Bandièra01 1180x150: País Invisible

editorial

A69: de pan per uèi e la fam per deman

A69: de pan per uèi e la fam per deman
A69: de pan per uèi e la fam per deman

La beutat e fragilitat de la natura son al centre de nòstras inquietuds, mai que mai ara que començam de viure las consequéncias de l’escalfament climatic. Las zònas umidas del país e los airals naturals protegits deurián èsser considerats coma de tresaurs nacionals. A l’ora de bastir una autoestrada de peatge, coma la que son a far entre Tolosa e Castras, se pausa totjorn lo debat sus l’equilibri entre lo desvolopament e la preservacion de la natura.

Sèm pas d’especialistas en environamentalisme ni quitament en desvolopament economic, mas comprenèm d’a fons las protèstas ciutadanas contra aquel projècte e mai saludam lo coratge dels militants que se baton per l’environament. A mai, los arguments “ecologistas” balhats per Atosca, lo concessionari de l’autoestrada, nos an pas brica convencuts.

Sabèm pas se l’òbra es necita pel desvolopament economic de la region, o pel desvolopament economic d’Atosca, mas si que remarcam que lo projècte se pagarà amb la destruccion de zònas naturalas preciosas e amb la dolor dels còps de matraca, dels gases lacrimogèns, de las detencions e d’autras sofrenças causadas per una polícia totjorn que mai violenta. O tornam dire, sèm pas d’especialistas, mas cresèm que se poiriá trobar d’alternativas mai sosteniblas e mens invasivas coma lo melhorament de las estradas existentas o l’investiment en transpòrts en comun eficaces.

Cal remembrar que la zòna umida del Testet se defendèt après d’annadas de lucha e la mòrt de Rémi Fraisse, un jove tolosan tuat perque Manuel Valls, alavetz primièr ministre, e Thierry Carcenac, lo president del departament de Tarn, avián mandat defendre un talhièr, que la justícia finiguèt que declarèt d’utilitat non publica. Ara sembla que l’administracion a pas res aprés e que contunha de governar non sabèm per qual.

Per nos resumir, la bastison d'una autoestrada dins un airal de natura protegida es una question complèxa que requerís una reflexion prigonda e una consideracion màger. Cal equilibrar lo desvolopament amb la preservacion de nòstras zònas naturalas mai presadas. L’avenir de nòstres felens e la santat del país e de la planeta dependon de las decisions que prendrem uèi.

Etiquetas

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article