Bandièra01 1180x150: País Invisible

editorial

La causida lingüistica de Jon Fosse

Jon Fosse
Jon Fosse | Jarvin - Jarle Vines

Se ven de concedir lo prèmi Nobel de literatura a Jon Fosse, un escrivan e dramaturg norvegian conegut per son estil minimalista e sa capacitat d’explorar la natura umana. Son òbra tracta de tèmas coma la solitud, la moralitat o la recèrca del sens de la vida, çò que l’a fach conéisser dins lo Mond entièr e mai escriga dins una lenga plan petita.

Fosse escriu en nynorsk o neonorvegian, un dels dos estandards de la lenga norvegiana que se fonda suls parlars de l’oèst del país, los mai luènh de l’influéncia danesa. Lo nynorsk, lo desvolopèt lo lingüista Ivar Aasen en tot preconizar un norvegian estandard mai pròche de l’anciana lenga dels vikings, per tal que la lenga foguèsse tostemps un remembre viu de l’istòria e de l’identitat dels norvegians. Es emplegat pel 12% de la populacion, çò es mièg milion de personas.

L’autre estandard es lo bokmål o lenga dels libres, qu’es l’adaptacion norvegiana del danés escrich. Lo bokmål lo desvolopèt Knud Knudsen, e es concebut per rebatre la lenga informala de las classas mai ricas. Aquel modèl de lenga es associat a l’urbanitat, a la joventut e a la modernitat e ten una dimension sociala importanta. Es emplegat per 4 milions de personas.

La causida de Fosse de prene lo nynorsk coma lenga d’escritura es pas solament lingüistica mas una declaracion d’identitat e de preservacion de la diversitat, coma o remembra la cronicaira brasilièra Monica de Bolle. Sèm convencuts que la capacitat qu’a Fosse de contar d’istòrias en furgant dins d’emocions prigondas es deguda, mai que mai, a la lenga que l’a causida el per o contar. Tanplan cresèm que ni Mistral ni Bodon serián pas estats capables d’escriure Mirèlha ni Lo libre de Catòia en una autra lenga que l’occitan.

Es important de reconéisser que la diversitat lingüistica es pas solament una question de lenga; es lo rebat de la cultura e la civilizacion d’un pòble. Presar e preservar las lengas es fondamental per manténer lo patrimòni cultural e garentir l’inclusion e lo respècte de la diversitat dins lo Mond globalizat de uèi, mai que mai dins d’estats bastits sus la volontat de destruire de culturas e d’impausar l’uniformitat. Per tant, lo prèmi Nobel de literatura decernit a Jon Fosse celèbra non pas solament son mestritge literari, mas soslinha tanben l’importància de manténer en vida las lengas e las culturas unicas del Mond. Tanben la nòstra, l’occitana.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Jordi Caldentey Manacor (Malhòrca)
1.

Los malhorquins, catalans e valencians que aimam las nòstras raïses e la nòstra identitat e que sèm pas d'acòrdi amb la deriva actuala del catalan modèrn, que cada jorn es mai près de venir un dialècte de l'espanhòl, avèm amb lo nynorsk tot un exemple a seguir.

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article