Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

De far d’exercici fisic demesís lo risc d’atacas cardiacas

De far d’exercici fisic pendent 6 ans entre las edats de 50 e 70 ans a de beneficis sens nombre per la santa umana

| Franck Michel
Es un nòu estudi scientific polemic que, de segur, provocarà fòrça discussions dins la comunautat scientifica e al delà. I a de mètges que defendon qu’a una cèrta edat es melhor per la santat de far mens d’exercici fisic. Sustot a partir de 60 ans. D’autres totun aparan çò de contrari. E ara arriba un estudi polemic: 6 ans d’exercici fisic malgrat l’edat demesisson las atacas cardiacas.
 
Es plan sauput que la conclusion medicala serà pas gaire aimada per las personas sedentàrias. Mas las donadas son aquí per èsser utilizadas e melhorar la santat de las personas. L’estudi soslinhèt qu’aquò se produtz mai que mai se l’exercici fisic es fach amb moderacion e pendent l’edat mejana de las personas: las atacas cardiacas an luòc perque que lo còr es pas arribat de pompar la sang de manièra cronica. E de far d’exercici fisic pendent 6 ans entre las edats de 50 e 70 ans a de beneficis sens nombre per la santa umana.
 
“I de mai en mai de personas que patisson d’atacas cardiacas pr’amor que vivon mai longtemps  —çò diguèt Roberta Florido, del Centre Johns Hopkins per la Prevencion de las Malautiás Cardiovascularas–. La medecina pòt pas ajudar a prevenir la lucha contra las atacas de còr abans que se produgan. E los medicaments qu’existisson son per ajudar a sonhar las personas après una ataca cardiaca, pas abans. Per ansin es tant important de far d’exercici fisic malgrat l’edat”.
 
 
Un estudi qu’a esperat 19 ans
 
L’estudi es estat fach amb mai d’11 351 benevòls qu’avián en mejana 60 ans, e comencèt se far en 1989. Los participants foguèron observats pendent 19 annadas a travèrs d’enquèstas regularas qu’analisavan lor nivèl d’activitat fisica.
 
Segon las resultas de l’estudi, las personas que diguèron d’aver fach mai d’exercici fisic pendent aquel periòde avián reduch lo risc de patir una ataca cardiaca del 31% per rapòrt a aqueles que reconeguèron qu’avián una febla activitat fisica regulara.
 
Aquò tanben pòt èsser dich d’una autra manièra: las personas que diguèron d’aver reduch amb l’edat l’activitat fisica regulara pendent aqueles ans patiguèron un risc aumentat de fins al 18% de patir una ataca cardiaca. (Legissètz la seguida).




 
Aqueste article es  publicat dins Sapiéncia, la revista occitana de divulgacion scientifica, amb la quala Jornalet a un acòrdi de cooperacion. Podètz legir l'article entièr aicí.






abonar los amics de Jornalet

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Mèfi ! 31
3.

Fasètz l'amor amb moderacion. Se recommenda le pòrt del cardiometre al lieit...

  • 0
  • 0
JC D
2.

#1 Ciorantonet, obludatz quauquaren filh de lop, e se suicidar ? Sei d'avis que tot enfant que nais, li deurián balhar una pilula de cianura per cas que puesche pas sufrir quela vita, çò que se pòt aisadament compréner de tant la vita, qu'es suvent 'na brava merda. Totparier, los que viven, segur qu' aiman mai viure tant en bona santat tant coma possible, manca que mancan suvent de coratge per far de sòrta e, non pas far d'exercici, te cresen trobar daus palliatius per taschar mejan de 'nar pas tròp mau coma l'alcòl o autras fadesas que los menaràn pas forçadament à la mòrt, çò que seriá queraque 'na liberacion, mas ad un estat de leguma, o ben paraplegic, o sabe-ieu que de mai... per exemple après un AVC ou ben 'na crisi cardiaca. Non, los que te disen que fau ben murir de qqr, qu'es suvent los, coma lo pseudo Cioran, qu'an pas enguera de problema de santat.

  • 2
  • 0
Emil Cioran
1.

Las doás causas que mièlhas demesisson lo risc d'atac cardiac son :
1) D"èsser pas jamai nascut
2) D'èsser ja mòrt, esportotiu o non

  • 1
  • 2

Escriu un comentari sus aqueste article