CAPÇALERA: CONGRÉS AMIC
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 21 d'octòbre

Actualitats

Dijòus, 4 d'abril de 2019, 03h00 Cultura,Politica,Reportatge,Societat

Lengadòc > Lengadòc Bas > Narbonés

La filosofia al servici de las questions dels pòbles minorizats

Segon Michel Tozzi, la filosofia pòt ajudar los movements de lenga e cultura regionalas en menant lo mond a discutir e pensar


Comentaris 3 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (8 vòtes)
carregant En cargar


Dins l’encastre dels “Dimècres a l'Ostal”, lo 27 de març se realizèt a l’Ostal Occitan de Narbona una serada de filosofia sul tèma “Se sentir occitan, que vòl dire aquò”. Balhada per lo filosòf e professor Michel Tozzi, la charradissa mesclèt l’experiéncia de Tozzi amb los testimoniatges del public convidat a participar.
 
Segon Michel Tozzi, la filosofia pòt ajudar los movements de lenga e cultura regionalas en menant lo mond a discutir e pensar, coma foguèt lo cas d’aquela serada organizada per Convergéncia Occitana Narbonesa. Una autra possibilitat de tèma seriá lo de filosofar sus l’interès d’inscriure sos enfants dins una escòla Calandreta, Diwan o Bertsu, per exemple. Coma d’autres professionals, Michel es d’acòrdi qu’“amb lo banh lingüistic, l’enfant s’impregna d’una autra lenga e son bilingüisme lo va ajudar per aprene mai aisidament una tresena lenga.”
 
 
E per los adultes?
 
Lo public present a la serada “Se sentir occitan, que vòl dire aquò” èra compausat sonque d’adultes, mai que mai  d’estrangièrs que se considèran occitans e que se dison amoroses d’aquesta tèrra. En lor quasi-majoritat son d’afogats de l’entorn occitan.
 
En mai de l’espandiment intellectual que balhan las aquisicions lingüisticas, conéisser la lenga e l’istòria del territòri es un factor determinant dins lo desvolopament identitari. E doncas, dins la filosofia, se pòt trapar las explicas a prepaus de la fòrta fiertat identitària en çò dels pòbles còrs, catalan o basco: “La fiertat es un sentiment d’apertenéncia a una comunautat territoriala, lingüistica e culturala qu’a de valor per nosautres”, çò explica lo professor.
 
Mas transmetre las dimensions istoricas e socialas d’apartenéncia a un pòble se pòt pas apiejar sonque sul trabalh dels actors culturals, cal aver tanben una volontat  politica. Michel Tozzi explica que “lo ròtle de las politicas educativas e culturalas es de prene en compte aquel sentiment e de donar de mejans per difusar la lenga e la cultura.”
 
D’efièch, las politicas publicas e lo trabalh cultural caminan man dins la man per desrevelhar o far subsistir una nacion. “Reconquistar una lenga, s’apropriar sa cultura e assumir son accent es emancipator pertocant una dominacion mai que seculara”, çò conclutz lo filosòf.
 
 
 
 
Gisèla Naconaski
 
 
 
 
 

abonar los amics de Jornalet

 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

8 d'abril 23.04h

Naturalament que los filosofs poden ajudar a far avançar las ideas de la recuperacion de l'identitat occitana. E los que portan bandieras a las manifestacions dels jecs jaunes,e coma los intelectuals, coma los obriers e tots des de son loc de trabalh. Es la conciència que formam part d'una nacion que té dret de viure, e qu' ha l'oposicion de l'estat Nazicentralista de París,mas que amb amor e pedagogia podem avançar cada jorn amb lo nostre trabal. Ora e labora. Trabalhar amb amor per la no... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 d'abril 04.48h

#1 Quand parlatz dels filosòfes, sembla que parlatz de Macron e de la macronalha. E! Cal pas creire qu'un Mathieu Ricard es un filosòf! Nimai Ferry o Levy! I d'autres filosòfes qu'an plan los pès sus tèrra, mas son pas mediatizats perque desrengan.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

4 d'abril 10.12h

Lois XIV a pas jamai chausit daus filosofes per l'aidar a governar. Lo filosofe a servi a amusar la cor. Sos ministres eran scientifics, tecnicians, financiers mas pas filosofe. Quò era lo rei que fasia la filosofia. Quò es enguera vrai a nòstra epòca.
La filosofia pòd pas aidar las minoritats culturalas tant qu'es copada de las realitats economicas, socialas e politicas. S'es botada dins una gabia tròp barrada per poder interessar quauqu'un, a començar per lo pòple que manifesta ... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 7
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Editorial

Tresmudar un problèma politic en un problèma d’òrdre public

Dempuèi longtemps l’estat espanhòl refusa de resòlver politicament lo problèma politic que ten en Catalonha. Ara, après l’enòrma indignacion ciutadana ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 11
  • sol Aush 10
  • sol Bordèu 11
  • sol Briançon 11
  • sol Caors 11
  • sol Carcassona 12
  • sol Clarmont-Ferrand 10
  • sol Confolent 11
  • sol Gap 9
  • sol La Canau 11
  • sol La Gàrdia 15
  • sol Limòtges 9
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 16
  • sol Lo Puèi de Velai 12
  • sol Marselha 17
  • sol Montpelhièr 16
  • sol Naut Aran 9
  • sol Niça 17
  • sol Nimes 17
  • sol Pau 11
  • sol Peireguers 10
  • sol Rodés 10
  • sol Tolon 8
  • sol Tolosa 9
  • sol Valença 15

giny

giny

Vidèos

giny

Entrevista

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • Entà Bagergue. © Xavi Gutiérrez Riu

    Corsa Aran per sa Lengua 2014

  • © CD

    Escòla Calandreta dau Mas. Drap (País Niçard)

  • Petugon de La Boal

    Conferéncia e dedicaça de l'artista Richard Cairaschi au Musèu municipau deis Arts e Tradicions populàrias de Grimaud (Mauras)

  • Ciutat de Draoníer. © Cristòu Daurore

    Ciutat de Draoníer (Val Maira)

  • © Laurenç Revèst

    Magasin novèl de Macarèl a Sant Joan de Vedats (Montpelhierenc)

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • Uèlh de Garona. © Xavi Gutiérrez Riu

    Corsa Aran per sa Lengua 2014

  • Sud Tolosan. © Franc Bardòu

    Concors d'estiu 2012: La fotografia de las vacanças

  • Coserans: Sent Líser, Casavèth, Sent Guironç, Saurat...

  • Lo pont. © Laurenç Revèst

    Remembres de Vaquí, emission en la Vau Clusa, novembre de 2005

  • Niça vièlha en occitan niçard. © LR

    Niça vièlha en occitan niçard

  • © Celèsta Toion

    La plaja espaci de libertat? D'expression?

  • La Korrika, la corsa per la lenga basca es arribada a Tolosa

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • Conferéncia de Yan Lespoux sus las relacions occitanocatalanas en Malhòrca (11.05.2017)

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

  • © Laurenç Revèst

    De las charrièiras de Genolhac (500 m. d'altitud) al bèlvéser de las Bosedas (1235 m.)

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • Petugon de La Boal

    Conferéncia e dedicaça de l'artista Richard Cairaschi au Musèu municipau deis Arts e Tradicions populàrias de Grimaud (Mauras)

  • © Conselh Generau d'Aran

    Lo Torn de França 2016 en Aran

publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums



publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Que pensas de las senténcias de 9 a 13 ans de preson contra los nòu nauts representants independentistas catalanas?


5%



3%



92%



0%




Vots 59 vòtes

comentaris 0

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)