CAPÇALERA2: IEA-AALO

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 23 d'octòbre

Actualitats

Dijòus, 3 d'agost de 2017, 03h00 Politica,Lenga,Istòria,Cultura

Provença > Comtat Venaicin > Comtat Venaicin

Avinhon: lo representant de la Generalitat de Catalonha parla en occitan al 150n anniversari de l’autrejament de la Copa Santa

L’aranés Jusèp M. Boya, coma representant del govèrn de la Generalitat, revendiquèt son occitanitat e faguèt una partida importanta de son discors en lenga occitana


Comentaris 16 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (9 vòtes)
carregant En cargar


Avinhon aculhissiá aquesta dimenjada la celebracion del 150n anniversari del autrejament de la Copa Santa, simbòl de la fraternitat occitanocatalana. En aquesta ocasion, de representants de la Generalitat de Catalonha e de la municipalitat de Vilanova i la Geltrú acompanhavan los delegats de la comuna d’Avinhon, del Felibritge, de la Nacion Gardiana e del Riban de Provença, demest d’autres.
 
En representacion del govèrn de la Generalitat de Catalonha, i participèt lo director general de l’Agéncia Catalana de Patrimòni Cultural, l’aranés Jusèp M. Boya, que faguèt una partida importanta de son parladís en lenga occitana.
 
 
La Copa Santa
 
Lo 30 de julhet de 1867, qualques escrivans e politicians catalans autregèron als felibres provençals una copa d’argent per los mercejar d’aver aculhit en cò lor pendent son exili Víctor Balaguer, una granda figura de la renaissença culturala de Catalonha, que s’èra opausat al govèrn de la reina Isabèl IIa d’Espanha. La copa foguèt aquerida amb una soscripcion populara facha a Barcelona e a Sabadell, e se presenta jos la forma d’un vas sostengut per un palmièr jol qual doas femnas vestidas a l’antica s’agachan amistosament: Provença e Catalonha.  Sus la copa i a dos vèrses escriches, un en catalan e un en occitan, escriches respectivament per Víctor Balaguer e per Frederic Mistral, que dison:
 

“Morta diuhen qu’es,
Mes jo la crech viva.” [1]
 
“Ah ! se me sabien entèndre !
Ah ! se me voulien segui !” [2]
 
Per commemorar l’eveniment e mai l’amistat occitanocatalana, Frederic Mistral compausèt lo celèbre imne provençal “Lo cant de la copa”.
 
 

 
 
 
 
[1] Dins la grafia normalizada: “Morta diuen que és, Més jo la crec ben viva” (mòrta dison qu’es, mas ieu la cresi ben viva)
 
[2] Dins la grafia normalizada; “A! se me volián entendre! A! se me volián seguir!”
 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1: IEA-AALO



Comentaris

31 de decembre 17.15h

#9 car ami que parles dei " barbies " arlatenco....!!!!
verai pèr que tu, de l'autre las de Rose, aco pou ti parèisse un pau d'à rèire, d'à passat tèms aquéstei chato emé sèi dentello,,,,,,, mai s'un jour venes eici, d' aquest las dou pais oucitan prouvençau, en Arles, pourras juja qu'aquéstei chato tant bello, la majo part d'entre elèi pàrlon l'oucitan courentamen coumo tu dins toun pais....pénsi qu'emé sèi jupo de sedo e sèi riban,,,,, fan tambèn coumo tu, obro d'aparamen p... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

7 d'agost 16.20h

Occitània i Catalunya, dues nacions germanes, per tant si Cat. s'allibera, l'Occ, també.
Es de lògica, ai que la fotrem grossa!
Visca la Terra...Lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

7 d'agost 10.33h

#13 O brnlhèu qu'ei qu'eths felibres provençaus non comprenen pas guaire eth occitan de Boya per manca de costuma, a maudespieit que Boya s'esfòrce de provençalizar eth sòn aranés autant coma pòt.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

6 d'agost 20.45h


#1 Pensi que la responsa es dins lo comentari del #7 qu'a notat lo contraste espantant entre la modernitat virada cap a l'avenidor de Jusèp Boya e la còla dels felibres "virats cap al passat, al folclòre e a la somission reverenciala als francimans". A tot comprès aquel !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

4 d'agost 20.09h

#11 Desencusat ☺


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

4 d'agost 20.01h

Desencusatz! Ai fait de Jusèp un Paco. Desencusatz!.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

4 d'agost 14.17h

#5 Vesi que lo PSOE, valent a dire lo castellhanisme, progressa plan dins l'occitanisme.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

4 d'agost 10.20h

Quanta afecion, quanta jòia e quanta fe dinc lo discors e sus la cara dau sénher Boya !
E los autres a costat que me fariáun plorar gaireben... Quand quauqu'us parla, i a una atitud concentrada d'aveire (aquò's lo cas). Mès pas barrada ni mai laugièira (aquò's lo cas tanben).

