Bandièra01 1180x150: País Invisible

editorial

Minoritats de totas las colors, descolonizem la Tèrra

Minoritats de totas las colors, descolonizem la Tèrra
Minoritats de totas las colors, descolonizem la Tèrra

Lo 14 d’octòbre passat, se tenguèt en Austràlia un referendum constitucional istoric suls dreches dels pòbles indigènas per qu’aquestes aguèsson un representant que foguèsse lor pòrtavotz al parlament. L’iniciativa, totun, obtenguèt pas lo sosten majoritari dels australians. Amb la màger part dels vòtes comptabilizats, lo “non” s’impausèt per environ lo 60% dels vòtes fàcia al 40% que l’obtenguèt l’“òc”. Del temps qu’o raportàvem sus las paginas de Jornalet, nos preniam lo cap amb las doas mans e nos disiam: “Cossí va que las majoritats decidiscan sus las minoritats?”, “cossí va qu’après de sègles d’espoliacion, d’esclavizacion, d’aculturacion e d’ultraminorizacion, ara los australians d’origina europèa lor calga far un referendum per decidir se los aborigèns existisson constitucionalament?”

Lo desir de la comunautat aborigèna d'Australia per èsser reconeguda es un afar legitim, mas sustot es urgent. Pendent longtemps se son batuts, e encara se baton, intensament per superar la discriminacion e lo racisme. E ara qu’avián un petit espèr, se blòca una reforma constitucionala per una simpla question demografica. Après los aver colonizats e ultraminorizats, la majoritat decidís lor avenir. Vos imaginariatz que totes los espanhòls votèsson sus l'independéncia de Catalonha? Vos imaginariatz que totes los franceses votèsson suls dreches lingüistics dels occitanofòns, britofòns o corsofòn? E mai que la darrièra paraula l’aguèsse lo Conselh Constitucional?

Ara, lo combat dels aborigèns pren una virada. Mai que se batre per èsser reconeguts dins la Constitucion, lor cal (e nos cal) contunhar la lucha per remembrar una istòria d’invasion, d’espoliacion, d’esplecha e de mesa en ultraminoritat. E per qu’Austràlia o reconesca e ne faga una reparacion coma cal. Aquel referendum es estada una revirada, mas ara las autoritats de l’illa-continent an l’escasença d'escotar e d’aprene a partir de las errors del passat en tot trabalhar devèrs un avenir mai just per totes sos ciutadans.

E se los legeires coneisson d’autres pòbles qu’ajan patit tanplan una istòria d’invasion, espoliacion, d’esplecha e de mesa en ultraminoritat? D’unes los an exterminats, d’autres an simplament educats lors enfants a las lenga, cultura e valors dels colonizaires...

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Jòrdi Caldentey Manacor (Malhòrca)
1.

Un genocidi silencios se ven ara a la Mediterranèa occidentala per la via de la substitucion demografica: A comptar de cinc decènnis, e de mai en mai, d'avalancas infinidas d'immigrants nordafricans, sudespanhòls e, sustot, sudamericans, son assentades a Calalonha, Valéncia e las Ilhas Balearas amb de politicas economicas e urbanisticas qu'i impausa l'estat espanhòl.

Las prumieras annadas las proporcions eran integrablas. Mas ara las proporcions son gigantescas, jamai vistas a Euròpa a comptar dels transplants de populacion impausats pel genocida Stalin a Alemanha orientala e a Polonha orientala après la Segonda Guèrra Mondiala.

  • 13
  • 8

Escriu un comentari sus aqueste article