Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

En Espanha se farà en novembre las quatrenas eleccions legislativas en quatre ans

Lo president del govèrn espanhòl en foncions a afirmat que lo conflicte amb Catalonha èra una de las principalas rasons de la crisi politica

L’estat espanhòl organizarà tornarmai d’eleccions legislativas lo 10 de novembre venent, davant l’impossibilitat d’arribar a un acòrdi de govèrn amb lo resultat obtengut dins lo darrièr vòte lo 28 d’abril passat. Seràn, doncas, las quatrenas eleccions legislativas en quatre ans.
 
Lo president del govèrn en foncions, Pedro Sánchez, obtenguèt en abril passat una majoritat simpla. Per far un govèrn, ensagèt de cercar lo sosten de la drecha de Ciutadans e del Partit Popular en refusant lo sosten dels independentistas catalans. Puèi temptèt de pachar amb l’esquèrra de Podèm. Amb cap de formacion es pas arribat a un acòrdi.
 
Las longas negociacions amb Podèm an pas agut cap de possibilitat de reüssir, car lo partit socialista (PSÒE) de Sánchez a impausadas de condicions qu’èran quitament umiliantas. De mençonar que los sondatges preveson de melhors resultats pel PSÒE, e per ansin lo president del govèrn espanhòl a preferit de prene de risques per melhorar sos resultats.
 
 
La crisi de Catalonha
 
Dins sa compareissença que faguèt dimars per anonciar las nòvas eleccions, afirmèt que lo conflicte de Catalonha èra una de las principalas rasons de la crisi politica. “Mon dever es de defendre l’interès general del país, de protegir Espanha, e es çò que m’a calgut far. Espanha a de besonh d’un govèrn estable, coerent, non compartimentat ni paralisat, ni encara mens ipotecat. Cal un govèrn capable d’afrontar los enjòcs, transcendents, que vendràn. D’enjòcs coma la correccion de las injustícias socialas, l'egalitat de las femnas, mas tanben de menaças conjoncturalas, coma lo Brexit e coma las consequéncias politicas de la senténcia del jutjament contra lo procès [independentista catalan]. Nos a semblat totjorn clar que caliá preservar l’òrdre institucional, l’estat autonomic e la sobeiranetat nacionala”, çò diguèt en referéncia a Catalonha.
 
Sánchez insistiguèt tant sul besonh de donar una responsa a “las consequéncias politicas” qu’aurà la senténcia del jutjament contra los elegits independentistas catalans, que quitament finiguèt que diguèt que la senténcia seriá publicada dins lo mes d’octòbre, en contravenent atal a la separacion del poder politic amb lo poder judiciari.
 
Cal tanben mençonar que Sánchez a afirmat divèrses còps qu’es dispausat a far aplicar un còp de mai l’article 155 per prene lo contraròtle de las institucions de Catalonha e Aran, per complaire al Partit Popular e a Ciutadans e obténer una abstencion a l’investidura que l’auriá fach president. Dins aquel sens, Ciutadans a ensajat un darrièr còp de pachar amb lo PSÒE tres condicions: desfar l’acòrdi de govèrn de Navarra, arrestar la pojada dels impòstes e aumentar la repression en Catalonha. Pasmens, lo PP jonguèt pas l’acòrdi. Los sondatges preveson una fòrta casuda de Ciutadans e una recuperacion del PP.


 
 
 


 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Òlo Pujòlo
3.

Abans hèvem vacances cada an e votàven cada quate. Ara qu’ei ath contrari

  • 5
  • 0
Pitaluga
2.

Aquel arlèri acusa Podèm de lo daissar pas governar quand a dich non a tota proposicion -mai que rasonabla- d'Iglesias. Es coma lo Macron: lo dialòg consistís a que TU reconoscas que soi IEU qu'ai rason e e daisses far a mon idèa, es adire a l'idèa ultraliberala qu'es mon nòrd e mon guida.

  • 8
  • 0
francesc palma
1.

Un mal jugador de basquet del Ramiro de Maeztu de Madrid e un negat per la politica. Arruix !

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article