Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Lo govèrn d’Aragon contunha d’escafar l’aragonés e lo catalan de sa legislacion

Lo govèrn autonòm d’Aragon reforma la Lei del patrimòni en fasent un emendament a la Lei budgetària, ont suprimís las mençons a l’aragonés e al catalan

Dolores Serrat e Javier Callizo son a presentar la “Lei sens lengas”
Dolores Serrat e Javier Callizo son a presentar la “Lei sens lengas”
Lo govèrn autonòm d’Aragon a fach un autre pas per escafar tota traça de legislacion ont aparescan los noms de la lenga aragonesa e de la lenga catalana. Aqueste darrièr atac l’an fach d’amagat, en inclusent un emendament a la Lei budgetària de 2015, que modifica la Lei del patrimòni cultural d’Aragon de 1999.
 
Lo tèxt anterior, aprovat ça que la per un govèrn qu’èra ja menat per lo Partit Popular (PP) e lo Partit Aragonés (PAR), amb lo sosten de totes los autres partits que i aviá alavetz a las Corts d’Aragon, disiá:
 
“Article 4. lengas minoritàrias.
 
L’aragonés e lo catalan, lengas minoritàrias d’Aragon, dins lo domeni de las qualas se compren las diferentas modalitats lingüisticas, son una riquesa culturala pròpria e seràn especialament protegidas per l’Administracion.”
 
La redaccion novèla de l’article, dempuèi l’emendament del govèrn, ditz:
 
“Article 4. Lengas e modalitats pròprias d’Aragon.
 
1. En mai del castelhan, Aragon ten coma pròprias, originalas e istoricas las lengas aragonesas amb lors modalitats lingüisticas d’emplec predominant dins las airas septentrionala e orientala de la Comunautat Autonòma.
 
2. Constituisson lo patrimòni lingüistic aragonés totes los bens materials e immaterials d’importància lingüistica reliats amb l’istòria e la cultura de las lengas e modalitats lingüisticas pròprias d’Aragon.”
 
Ansin contunha una politica ont an decidit de suprimir tota mençon de l’aragonés e del catalan, amb los noms scientifics, reconeguts per tota la comunautat filologica e lingüistica del Mond. Aquela politica ten son senhal major dins la novèla “Lei sens lengas”, que desfà l’anteriora Lei de las lengas, ont se fasiá de pichons passes endavant per la normalizacion legala de las doas lengas.
 
Mas, tanben, i a agut d’autres actes polemics coma la fusion dels prèmis Arnal Cavero e Guillem Nicolau, qu’entraïnèt lor supression de fach, o lo darrièr episòdi dins un collègi de Mequinensa (Franja catalana) ont se remplacèt lo cors de catalan per un cors d’“oriental” (“LAPAO”, “lenga aragonesa pròpria de l’aira orientala”, nom amb lo qual lo govèrn aragonés pretend renomenar lo catalan).
 
Cal remarcar, maitot, que la Lei del patrimòni cultural de 1999 s’èra aprovada amb Javier Callizo, del PAR, coma conselhièr de la cultura, e qu’actualament ocupa lo pòst de director general del patrimòni cultural.
 


Aqueste article es adaptat del jornal aragonés Arredol, amb lo qual Jornalet a un acòrdi de collaboracion.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Felip Martèl Montpelhier
22.

#5 Parlo de partits (un partit en fach) que son au poer amb doncas de capacitats d'accion ; veirem los autres quand l'i serèn.

  • 0
  • 0
J
21.

#6 Es negacionisme és un resultat de da poiltització. És el que passa quan se polititza sa cultura. Per un costat se consideren ses variants lingüístiques aragoneses com a català i per s'altre no se vol admetre que es català és una variant lingüística amb una elaboració ortogràfica distinta.

Crec que no costa res adaptar-se a l'ortografia actual de la llengua catalana. Jo també podria escriure les coses tal qual les pronuncio però no ho faig. Pots escriure lingüístiques i després, oralment, pronunciar al principir una ll.

"Io també podria ascriure les coses tal cual les pronúnsio pero no u fatx."

  • 4
  • 1
Xesc Ciutat de Mallorca
20.

Jaume lll as de procurar açí escriure en occitan, ja que tu dius que és lo mateix, doncas lo sabràs escriure. Lo pp a un odi cap a lo catalan malaltissa, se sias mallorquí ja ho saps ben. La primera causa que cal aprene és posar pas un "ê", perquè ni en occitan ni en català n'i a pas. La "y" tampauc existeix en las duas lengos. Politització e pas politsació.Pas llingüístiques sinó lingüístiques. Ont as parés a escriure,que és una elaboracion ortogràfica distinta teva?

  • 2
  • 2
Jaume II Mallorca
19.

Es negacionisme ês un resultat de sa politsació. Ês lo que passa quand se politisa sa cultura.Per un costat se consideran ses variants llingüistiques aragonesas coma catalá y pe s'altre no se vol admetre que es catalá ês una variant llingüistica de s'occitá amb una elaboració ortográfica distinta.

  • 2
  • 9
Gerard Joan Barceló Pèiralata
18.

#2 S'es per dire qu'en Espanha, la drecha es pièger que l'esquèrra sus las questions (socio)lingüisticas, cal nuançar. Lo PSOE empachèt l'oficializacion de l'asturian, los anticatalanistas de Ciudadanos se dison de centresquèrra, lo nòu partit Podemos, d'esquèrra radicala (en realitat d'una esquèrra dels ans 1980, sèm luènh de la dictatura del proletariat), multiplica las declaracions ostilas a la diversitat lingüistica.

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article