Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

crotz-tolosaCreated with Sketch.GasconhaLanas e LabritBòrn

Americans dens los pinhadars

Document deu Michel Boquet que muisha los “dravaires” americans sus las aigas de Senta Aulàdia de Bòrn
Document deu Michel Boquet que muisha los “dravaires” americans sus las aigas de Senta Aulàdia de Bòrn

Cent ans a exactament, milierats de boscatèrs americans machavan dens segarias mobilas o geantas capvath las Lanas de Gasconha. Industriau tanben, la “Grana Guèrra” qu’èra ahamiada de husta. Espiada. 
 


Dempuish tres ans adara se parla pro, haut o baish, de la memòria de la “Grana Guèrra”, l’òrra Permèira Guèrra mondiau qui ensagnosèt Euròpa e quitament lo Monde dab la mobilizacion de la man d’òbra o de las tropas coloniaus dont las armadas de l’Estat francés hadóren gran usatge. Capvath lo territòri exagonau que tròban associacions qui hèn un bèth tribalh per organizar exposicions sus las consequéncias deu conflicte dens las vilas de nòste o dens las campanhas, sagnadas per la gran mortalha. Pr’amor de la pèrta deus òmis joens tombats dens las trencadas de Verdun, dens las montanhas deu Front d’Orient o sus Camin de las Damas au primtemps de 1917, pro de comunas, capvath Gasconha o alhors, desapareishóren quauquas annadas après 1918: tròp de vedoas e d’orfanins, exòdi rurau, arregropament administratiu...
 
Que cau saludar, per exemple, lo tribalh hèit, en las Lanas girondinas —a Belin-Beliet exactament— per Gilles Rosière e Bernard Chapuzet e los valents de l’associacion Courant Alternatif. Dempuish aost 2014 que hican en linha  las letras de l’extraordinària correspondéncia entre Armand Mano, paisanòt de la Gran Lana, e la soa hemna, Louise, de 1914 a 1918. L’òmi qu’estó mobilizat en aost 14 a maugrat qu’estossi un “vielh” de trenta ans. La joena hemna, dejà mair d’ua mainadeta, qu’avó a miar la bòrda mentre que lo son òmi èra partit au front. Los qui publican aqueras letras, meten tanben en linha un haish d’articles de premsa d’epòca, de mapas deus combats, de reclamas pègas (bandas moletièras, camas o bras artificiaus, potingas miraculosas per “nostes soldats”) e quauques petits dossièrs sus la vita landesa pendent aqueras annadas de sofrença. N’es pas grana literatura, solide, mes que s’amerita un bèth còp de capèth percé qu’aqueras letras sòrten deu desbromb la vita deus “Peluts”, los “petits, los qui cargats de tèrra, e marchavan tostemps shens comprener perqué…”, com dens la tirada escrivuda per lo felibre bearnés Jan deu Sabalòt (Jean-Baptiste Gastellu-Etchegorry, 1896-1981), dens la soa pèça de teatre titolada Marieta l’auseròta, e hicada en musica peu grop Los de Nadau dens los ans 1980…
 
 
Hami de bòi
 
Dens lo departament de las Lanas, un aspècte particular de la Grana Guèrra a mobilizat quauques cercaires, la preséncia de soldats boscassièrs canadians e sustot estatsunidencs arribats entà copar milierats e milierats de pins. Qu’es en particular lo sénher Michel Boquet, de Mamisan (País de Bòrn) qui a tribalhat lo subjècte. Engenhaire retirat de l’industria espaciau, qu’a lo sens de la precision e de l’exactitud; qu’a donc putzat dens las archivas, susquetot estatunidencas, per trobar ua rica documentacion[1].
 
Quan, a la fin de 1914, s’acaba la guèrra dita “de movement”, las armadas s’entèrran. Dens la pèira e la hanga de las termièras de Champanha e de Lorena, suus platèu de Picardia, dens las paluds de Flandras o quitament dens las seuvas d’avets de Vòges, que cavan trencadas e bastivan “cagnas” (mot tirat deu vietnamian: abrics rudimentaris dens lo jargon militari). Que cau pro de husta e de bòi en generau per fabricar caishas de municions, taulats d’artilheria, planchats, traps e piteraus, ponts e pontics de fortuna, margues d’atrunas, cròças de fusilhs, carretas o …tahucs.
 
