Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Cossí far d’electricitat amb de calor

a descobèrta es plan importanta al nivèl mondial pr’amor que poiriá ajudar a la generacion d’energia fòrça mai ecologica per de veituras, de viatges espacials o encara per de procèsses industrials

Una còla scientifica descobriguèt cossí produire d’electricitat amb sonque la calor coma font d’energia. La descobèrta es plan importanta al nivèl mondial pr’amor que poiriá ajudar a la generacion d’energia fòrça mai ecologica per de veituras, de viatges espacials o encara per de procèsses industrials.
 
La trobalha es estada publicada dins la revista numerica Science Advances, e es basada sus de particulas sonadas paramagnons, de particulas que son gaireben, mas pas totalament, d’aimants e que pòdon menar de flux magnetic. Es una descobèrta frapanta pr’amor que fins ara aquò se coneissiá pas scientificament. Per ansin, los aimants, quand son cauds, pèrdon lor fòrça e venon paramagnetics. E un flux de magnetisme pòt crear de termoelectricitat de magnons, que pòt plan convenir per calfar la temperatura d’una pèça.
 
“Sens cap de dobte es una descobèrta interessanta, çò diguèt l’engenhaire Joseph Heremans, professor d’engenhariá aerospaciala de l’Universitat d’Ohio. Es una trobalha que degun fins ara pensava pas possibla. Fins ara, los scientifics cresián que s’un paraaimant èra caufat, se passava pas res, e nosautres avèm pogut demostrar qu’aquò es pas aital”.
 
Lo paradòxe scientific arriba quand los aimants son mai cauds, pr’amor que pèrdon lors proprietats magneticas. Alara venon de particulas que son gaireben d’aimants mas qu’o son pas. E aquò vòl dire que fins a uèi lo jorn degun pensava pas utilizar de paraaimants per produire d’energia.
 
 
Un temps tras que reduch

La còla scientifica que descobriguèt cossí produire d’electricitat amb de calor poguèt provocar que los paraaimants butèsson los electrons solament pendent un miliard de milions de segonda, çò es lo temps necessari per entraïnar que los paramagnets poguèsson emmagazinar d’energia. (Legissètz la seguida)




 
Aqueste article es  publicat dins Sapiéncia, la revista occitana de divulgacion scientifica, amb la quala Jornalet a un acòrdi de cooperacion. Podètz legir l'article entièr aicí.







 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

francesc palma
2.

Cresi que lo problema de calfar aimants non es mal de far. Ja saps que si es posa una resistencia que doni calors, es calfa l'ambient e los imans. Jo cresi que se calfan solets quan estan en funcionament. Mas que no avien trobat fins ara, la manera de far descarregar los electrons acumulats a l'iman.

  • 1
  • 0
Franc Bardòu
1.

Dins aqueste article, i a quicòm que non entendi plan. Dison poder produïre d'electricitat en calfant d'aimants. Mas cossí calfan aquestes aimants ? Amb d'electicitat ?… L'article ne ditz tròp o non pro.

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article