Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

La justícia espanhòla a condemnat lo govèrn de Catalonha de 2014 a una multa de 4,9 d’èuros

Los jutges los considèran responsables de l’organizacion d’una consulta populara lo 9 de novembre de 2014

La justícia espanhòla a condemnat qualques membres del govèrn de la Generalitat de Catalonha actiu en 2014 a una multa de 4,9 milions d’èuros. Los considèran responsables de l’organizacion d’una consulta populara lo 9 de novembre de 2014. Los condemnats son l’èx-president de la Generalitat, Artur Mas, l’èx-vicepresidenta de son govèrn, Joana Ortega, l’èx-ministra regionala de l’educacion, Irene Rigau, e los responsables Lluís Bertran, Josefina Valls, Jaume Domingo, Ignasi Genovès, Jordi Vilajoana e Teresa Prohias.
 
La senténcia, prononciada diluns passat, conclutz que, en cas qu’un dels condemnats se declare insolvable, es Artur Mas que deurà pagar la totalitat de la multa. Aqueste a totes sos bens sasits dempuèi decembre passat fins que se pague la multa o se resòlga l’apelacion.
 
Ara los condemnats pòdon far un recors dins una procedura que pòt durar almens dos ans. VilaWeb publica un rapòrt detalhat de tota la procedura.
 
Los condemnats deuràn pagar los 4,9 milions d’èuros quand la senténcia serà ferma après totas las apelacions. E mai se preveja a la fin del procès de recórrer a la Cort Europèa dels Dreches Umans d’Estrasborg quand totas las vias judiciàrias espanhòlas seràn agotadas. En cas d’alargament, recuperarián lors bens sasits.
 
La senténcia, prononciada per la Cort dels Comptes, arriba un an e mièg après que foguèron ja condemnats. Concretament, Artur Mas èra ja condemnat a dos ans d’ineligibilitat e a una multa de 36 500 èuros, Joana Ortega —coma cooperatritz indispensabla del “delicte”— a un an e nòu meses d’ineligibilitat e una multa de 30 000 èuros, e Rigau a un an e mièg d’ineligibilitat e una multa de 24 000 èuros. Parallèlament, s’èra tengut tanben un procès contra Francesc Homs, que deguèt quitar d’èsser deputat al parlament espanhòl.
 
L’eveniment participatiu pel qual los an jutjats e condemnats foguèt una mobilizacion istorica en Catalonha e en Aran, que consistiguèt en una consulta sus l’independéncia del país, e mai foguèsse enebida per l’estat espanhòl. La consulta se tenguèt dins d’escòlas publicas e foguèt organizada per l’executiu amb l’ajuda de benevòls e de las associacions independentistas.
 
 

 
 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Zefirí
2.

Dins lo vòstre títol parlatz d'una esmenda de « 4,9 d’èuros » . Aquò fai pas tant car qu'aquò !
Voliatz puslèu díser « una multa de 4,9 MILIONS d’èuros »... non ? ;-) ;-) ;-) ;-)

  • 1
  • 0
Aristòtol
1.

Una *multa de cinc milions d'euros per delicte d'opinion ? Son venguts complètament calucs ? Cal la sasir lo tribunal penal internacional, lèu lèu…

  • 6
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article