Per quant a las "Barbies arlatencas" que son estadas escais-nommadas coma aquò dinc un comentari, espinchatz bien, son puslèu a l'escota. N'i a una en mai d'aquò qu'aprova.
Pòde afortir personalament, estent ... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

3 d'agost 23.35h

#6 Des d'Aran Paco Boya? Vòs díder que non a trapat era poltrona en Senado de Madrid?


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

3 d'agost 19.02h

Quin contrast entre l'estrambòrd e lo vam d'en Jusèp Boya e las caras reguèrguas dels felibres oficials e autres membres del colectiu "Provenço".
Aquò es lo rebat d'un latz, del poble catalan e aranés, virat cap al siu avenidor, a la recuperacion de la siá dignitat e la siá emancipacion e de l'autre latz, lo còla de certs felibres e dels membres del colectiu, virats cap al passat, al folclòre e a la somission reverenciala als francimans.

Mas, d'unes diràn, benlèu que val mielhs f... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 17   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: IEO Label ÒC

Editorial

E mai l'accent occitan los emmalícia

Semblariá que los jacobins sabon plan çò que la majoritat d'occitans, alienats per París, sabèm pas: sèm un pòble somés, una de lors primièras ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 19 5
  • sol Aush 18 6
  • sol Bordèu 19 6
  • sol Briançon 19 3
  • sol Caors 22 5
  • sol Carcassona 18 9
  • sol Clarmont-Ferrand 15 3
  • sol Confolent 18 7
  • sol Gap 20 8
  • sol La Canau 19 6
  • nuvols_parcials La Gàrdia 13 8
  • sol La Torre de Pèlitz 20 12
  • sol Limòtges 18 7
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 20 11
  • sol Lo Puèi de Velai 14 6
  • sol Marselha 21 11
  • sol Montpelhièr 21 15
  • sol Naut Aran 16 4
  • sol Niça 17 5
  • sol Nimes 18 14
  • sol Pau 20 6
  • sol Peireguers 18 7
  • sol Rodés 21 4
  • sol Tolon 22 11
  • sol Tolosa 18 8
  • sol Valença 16 8

giny

giny

Vidèos

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Entrevista

Es una militància que fa viure Aquò d’aquí

Michèu Neumuller Cap-redactor d'Aquò d'Aquí

Es una militància que fa viure <em>Aquò d’aquí</em>
publicitat

LATERAL 1-2: IEA-AALO



publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums

Fotografias

  • Lo grand passacarrièra de Rodés. Occitan Pride 2013

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • Per camins sus a comuna de Pelha, marcai d'occitan en toponimia e vista sus a Baia dals àngels (Aquer d'Ongran)

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • © Franc Bardòu

    País Bordalés

  • © Franc Bardòu

    Darrièr refugi abans l’envòl (1206-2016)

  • Exposicion temporària sus Robèrt Lafont al CIRDOC (D.R.)

  • © Laurenç Revèst

    Las Cevènas, Barjac en Val de Cese

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • Exposicion temporària sus Robèrt Lafont al CIRDOC (D.R.)

  • © Laurenç Revèst

    Fòrt Maginòt de Sant Anhe

  • © Salça Morena

    Passeaia nucleària dal Prat (vilar de Sant Dalmaç lo selvatge) a Sant Dalmaç en passar per las baissas de Boneta e de Motiera (auta valaa de Tiniá)

  • © Laurenç Revèst

    Magasin novèl de Macarèl a Sant Joan de Vedats (Montpelhierenc)

  • © Asalaís Moniguet

    Montpelhièr la lengadociana

  • © Franc Bardòu

    Coserans al còr

  • © Laurenç Revèst

    Lengue a Mentan

  • Petugon de La Boal

    Conferéncia e dedicaça de l'artista Richard Cairaschi au Musèu municipau deis Arts e Tradicions populàrias de Grimaud (Mauras)

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

giny

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny


Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)