CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 21 de setembre

Actualitats

Dijòus, 20 de junh de 2019, 03h00 Escòla,Istòria,Lenga,Politica

Ventadorn escriviá en francés, segon l’educacion oficiala

Dins los libres de francés publicats en 2019 se presenta encara coma “de francés ancian” la lenga dels trobadors occitans


Comentaris 24 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (21 vòtes)
carregant En cargar


Se nèga encara l’occitan dins los libres escolars de l’estat francés en ensenhant, falsament, que la lenga dels trobadors èra de francés ancian. Un ensenhaire d’occitan de l’acadèmia d’Ais ven de denonciar suls rets socials que lo libre de francés publicat per Belin Éducation aqueste an 2019 presenta als escolans un poèma de Bernat de Ventadorn en sa version originala e una “version adaptada” que dison “traducha de l’ancian francés”.

 
 

Aquela enormitat occitanofòba se tròba dins lo libre Français, manuel pour les secondes, Escales, publicat en 2019 per Belin Éducation jos la direccion de Valérie Cabessa.
 
De fach, aquela manipulacion erronèa a la tòca de negar l’existéncia de l’occitan e es frequenta dins l’educacion francesa en general. Dins un autre libre escolar de francés de 5a publicat per Hachette Éducation se ditz que “l’ancian francés (sègles XII e XIII) es compausat de dos grands ensembles: la lenga d’oïl al Nòrd e la lenga d’òc al Sud”, e mai justifica que “l’ancian francés èra sustot una lenga parlada, que recobrís diferents dialèctes regionals e que presenta de grafias fòrça variablas”.

 
 

Aquela pèrla se pòt trobar dins lo libre escolar Français 5e, Fleurs d’Encre, publicat per Hachette Éducation en 2010 que sas autoras son Chantal Bertagna e Françoise Carrier-Nayrolles.
 
Sembla que los responsables de l’educacion dels enfants ajan priorizat l’occitanofobia a la rigor scientifica, e doncas, preferisson totjorn l’endoctrinament a educacion e los prejutjats a la sciéncia.

 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

10 de julhet 18.29h

#21 ieu, m'an pas respondut...


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

25 de junh 17.33h

Cassum! axiò no s'acaba mai, sempre quan quelcom surt be, hi ha d'haver el pessat de torn que s'ho carregui. Be, no es que la cosa vagi molt be, però Moral! Això els posa en evidencia, i diu lo rucs que son, i com pensen i actuen en realitat.
La gent la bona gent en aquest cas els Occitans, jo soc Català, no farem mai questes cosses, la mala gent, si se'ls pot dir gent actuen així, i son els Gav... tal com els dèiem els Catalans.
Ispans , francesos, tot la mateixa m...que els aprofiti, ... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

24 de junh 23.54h

Non sai se Florant Mercadier o dis seriosament açò de Berlin Educacion. Non estaria malament.
Per altra banda, per mi la causa que fa a lo francès diferent de totas las altras lengas neolatinas es que s'escriu "oi, eu, ai, oeu, au, oeu,... e se prononcia d'una altra maniera que non se pareis ges, e açò non o fa l'Occitan coma non o fan las altras lengas romànicas, l'italian, lo portugués, lo sard, lo catalan, lo romanès, lo romanx, lo castelhan,ni los parlars italoromans del nord d'Ital... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

24 de junh 17.58h

Aquí la responsa de Belin Educacion. De seguir.

Bonjour, merci pour votre message et pour votre vigilance, il s'agit effectivement d'une coquille qui sera corrigée lors des réimpressions. Les services clients Belin Education.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

23 de junh 17.40h

#19 Mèfi, es lo cas d'o dire. Sufis de veire un texte en ancian francés per veire la diferencia. Lo fach que per lo plaser de la discussion bastaria de metre un -e final a "joye" empacha pas que dins la realitat aquò exista pas dins lo manescrich utilisat per l'autor dau manuau, e que per alhors, ni groya per jaune ni neu (pas nau, que vòl dire batèu) existan en ancian francés. La diferenciacion entre l'oïl e totas las auras lengas romanas, amai lo gallo-italic e lo retic es anteriora ... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 12   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

23 de junh 12.17h

#18 efièit grafic
Se poiriá apondre que le francés es virable en grafia classica tot coma recipròcament l'occitan a la mòda mistralenca, e que le lexic similar facilita la transpousicion.
La diferència principala pòrta sus la marca finala del feminin "a" contra "e", le son [ou] del francés, les digrafes "LH" e "NH]. La rèsta es afar de fiseltat mai o mens etimologic o fonetic.

