radial e de nauta velocitat, es un modèl malescasut e obsolèt. Nos cal pas de trens de luxe per anar a París mas de trens a posita de totes que vertèbren lo país nòstre. Cal que la linha entre Tolosa e La Tor de Querol torne èsser un ais de connexion amb Barcelona, e que la linha entre Montrejau e Luishon torne connectar la Val d’Aran amb la rèsta del país.
 
Cal que l’occitanisme s’implique amb los movements ciutadans que luchan per un tren de proximitat. Tanben i caldriá apondre lo movement contra las linhas de granda velocitat, e mai se seriam d’acòrdi amb una linha Bordèu-Niça.
 
Lo tren de proximitat es important per la vertebracion d’Occitània, e deu èsser una lucha importanta de l’occitanisme, perque volèm viure al país.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Patricia
4.

Béziers-Neussargues (article M-L)
La manifestation a commencé hier à Béziers. Le 18 mai, ces marcheurs partiront de la gare de Millau pour montrer qu'ils sont toujours aussi motivé à défendre cette ligne.

"Nous, on marche pour le service public ferroviaire". Nous, ce sont les membres du comité pluraliste de défense de la ligne de SNCF Béziers-Millau-Neussargues, lesquels ont décidé d’organiser à partir de ce week-end une grande marche humaine pour que vive cette ligne (l’Aubrac) mise sur la sellette par l’État.

"Si rien ne bouge, c’est-à-dire si les trois régions concernées ne trouvent pas une solution avec la SNCF, alors cette ligne sera remplacée par des bus dès l’an prochain. Et si c’est le cas, on ne tardera pas à fermer. Ça sera une catastrophe pour le Massif Central", peste le cheminot et membre du comité, Yves Béral.

Deux semaines de manifestations

Pour diffuser son message, cette marche va sillonner le “pays” durant deux semaines. Au départ de la gare de Béziers, celle-ci fera étape le vendredi 17 mai à Tournemire, Lauras et Saint-Rome-de Cernon où le maire accueillera les troupes.

Le lendemain, on les retrouvera au départ de la gare de Millau, direction Sévérac. À chaque fois, des animations et débats sur la pertinence du rail en matière de transports des voyageurs et des marchandises viendront clôturer la journée.

À noter, d’ailleurs, que les cheminots bénéficieront du soutien de l’Union départementale des transporteurs routiers publics de l’Aveyron. "Par solidarité, nous serons là. Les transporteurs n’ont jamais été opposés au fonctionnement du rail-route, note sa présidente Éliane Galtier. Si cette ligne avait un embranchement rail-route à Saint-Rome, nous serions très intéressés."

Un argument que le comité pluraliste espère bien faire remonter jusqu’au sommet de l’État.

  • 5
  • 0
garric
3.

Lo rastèl de l'esquina d'Occitània es l'arc ferroviari Bordèu-Niça. Aquí fa mestièr una LGV. Es per aquò qu'es dangierós de s'opausar als projèctes de LGV Bordèu-Tolosa o Marselha-Niça que, quitament se menan a París, son los tròces d'aquela ligason transoccitana a venir. Endacòm mai, siá de TGVs sus linha classica (Bordèu-Baiona, Baiona-Tolosa, Lemòtges-Tolosa), siá de linhas intra o interregionalas modernizadas...

  • 6
  • 0
Grande Gèli Lairac en Agenés
2.

Soi d'acòrdi que fasèm pas mestièr d'una LGV per anar mai lèu-lèu a Paris o ne tornar.
Aguèssèm una Societat Nacionala dels Camins de Fèrre Occitans que progamaria sus una linha Bordèu-Niça o Baiona-Niça (de las installacions modernizadas) amb un TGV e/o mai de TEOZ (trens apelats interciutats), la(s) linha(s) seria(n) plan mai frequentada(s) qu' a l'ora d'ara e aquò faria de ben a tota l'economia occitana dels dos costats de la(s) linha(s).

  • 7
  • 0
Chatona Pièrlas
1.

Sovent son las linhas de montanha (Pirenèus, Alps...) d'Occitània que son tochaas.
En Gavotina avem la linha Dinha a Niça dal famós Tren das Pinhas que manquet mai d'un còup d'èstre barraa.

  • 7
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article