Bandièra01 1180x150: País Invisible

editorial

Amb los agricultors mas per l’ecologia

Amb los agricultors mas per l’ecologia
Amb los agricultors mas per l’ecologia | Ed JONES / AFP

Las protèstas dels agricultors an capitat a paralisar tot l’estat francés, an blocadas las principalas autoestradas e son quitament arribadas de barrar d’accèsses a París. Aquelas protèstas comencèron en Occitània e Catalonha del Nòrd, se son estendèron dins tot l’estat e endacòm mai, dont Alemanha, Grècia, Polonha, los Païses Basses e Lituània. L’indignacion dels païsans es provocada per lor precarietat e l’aument de las taxas. Las causas del malèsser son de bon comprene: eles, que trabalhan la tèrra e noirisson lo país, son lasses de l’excessiva burocracia e de l’imposicion de nòrmas que los protegisson pas. En consequéncia, lor protèsta es sostenguda majoritàriament pels ciutadans, çò rapòrta Le Figaro. La còla de Jornalet comprenèm plan lors chepics e sostenèm plan lors revendicacions. A mai, metèm nòstras paginas a la disposicion dels païsans en lucha que voldrián raportar e comunicar lor combat en lenga occitana.

Aquò dich, volèm tanplan saludar una analisi de Reporterre, que mòstra cossí s’es volgut instrumentalizar aquelas protèstas per tresmudar l’ecologia en boc emissari de la colèra agricòla. Aquel article demòstra que lo vertadièr problèma es pas tant la transicion ecologica coma la manca de rendements. Se compren plan que la frustracion dels païsans arribe après l’acumulacion de nòrmas sens proteccion adeqüata pels agricultors. A mai, aquela sensacion es intensificada pel refús del finançament de l’agroecologia e l'escàs sosten economic del govèrn per l'agricultura ecologica. De fach, totòm reconeis lo malèsser social e economic, mas los agricultors en general e los ecologistas n’interprètan las causas de manièra diferenta: aquestes denóncian las politicas dels govèrns del temps qu’aqueles veson dins l’ecologia un boc expiatòri perfièch.

Davant aquela situacion, es crucial de cercar d'alternativas que reconcílien lo benèsser social e los besonhs ecologics. La Confederacion Païsana desira que s’enebisca la venda dels produches agricòlas jos lor prètz de còst. Lo sindicat apara mai de regulacion e una melhora remuneracion, dont un salari minimal garentit. Aquelas mesuras, defendudas tanben pels partits de l'esquèrra ecologista, poirián liberar los agricultors de la pression de las politicas neoliberalas e dels acòrdis de liure comèrci que pòrtan tòrt a lors revenguts. “L'esquèrra deu èsser al costat dels agricultors, fàcia a l'Euròpa neoliberala, a la Macronia e a las indústrias agroalimentàrias” çò soslinha la deputada “insomesa” Aurélie Trouvé, agronòma de formacion, que fa lo parallèl amb los Gilets jaunes. “Tot aquò es compatible amb nòstras revendicacions ecologicas”, çò precisa.

 

 

 

 

 

 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Delbòsc
2.

Errata.
Amb l'occitan mas per l'ecologia. Es d'obsession. Ambe'ls agricultors !
Mon pseudo Delbòs -----> Delbòsc.
Excusatz.

  • 0
  • 2
Delbòs
1.

Amb l'occitan mas per l'ecologia... En tot cas contra los ecologistas !
Los ecologistas representan la fòrma extrèma del boboïsme, l'asirança e lo mesprètz de las classas popularas indigènas (compensada per un amor irracionau de las classas popularas importadas o musulmanas). Las proposicions dels ecologistas son per far pagar als paisans la « transicion ecologica ». Aquí perqué los ecologistas, coma grop anti-popular, son objectivament de dreta.
Los ecologistas influents a Brussèlas son en realitat d'anti-ecologistas. Ambe de nòrmas maximalistas, vòlon remplaçar la produccion locala per una produccion exteriora, puslèu pus catastrofica ecologicament, mes importada ambe en mai lo transpòrt e sa contribucion a la pollucion. Los ecologistas son tanben immigracionistas, sense veire que l'accion pus eficaça per l'environament es l'arrèst de l'immigracion. La fugida de las vilas islamizadas e africanizadas per d'indigènas, generalament de las categorias mejanas o popularas, en cèrca d'Euròpa, mena a una rurbanizacion ecologicament catastròfica. Dins los païses musulmans e/o africans, la perspectiva de l'emigracion en Euròpa empacha la feconditat de baissar (de còps, tòrna montar dempuèi las annadas 2000 !) : perqué se privar puèi que i aurà totjorn una ressorsa ?
Per aquelas rasons e probablament d'autras, lo combat ecologic se fa (quand òm es d'esquèrra encara mai) contra los ecologistas.

  • 10
  • 3

Escriu un comentari sus aqueste article