Les textes ancians de francés o d'occitan son fòrt vesins, mai que mai al centre de França.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

22 de junh 23.24h

Le problèma vèn probable de l'absència de definicion lingüistica de las lenguas, se non que territoriala, definicion dins l'espaci e dins le temps.
La latin es un contunh de variantas dins l'espaci e dins le temps, lingüisticament territorializat en blòcs eterogènes e sovent artificialament...
Se le francés official es una lengua fixada, e non pas un conjuenht de parlars, l'occitan es una logica generala d'evolucion espaciotemporala del bas latin, de definir precisament, e que risca d'e... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

22 de junh 22.54h

La màxima autoritat academica en temas de lenga, segons l'Estatut d'Eutonomia de les Illes Balears, es l'Universitat de les Illes Balears. Açò va ser molt bon perquè los fachas sempre estavan armant discussions sobre que lo mallorquin non era catalan, a partir d'alesoras baixaren lo nombre de discusions fins arribar casi ben a desapareisser. La màxima autoritat academica qu' es la que sap mai sobre la lenga d'Oc es la Universitat, que es reconeguda per tothom.,i a un consens entre elas sob... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

22 de junh 21.12h

Ni el nom li posen bé : "Ventadour"


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

22 de junh 08.00h

#9 plan d'acòrdi, mès quí ende portar lo pet ?
l'IEO nacionala benlèu, o una estructura pro legitima e implantade end'aver lo caishau, mès quí ?


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1
-
2
-
3 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Editorial

Lo jornalisme fa son trabalh

Lo 15 de mai passat, vesitàvem lo licèu Pierre et Marie Curie de Menton. Voliam far un pichon reportatge amb los liceans de la classa d’occitan per nòstra emission #aranésòc ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 22
  • sol Aush 22
  • sol Bordèu 21
  • sol Briançon 14
  • sol Caors 22
  • sol Carcassona 20
  • sol Clarmont-Ferrand 19
  • sol Confolent 19
  • sol Gap 12
  • sol La Canau 20
  • sol La Gàrdia 21
  • sol Limòtges 20
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 17
  • sol Lo Puèi de Velai 18
  • sol Marselha 21
  • sol Montpelhièr 21
  • sol Naut Aran 15
  • sol Niça 20
  • sol Nimes 21
  • sol Pau 20
  • sol Peireguers 21
  • sol Rodés 22
  • sol Tolon 21
  • sol Tolosa 21
  • sol Valença 19

giny

giny

Vidèos

giny

Entrevista

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”

Jordi Riba president de l’Associacion Culturala Vibrant

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs Bigordans

  • Arremassada de signatures pera independéncia. ANC Val d'Aran, Vielha 11-12 de gèr 2014

  • Cap a las fonts autas d'Arièja. © Franc Bardòu

    Savartés. Cap a las fonts autas d'Arièja

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • © Laurenç Revèst

    Fòrt Maginòt de Sant Anhe

  • © Magalí Barceló

    Santa Gabèla: quatrena fèsta del fogal rural La Gabèla

  • Gavotina marítima: trofèu d'August e vila vielha d'A Torbia

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • Musèu de Terra Mata, Niça, mai anciana traça de fuec au monde

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • © Franc Bardòu

    Darrièr refugi abans l’envòl (1206-2016)

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • Val d'Aran, cap de Gasconha

  • A l'èx-cafè de la Marina de Marselha

    L'estiu dels legeires de Jornalet 2018

  • © Laurenç Revèst

    Fòrt Maginòt de Sant Anhe

  • © Franc Bardòu

    Darrièr refugi abans l’envòl (1206-2016)

  • A Monument Valey. © Severina Granet

    Concors d'estiu 2012: La fotografia de las vacanças

  • © Laurenç Revèst

    Besièrs, preséncia d'occitan en ciutat e CIRDOC

  • A Torbia, quartiers e maions en occitan alpenc

publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums



publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)