Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

50 ans de l’arribada de l’òme sus la Luna

Lo 20 de julhet de 1969, de centenats de milions de personas seguissián en dirècte l'eveniment per la ràdio e la television

Fa 50 ans, lo 20 de julhet de 1969, de centenats de milions de personas seguissián en dirècte, per la ràdio e la television, l’arribada de l’èsser uman sus la Luna. Atal, dins un an caracterizat  per de guèrras, de faminas, de violéncia e una guèrra freja entre los Estats Units e l’Union Sovietica, que concorrián per conquistar l’espaci, las televisions de tota la planeta mostravan los imatges dels astronautas Neil Armstrong e Buzz Aldrin a caminar sus nòstre satellit.
 
Mentre que l’astronauta Michael Collins, virava tot sol sus la Luna dins sa nau en esperant lo retorn dels autres dos, Armstrong disiá la celèbra paraula: “un pichon pas per l’òme, un pas de gigant per l’umanitat“.
 
A aquel moment, la sala de visualizacion de l’Union Sovietica aplaudiguèt l’eveniment amb entosiasme, malgrat la fòrta rivalitat. Lo cosmonauta Aleksei Leonov escriguèt: “Totòm desmembrèt qu’èrem totes de ciutadans de diferents païses de la Tèrra. Aquel moment uniguèt realament la raça umana”.
 
L’Union Sovietica aviá pausat un aparelh sus la Luna dètz ans abans.

 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

francesc palma
6.

Holliwoot gravet un video a un estudi simulant lo moment de posar lo ped a la luna. Perquè ?
Non i an tornat pus. Perquè ?

  • 2
  • 1
Bernatmm Tarba
5.

#3 E de tant de sauses que costèc, e de tant de cientifics ath trabalh,
en 50 ans d'estudis e arrecercas no an cap sabut o poscut trobar-i
ni eth Con (dera Lua) e ni tampòc eth Colhon (dera Lua) ????

  • 1
  • 0
Jan l’Aisit
4.

#3 Ah, non. La màger part que pensan que cau causir: caminar o nhaspar mastegon.
Es per aquò que i a nacions qui arriban dinc a la lua e non-nacions que se daishan morir la lenco. Lhèu Michel Sèrra qu’avè rason après tot.

  • 1
  • 0
Jan Sinistratus Cagadiu l’Aisit de la Longa Dauna
3.

L’eveniment qu’avó un impacte limitat pr’amor que’u hesón per rasons limitadas, qui èran de har la barba aus soviets. La sciéncia n’èra pas sonque un “plus”. Un còp complida la mission, per après que s’i perdó l’interès d’i anar pr’amor lo ratio còstas/profieits non valè pas.
Tant i a qu’èra ua hèita estabosidera tà totòm qui vedi enlà deu son camp de caulets. Solide que cau explorar! La sciéncia n’ei pas lo tot, mes shens la sciéncia qu’èm autant alebats com shens las arts. Lo jorn qui dàishim de cercar de compréner l’univèrs, los obscurantismes qu’auràn ganh.
E los arguments com qué “purmèr se carré encuentar deu planeta on vívem” que son ua faussa dicotomia: be pòdem har duas causas en un còp, caminar E nhaspar mastegon.

  • 2
  • 3
JP la Rapieta Sent Junian
2.

#1

Fau beleu lu tornar, ‘quel eslogan, i a 50ans dins lu temps, per ne’n sasir un brin de sinhificaci’ non ?

Sauv a desjà batre l’antifònia, ‘queriá la prumiera vetz qu’un uman se pradelava sus ‘na sola autra que la de la Terra ; vei-lu-quí beleu lu grand pas realisat de l’umanitat.
Faudriá beleu restar de totjorn tot ‘nalisar dins de las grandas eideias que ‘chaban par virar ne’n rodelon dins l’aiga.

JP Bertrand

  • 7
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article