Los Estats Units deu president Wilson s’engatjan dens lo conflicte en abriu 1917. Com las tropas deu Reiaume Unit qui an dejà mobilizats boscatèrs canadians, especiaument pro de “Canadians francés” de Quebèc, l’US Army  manda unitats de l’Engèni boscassièr en França on ne mancan pas las bèras seuvas. Los pinhadars de las Lanas de Gasconha, largament espandits dempuish las annadas 1850-1870, representan ua resèrva màger. Sus uns 19 700 boscatèrs americans vienuts en França en 1917-1919 (los darrèrs que deishan lo sòu european evidentament quauques mes après l’Armistici deu 11 de noveme 1918), quasiment la meitat son en las Lanas de Gasconha. Lo quartièr generau es establit dens las …arenas monumentaus de Dacs. N’es pas lo temps d’organizar corridas de toros bravos a la mòda espanhòla suu sable de las arribas d’Ador! L’estat major e los simples boscatèrs “aliats” campan dens tendas a duas “aigas”, las famosas tendas “canadiennes” deu camping de l’epòca eroïca deus començaments deu torisme en plen aire.
 
 
Gargantas anglofònas
 
Lo territòri lanusquet es dividit en companhias e districtes de Forestry Engineers. Dens lo sol País de Bòrn, 4800 òmis estacionan dens camps importants a Parentís (quartièr Eslèirs), a Pontens (lòcdit Bellevue), a Mamisan, a Aurelhan (batejat  O’Ryan per las gargantas anglofònas) o a Senta Aulàdia (“Sainte-Eulalie” comuna batejada Ukulele per las medishas gargamèlas). Per aquera darrèra petita comuna, tròban dens las archivas un filmòt on veden boscatèrs americans qui hèn dravar los bilhons suu “corrent” de Senta Aulàdia, l’arriu que junh los estanhs de Biscarròssa-Parentís e d’Aurelhan. Qu’i avè quitament ua pinassa bricolejada que, de Mamisan estant, partiva recuperar las troncas au miei de las andadas de la Mar Grana… Dens la petita comuna de Biars (Bias, en francés) èra estacionada la sola unitat compausada de boscatèrs negres americans, mentre que, quan comencèt la formacion de las companhias forestièras (32 camps de preparacion suu territòri deus Estats Units), lo comandament volè unicament engatjats o GI blancs…
 
Horrugant dens las estatisticas, lo sénher Michel Boquet calculèt que sus 1,5 million de pins abatuts dens las Lanas, 495 000 n’estóren dens lo País de Bòrn. De Mamisan, dependèvan tanben petitas unitats deu costat de la Gran Lana (Sabres, Sòra) on machavan boscatèrs d’Otra-Atlantic alimentant las seguerias mobilas.
 
Las companhias de l’engèni boscassièr de l’US Army aplicavan evidentament los metòdes de l’engenhaire Frederick W. Taylor (1856-1915), conceptor de l’organizacion scientifica deu tribalh. Eficacitat americana (vapor e sustot electricitat, petits camins de hèr, passapertots o arpans mei eficaç e segas circularas dab caishaus amovibles…) e rendament assegurat! De que enlobar e har sauejar los industriaus e proprietaris landés – notables o “Mossurs” en majoritat – qui hadóren bèths ahars, devath lo contraròtle deu comitat especializat deu Ministèri de la Guèrra. Qu’an comptat decap a 600 contractes de “grat a grat “signats en País de Bòrn. L’un deus mei grans obradors qu’estó lo gessit de la brusla (incendi) memorable deus 5 e 6 de seteme 1918. Lo huec cramèt 12 000 ectaras de pinhadars a Pontens, Gastas, Parentís… Consequéncia indirècta de tota aquera intensa expleitacion: pro de pins gemats , en produccion, dispareishóren. Vertat que pro d’òmis, gemièrs de profession (bordèrs-gemièrs o obrièrs d’estat dens las seuvas domaniaus de la còsta) èran suu “front”, luenh deu país.
 
Que calè quauques distraccions taus òmis: que parlan de bòxa, de basket ball, de jazz, cò disen, de teatre… Enfin, qu’i avó quauquas neishenças, quauques mes après, o quitament quauques maridatges. Lo charme d’aqueths boscatèrs americans, prims e gualhards, ne desplasèva a las gojatas lanusquetas.
 
 
 
 
Joan-Jacmes Fénié
 
[1] Qu’a publicat un bèth article dens lo Bulletin de la Société de Borda (1r trimestre 2016) e que harà ua conferéncia lo divés 15/09 (18 h) aus Archius despartamentaus de las Lanas, au Mont de Marsan.




abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

PUJOL aureilhan 65
3.

on ei passat eth commentari ?

  • 0
  • 0
PUJOL aureilhan 65
2.

Felicitacions ath Jpan-Jacmes, que mos fè descobrir aquera istoèra pro inimaginabla. Que vau cad'estiu enas Lanas mes un chic fenhant n'avia pas aprés tot aquò. Qu'è soen leijut eras cronicas deth Fenié en éSud-Oest", se 'n i pareish encara ? Que parlarè de tot açò a Radiò-Païs en Bigòrra.
Coraument, Miquèu.

  • 0
  • 0
Gerard Cairon Florentin d Albigés
1.

Mercés per aquel article sus un episòdi de l'istòria nòstra que pauc de monde coneisson . Qual sap se i a una literatura aqui-sus?

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article