capçalera biera tobiers

entrevista

«Sens lenga pòt um contunhar de parlar d’identitat e d’avenir?»

ensenhaire, lingüista, toponimista e escrivan

Ives Lavalada: «Sens lenga pòt-un contunhar de parlar d’identitat e d’avenir?»
Ives Lavalada: «Sens lenga pòt-un contunhar de parlar d’identitat e d’avenir?» | Jaumeta Beauzetie

Après sa granda contribucion als estudis lingüistics e toponimics occitans, mai que mai de Lemosin, Ives Lavalada nos suspren amb la publicacion d'un libre de contes d’Irlanda publicat en çò de l'Union Occitana Camila Chabaneu (UOCC), associacion culturala del País Nontronés. Per ne saber mai, Jaumeta Beauzetie, de l'UOCC, a fach una entrevista de l’autor.
 

 

 

Aguei ‘gut revirat un conte d’Andersen; e un viatge en Irlanda m’a convidat a entrar dins lo monde gaelic

Setz conegut coma especialista de la lenga emb de las edicions de diccionaris, libres de toponimia e publicatz un libre de contes, coma quò se fai? Atz vos publicat d’autres libres de contes?

 

Segur que dins çò qu’ai fach lo monde se focalizen sus los diccionaris e obluden la resta. Quilhs-quí son evidentament la basa perque dins un país occitan tot a passat per la lenga. Sens lenga pòt um contunhar de parlar d’identitat e d’avenir? Hep brezhoneg Breizh ebet: sens breton, pas de Bretanha; e los bretons an plan rason. Mas una cultura se deu pas limitar a la sola lexicografia. La paraula, escricha o ben orala, deu pas ‘ver de frontiera. Limitar l’usatge de l’occitan a sa dimension territoriala es facilitar son embarrament eventuau. Nòstra situacion culturala nos balha doas armas, lo francés e l’occitan, quitament per quilhs que son a s’occitanizar. Las doas nos deven servir; e l’universalitat de la cultura occitana nos deu menar au dialògue de las culturas. Ai totjorn pensat entau (ma formacion l’i es queraque pas per ren). Qu’es maitot un afar de volontat personala e de consciéncia. En 1992, faguei una adaptacion dau libre sacrat daus maias; un jorn aguei l’eideia d’escrir 500 nuveus proverbis (en occitan, francés e espanhòu); puei de trabalhar a doas edicions bilingüas d’Òdas de Pablo Neruda, en partir de l’espanhòu; puei d’adaptar en òc e francés un grand roman brasilier, en partir dau portugués. Per çò qu’es daus contes, aguei ‘gut revirat un conte d’Andersen; e un viatge en Irlanda m’a convidat a entrar dins lo monde gaelic. A chasque còp qu’es una nuvela aventura; dins l’intimitat d’un pòble; una autra prigondor d’umanitat a transmetre. L’adaptacion a l’occitan lemosin demanda de l’audàcia e un engatjament que nos enrichesís.

L’elaboracion daus Contes Irlandés m’a tengut a l’òbra pendent unes 6 mes

Se vos fatz tot vos mesme, mesa en pagina, fòtos, etc.? Quò deu prene beucòp de temps

 

Qu’es ben entau que quò se passa; dempuei totjorn: chausida, escritura, presentacion, illustracion. L’imprimeire se charja dau tiratge; l’editor es l’intermediari; a condicion de los trobar… Un miracle. E tene beucòp a la qualitat de la lenga, de l’expression; per daus textes que poden servir en public, dins daus cors de lenga; punt de despart per d’autras creacions individualas, perqué pas? L’elaboracion daus Contes Irlandés m’a tengut a l’òbra pendent unes 6 mes. Un còp fach lo pretzfach, la gròssa dificultat es de trobar daus legeires per ‘chaptar las edicions e permetre de compensar, en partida solament, los despens engatjats. Vesem ben que la gent se balha pas de garda dau chamin segut per arribar a l’edicion…

 

Perqué atz vos chausit l’Union Occitana coma editor?

 

Simplament perque l’i a bela pausa que coneisse sos animators; dau monde que respecten mon trabalh e ma persona; daus militants occitanistes vertadiers. Perque sei membre de l’associacion. E que, emb l’ajuda financiera dau CLEO, prumiera associacion occitana nascuda en 1970, qu’era aisat e naturau de poder menar a bona fin daus projectes.

 

 

 


LAVALADA, Ives. Contes irlandais / Contes d’Irlanda. Union Occitane Camille Chabaneau, 2023. 13 contes bilingües illustrats. 214 paginas. 25 èuros, mandadís comprés.

De comandar a l’UOCC: +33(0)5 53 60 76 99 o ben +33(0)5 55 33 10 48.

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: JORNALET 2025

Comentaris

lachaud
2.

Me sei servit belcòp daus libres de yves Lavalada per aprener l'occitan e l'escriure.
Me sovene d'una petita peça de teatre que Panazò, un contador jornaliste que fasia de las cronicas a la radio e la television en occitan plan coneigut en limosin, tot coma la jaumeta Beauzetia, que passava dins un ptit borg de campanha. . I eram mas una dietzena de personas; I avia lo Ives e los autres eran daus paisans tradicionaus. Apres la peça los paisans contavan que, eus, sabian parlar l'occitan, que quò era lòr occitan pas los daus intelectuaus.
Una petita votz, aquela de Lavalada respondia : "suffis pas de lo parlar, aura fau lo transmettre."
Los paisans avian dich que la terra era un mestier de creba la fam e que falia far de las estudis per aver una bona plaça quite a parlar frances e quitar la campanha.
En vila troberan una propaganda que disia ; " fasetz dau torisme e la region era aquela ente lo(a)s dròlle(a)s de paisans eran nascuts.
Dins aquela direccion la region faguet un parc regional copat de las raiçs occitanas maugrat l'eforç de quauques occitanistes per i far passar un pauç d'occitan.
L'òm es totjorn emben l'esquerra dins aquala mesme politica en matiera d'occitanisme.
Mas, la politica es mas un discors e lo discor pòd se cambiar.

  • 3
  • 0
Jiròni B. Sent Liunard
1.

Adiu v'autras-es,
Mercés per quela entrevuda.
Me sembla que i a 'na error 'quí :
"Sens lenga pòt un" : Sens lenga pòt um

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article